Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
immunoteràpia
Tractament preventiu de determinades malalties mitjançant l’aplicació de sèrums específics que contenen anticossos.
Actualment, la significació del terme s’ha estès per a designar qualsevol tractament realitzat amb el propòsit d’alterar el sistema immunitari
heteròleg | heteròloga
Biologia
Dit dels sèrums, de les cèl·lules o dels teixits que pertanyen a individus d’espècie diferent.
vacuna
Preparat que estimula la formació d’anticossos, amb la qual cosa hom aconsegueix una immunització específica, activa i duradora contra diverses infeccions.
Les vacunes anomenades així en record del procediment de Jenner, que fou el primer a utilitzar limfa d’animal afectat de vaccí per a prevenir la verola són elaborades amb gèrmens vius, atenuats o morts, o bé amb secrecions microbianes o amb les albúmines derivades de llur desintegració antivirus Els preparats amb gèrmens vius i virulents, malgrat posseir un fort poder immunitzant, han estat rebutjats pel risc que comporten Les vacunes amb gèrmens atenuats són preparades sotmetent aquells bacteris o virus a unes condicions de vida inadequades pas per la sang d’animals refractaris, conreu en…
anticòs

Representació del model d’un anticòs
© fototeca.cat
Biologia
Globulina del sistema gamma amb capacitat d’unió específica amb un determinat antigen.
L’anticòs pot ésser una globulina gamma G, gamma A, gamma D, gamma E i gamma M, aquesta darrera amb un pes molecular al voltant d’1 000 000 i les altres de 156 000 o 300 000 In vitro , la seva acció pot manifestar-se de diferents maneres Els anticossos que precipiten els antígens que es troben en solució reben el nom de precipitines Els que aglutinen els antígens que formen part d’una cèllula, d’un germen o d’una partícula són anomenats aglutinines si aquesta acció és feta en presència de complement pot conduir a una lisi del germen o cèllula lisina, citolisina, hemolisina Els anticossos…
amboceptor
Biologia
Anticòs termoestable, també anomenat bacteriolisina o hemolisina, present en els sèrums animals en què ha estat injectat un antigen.
L’anticòs s’uneix al mateix antigen que l’ha provocat i el sensibilitza, és a dir, el fa propici a la lisi, efecte assolit amb un complement
isoteràpia
Tractament mitjançant l’acció de preparats farmacològics i sèrums obtinguts a partir de l’agent que produeix la malaltia.
al·lèrgia
Patologia humana
Modificació de la capacitat reactiva dels teixits d’un ésser viu, generalment en forma d’hipersensibilitat, després d’haver estat sensibilitzat per un antigen
.
La sensibilització experimental fou obtinguda a començament del s XX per Richet i Portier, en observar que gossos que havien rebut una primera injecció d’una substància tòxica i podien sobreviure en ésser novament tractats amb aquesta substància, morien amb un quadre clínic nou xoc anafilàctic, que en res no s’assemblava al provocat pel tòxic Diversos investigadors anaren identificant després quadres clínics ja coneguts, tals com la febre produïda pel fenc, i així mateix els accidents dels tractaments amb sèrums curatius, l’asma, la urticària, i d’altres Aquell temps foren molt…
seroteràpia
Tractament consistent en l’administració de sèrums a fi de restablir l’equilibri hidroelectrolític o bé per conferir immunitat passiva (seroimmunitat).
És introduït generalment per via parenteral
serologia
Alimentació
Medicina
Branca de la medicina que estudia tot allò que té relació amb els sèrums (propietats fisiològiques, variacions patològiques, aplicacions terapèutiques, etc).
En anàlisi d’aliments, hom empra certes tècniques serològiques per a identificar espècies vegetals o animals que integren un producte Per exemple, la natura de les carns que formen un embotit pot ésser determinada mitjançant una reacció de precipitines
seroimmunitat
Immunitat passiva produïda per l’administració de sèrums específics, obtinguts d’animals prèviament vacunats o d’individus que han passat la malaltia.