Resultats de la cerca
Es mostren 152 resultats
Muḥammad al-Šafrā’
Medicina
Metge.
Partidari decidit de la pràctica de la professió, escriví un tractat sobre la cura de les ferides i dels tumors segons el model del Kitāb al-taṣrīf liman ‘aǧiza ‘an al-ta’ ālīf d’Albucasis, on descriu trenta-sis tipus de tumors
la Colla del Safrà
Grup artístic format vers el 1893, integrat per Isidre Nonell, Ricard Canals, Joaquim Mir, Ramon Pichot, Juli Vallmitjana i Adrià Gual.
Les seves denominacions provenien del color ensafranat de moltes de les seves pintures i de la temàtica, sovint paisatges de Sant Martí de Provençals Barcelona D’estatuts inconcrets, en la colla cristallitzaren les inquietuds pleinairistes de l’anàrquica etapa juvenil dels seus integrants Es mantingué fins el 1896
Les serres del Reclot i la Safra
El vessant sud-oest de penya de la Safra, amb pinedes de pi blanc de repoblació Vicent Sansano Les serres del Reclot i la Safra 220, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic Les serres del Reclot i la Safra són dos massissos calcaris que tenen els seus punts culminants en l’Alt de l’Algarejo 1043 m i la Penya de la Safra 849 m, i que estan situats en la comarca de les Valls del Vinalopó Des del punt de vista geològic s’emmarquen en la zona externa de les serralades bètiques La serra del Reclot està formada per calcàries, margues i gresos cretacis, mentre que la de la Safra per…
La colla del safrà i les seves derivacions
Joaquim Mir 1873-1940 Sol i ombra 1894 Oli Barcelona, Museu d’Art Modern-MNAC MNAC Durant la darrera dècada del segle XIX, un grup d’artistes catalans de la generació postmodernista que aleshores tot just encetaven la seva carrera, lligaren els seus camins en el que hom coneix com La Colla del Safrà, dita així per una particularitat estètica clau –no pas l’única– dels seus paisatges pictòrics la saturació de grocs i ocres a què sotmetien sovint les seves composicions Aquest apellatiu potser el va donar algun escèptic visitant a la Sala Setena de l’Exposició de Belles Arts i Indústries…
iridàcies
safrà de muntanya
© Fototeca.cat
Botànica
Família de liliïflores que consta d’unes 1.500 espècies de plantes herbàcies rizomatoses o bulboses, amb fulles allargades, equitants i embeinadores, amb flors epígines, trímeres, hermafrodites i de periant corol·liforme, i amb fruits capsulars loculicides.
Iridàcies més destacades Chasmante aethiopica casmant Crocus mudiflorus safrà bord , safranó Crocus sativus safrà , safranera Crocus vernus safrà de muntanya Gladiolus sp espècies silvestres coltell , espadella , lliri d'espases espècies conreades gladiol Gladiolus segetum lliri dels blats , matx Gladiolus tristis lliri-jonc Iris sp lliri , gínjol , iris Iris florentina lliri de Florència, lliri d’olor Iris foetidissima lliri pudent Iris germanica lliri blau Iris pseudacorus lliri groc, coltell groc Iris susiana lliri de dol, lliri franciscà Ixia sp íxia…
safraner | safranera
Venedor de safrà.
El groc que pot menjar-se
Hom diu que el safrà és fill del sol i la poesia Aquesta espècia, tan valorada des de l’antiguitat, és el conjunt dels estigmes de la flor de Crocus sativus, una petita planta herbàcia i bulbosa, de 10 a 30 cm d’alçada, que pertany a la família de les iridàcies La seva vistosa flor té la corolla intensament violeta i els tres estigmes fortament grocs El nom genèric Crocus és una llatinització del mot grec krokos que significa “fil”, mentre que el nom “safrà” ve de l’àrab “zahafaran”, un mot derivat d’“assafar” que significa “groc” El safrà és, doncs, el…
bulb

Bulb (trena d’alls)
© Fototeca.cat-Corel
Anatomia vegetal
Òrgan, ordinàriament subterrani, constituït per una tija curta i engruixida, amb una gemma destinada a originar la tija aèria en donar-se les condicions adequades, i envoltada de fulles carnoses i riques en reserves, entre les quals hi ha altres gemmes, que originaran nous bulbs.
Hom pot distingir tres menes de bulbs el massís , bàsicament constituït per la tija carnosa, com el del safrà el tunicat , format essencialment per fulles carnoses de manera que les externes, membranoses i més pigmentades, cobreixen les més internes, com el de la ceba i l' esquamós , amb fulles carnoses més curtes i imbricades, com el de la flor de lis A vegades el bulb pot ésser múltiple , com el de l’all El bulb representa un òrgan de resistència que permet a un gran nombre de geòfits de travessar l’època desfavorable freda o seca de llur cicle vegetatiu Bulb Massís del …