Resultats de la cerca
Es mostren 264 resultats
col fermentada
Alimentació
Gastronomia
Producte de sabor característic, obtingut per fermentació làctica de cols tallades i preparades amb un 2-3% de sal.
En la seva obtenció cal tenir en compte les varietats de col i la maduresa La sal exerceix diverses funcions origina la separació dels sucs que contenen sucre i altres substàncies, afavoreix la fermentació làctica que evita la putrefacció, contribueix al sabor i determina en part la consistència del producte final La fermentació, originada per lactobacils presents naturalment en les fulles, es produeix en botes, on hom posa les cols i la sal necessària, les tapa i deixa passar generalment de 3 a 4 setmanes fins que l’acidesa és d’un 1,5% Durant aquest període els sucres són…
abocat | abocada
Enologia
Dit del vi que deixa a la boca un començament de gust dolç; constitueix una classe intermèdia entre el vi sec i el pròpiament dolç.
Té densitats gairebé normals, de manera que és el sabor, i no les mesures densimètriques, el que posa de manifest la presència de sucres Això és cert especialment en el cas dels vins abocats naturals, és a dir, dels obtinguts sense addició de most i d’antiferments, ja que aleshores el sucre residual no fermentat és sobretot levulosa, la qual, pel seu poder edulcorant molt superior al de la glucosa, afecta el sabor amb modificacions mínimes de la densitat La concentració de sucres en els vins abocats oscilla entre 5 i 20 grams per litre A quantitats de sucre iguals la…
raïm
Raïm blanc
© Fototeca.cat
Agronomia
Viticultura
Fruita comestible de la vinya (Vitis vinifera) constituïda per una panícula de fruits en baia, els grans de raïm.
Els grans poden ser de diversos colors blanquinós, groc ceri, verd, rosat, violaci o gairebé negre, integrats per una pellofa relativament gruixuda, la polpa i unes quantes llavors La rapa o barrusca raïm desproveït de grans representa entre el 3 i el 7% del pes total del raïm i conté taní, és astringent i el seu sabor és aspre la pellofa representa del 8 a l’11% del pes total i conté taní, àcids i matèria colorant la polpa representa entre el 79 i el 88% del pes i conté aigua entre el 75 i el 85%, sucres entre el 12 o el 18%, àcids lliures gàllic, màlic, cítric, etc…
escarlet
Micologia
Bolet de la família de les cortinariàcies, de 6 a 10 cm d’alt, amb el barret sinuós i de color de crema vermellós, i amb el peu fibrós, blanquinós i el barret pruïnós.
La carn és tova, d’olor fruitosa i de sabor amarg És comú als boscs de coníferes
canyella blanca
Botànica
Escorça del canyeller blanc.
És aromàtica, de sabor picant i amarg, i emprada com a espècia i com a estimulant estomacal i tònic
La conservació dels aliments
Tots els aliments, si no es mantenen en determinades condicions especials, amb el pas del temps deixen d’ésser aptes per al consum Les raons de llur descomposició són diverses D’una banda, tard o d’hora es contaminen amb microorganismes procedents de l’exterior, amb la qual cosa poden ocasionar una intoxicació alimentària d’altra banda, l’acció de diferents factors n’altera l’estructura química, per la qual cosa poden perdre el sabor, la textura i la coloració natural o, fins i tot, pot alterar-se’n l’estat natural i perdre valor nutritiu La contaminació dels aliments es pot…
cigró

Cigró
Micologia
Bolet de la família de les boletàcies, de capell carnós, hemisfèric, de 5 a 15 cm d’amplària, de color castany, de tubs groguencs amb tendència a emblavir-se i de cama més o menys gruixuda, més clara que el capell.
Fa una lleugera olor de fruita i té un sabor dolç Prospera en boscs, principalment sobre terrenys silicis És comestible Hom el confon amb el sureny
absenta
Enologia
Licor que hom obté macerant les fulles del donzell (Artemisia absinthium) amb anís i determinades herbes, i destil·lant la barreja.
Té un sabor ardent i una olor forta El seu abús crea un alcoholisme molt greu En alguns països n'és prohibida la fabricació i distribució
saboritzant
Alimentació
Dit de l’additiu alimentari capaç d’exaltar algun dels quatre sabors bàsics (amarg, dolç, salat i àcid).
Són anomenats oficialment modificadors o potenciadors del sabor Entre els més importants, destaquen l’etiol-maltol, els àcids glutàmic, inosínic i guanílic i llurs sals sòdiques i potàssiques