Resultats de la cerca

Fan fermentar la lactosa i liquar la gelatina es distingeixen dels altres gèneres de la família pel fet de no produir àcid a partir de la glucosa en condicions anaeròbiques Poden ésser sapròfits i paràsits facultatius, però mai no són patògens Es troben a l’aire i a les aigües naturals i industrials, i contaminen molts aliments, en els quals poden produir alteracions

Generalment viuen sapròfits al sòl, però també n'hi ha de paràsits de diversos animals i vegetals Hom el distingeix dels clostridis, de característiques semblants, perquè són aerobis o anaerobis facultatius i catalasapositius El més patogen per a l’home i per als animals és el B anthracis , l’agent causant de l'àntrax el B subtilis pot ocasionar conjuntivitis

Són mòbils, i aleshores tenen flagels perítrics, o bé immòbils, i grampositius Generalment hidrolitzen la gelatina i fan fermentar els sucres Llurs requeriments d’oxigen són diversos n'hi ha d’aerobis, d’anaerobis estrictes i d’anaerobis facultatius Alguns poden viure a temperatures superiors als 50°C La majoria són sapròfits i habiten al sòl n'hi ha, però, de paràsits La família comprèn dos gèneres Bacillus i Clostridium

Són sapròfits, paràsits o patògens d’animals, i d’algunes plantes Poden ésser cultivats en medis acellulars el desenvolupament dels paràsits és normalment extracellular No és coneguda amb exactitud la modalitat de reproducció que segueixen, per bé que hom suposa que sofreixen gemmacions i fragmentacions El gènere més important d’aquesta classe és el micoplasma, per bé que la classe inclou també Acholeplasma , que es desenvolupa bé en absència de colesterol, i Thermoplasma , que presenta l’òptim de creixement a 55°C de temperatura i a 2,0 de pH

Generalment viuen sapròfits al sòl, on fermenten diversos substrats sucres, cellulosa, aminoàcids, purines Alguns són patògens per als animals quan els penetren a l’organisme a través d’alguna ferida, sigui per la producció de toxines botulisme, tètan o per la destrucció activa dels teixits mitjançant enzims proteolítics gangrena Uns altres, per contra, per llur activitat fermentadora, són aprofitats industrialment per a l’obtenció de diversos productes químics, com ara el Cbutyricum , responsable de la fermentació butírica i el Cacetonobutylium , usat en la producció d’alcohol butílic Hom…

De vegades poden tenir pigments, com l’espècie Saureus , que damunt un medi sòlid és de color groc El pigment que li dóna aquest color és propi de cultius vells Algunes soques poden generar una toxina molt activa Els estafilococs produeixen i digereixen la gelatina, són sapròfits i es troben damunt la pell i les mucoses, on poden causar infeccions furóncols, i des d’on poden passar a la sang i produir una septicèmia i afectar diversos òrgans Aquesta mena d'infeccions, si bé són molt poc freqüents, són fatals en una proporciómolt elevada entorn al 50% i reben el nom de síndrome de…

Només en pocs casos fan conidis Són sapròfits i es fan en terra humífera, en places carboneres, sobre fusta en descomposició i sobre fems Comprèn, entre altres, les famílies de les helvellàcies i de les pezizàcies Pezizals més destacades Acetabula sp bocabadat Acetabula leucomelas bocabadat negre Acetabula vulgaris bocabadat bru Aleuria vesiculosa cassoleta groga Disciotis venosa cassoleta venosa Galactinia badia cassoleta bruna Gyromitra sp giromitra Gyromitra esculenta bolet de greix Helvella sp helvella , orella de gat, orella de moix Helvella crispa orella de gat blanca  …

És un grup primitiu i heterogeni, possiblement originat a partir de flagellats heterotròfics Habiten en el medi aquàtic o en el sòl humit, com a sapròfits o com a paràsits, però en els grups més evolucionats tenen tendència a adaptar-se al medi aeri Típicament produeixen cèllules mòbils, amb un flagel o dos les quals poden ésser zoòspores o zoogàmetes En els grups més primitius, la reproducció sexual és per isogàmia, però en els grups més complexos hi ha gametangiogàmia amb producció de zoòspores en les oomicetals, i gametangiogàmia amb producció de zigòspores en les zigomicetals…

La majoria dels fongs són pluricellulars, però els més primitius són unicellulars La reproducció és per mitjà d’espores, unes d’asexuals i unes altres de sexuals L’aparell esporífer dels macromicets constitueix l’anomenat bolet Els fongs comprenen tres grans classes la dels ficomicets , la dels ascomicets i la dels basidiomicets El grup dels mixomicets és inclòs de vegades dins els fongs i de vegades dins els protozous