Resultats de la cerca

Deixeble de Joan Lamote de Grignon i Joaquim Canals a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, el 1908 obtingué el premi de l’Associació Musical de Barcelona Gràcies a una beca de l’ajuntament barceloní, anà al Conservatori de Brusselles a ampliar els seus estudis amb el pianista Arthur de Greef De retorn a la Ciutat Comtal, alternà la interpretació i la tasca de professor de piano i rítmica coreogràfica En la seva obra predominen les peces per a piano, i també escriví ballets, cançons, un scherzo , per a dos pianos, etc

Franciscà del tercer orde regular 1956, del qual va ser provincial 1983-85 i 1993-97, es llicencià en teologia a la Universitat Gregoriana de Roma 1957 Es llicencià en música al Conservatori de València 1962 i es diplomà en música sacra a l’Acadèmia Nacional de Viena 1970 Organista i director de cor, la seva labor de creació com a compositor es centrà gairebé exclusivament a aquests dos camps Fou enviat per l’orde a Mèxic, on residí alguns anys exercint de mestre de clergues 1985-90 Entre la seva producció destaquen Ave Regina Caelorum , Alma Redemptoris Mater , Salm 112 , Boira del dubte i…

Lully la introduí en la música culta Molt en voga a la cort de Lluís XIV, al s XVIII esdevingué més alegre de moviment ràpid segons Brossard o moderat segons D’Alembert Al s XVIII formà part també de la suite instrumental, abans de la giga final, alternant sovint amb un segon minuet, a tres veus, que té aleshores funció de trio En les sonates i simfonies, aquest terme abusiu de trio designarà l’episodi central que substitueix el segon minuet És l’única dansa que ha estat adoptada per la sonata clàssica abans de cedir el lloc al scherzo beethovenià Fou inscrit en la simfonia, com…

Estudià piano amb C Martínez i Imbert i harmonia i instrumentació amb G Balart i F Pedrell Fou un erudit, dedicat a l’estudi de l’obra de R Wagner, sobre la qual realitzà múltiples conferències i publicà importants estudis, entre ells Parsifal de Wagner, l’apothéose musicale de la religion catholique, révelations démonstratives de la signification et symbolisme de cette ouvre Barcelona, 1903 El 1904 fou nomenat director artístic de l’Associació Wagneriana de Barcelona, des d’on promogué un gran nombre de concerts de diversos compositors Dins la seva obra compositiva destaquen Tres danses…

A dinou anys partí cap a l’Havana, on fundà l’Orquestra de Cambra de l’Havana 1934 i el Grupo de Renovación Musical, que influí en el desenvolupament del nacionalisme musical cubà Adquirí la nacionalitat cubana el 1936 Fou professor al conservatori municipal de l’Havana Després de la revolució, fou director nacional de música i promogué la formació de l’orquestra simfònica nacional, l’escola nacional de música i diverses institucions de pedagogia musical escampades arreu del país el 1976 fou nomenat degà de la facultat de música Compongué música coral, de cambra i sonates, un scherzo…

El compositor i teòric DG Türk, s’hi refereix en el seu Clavierschule 1789, amb el nom de furie , concepte amb el qual, però, no hi ha connexió etimològica Sí que hi ha, en canvi, relació entre el significat del terme txec que designa la dansa, furiant 'home salvatge’ o ’precipitat', i la representació altiva que el dansaire fa del festeig de la seva dama B Smetana la introduí en L’esposa venuda i en la segona sèrie de Danses bohèmies per a piano A Dvorák compongué furiantes per a piano i, com altres compositors de l’escola nacional txeca, la introduí a la música simfònica i de cambra en…

Ingressà a l’orde caputxí, i el 1908 fou ordenat de sacerdot Estudià a Sant Sebastià, Barcelona amb Adrià Esquerrà i París, on fou influït per Ravel Residí a Barcelona 1943-53, on fou un dels fundadors de l’Instituto Español de Musicología Fou membre de l’Acadèmia de la Llengua Basca Per a piano escriví Preludios vascos 1912-23, Infantiles a quatre mans, Vora'l Ter 1936 i Tiento y canción 1946 per a cant i piano, Pom de cançons per a nens 1945 text d’Apelles Mestres, Quatre melodies catalanes 1915, Gure Herria 1928 i Mendi-Lore 1948 i també música vocal Suite vasca Tríptic franciscà , 1949…

Vida Membre d’una família de músics, després d’iniciar els seus estudis a Lucca, i encoratjat pels premis rebuts, el 1872 ingressà al Conservatori de París, on estudià piano amb AF Marmontel i composició amb Bazin Després s’incorporà a la classe de composició de Bazzini al Conservatori de Milà Aquest l’introduí al cercle artístic de Clara Maffei, al qual acudien altres músics com Arrigo Boito i Franco Faccio, i on conegué les obres de Wagner Quan Giovannina Lucca li encarregà una òpera, trobà un llibret de Carlo D’Ormeville i compongué Elda , obra que no s’estrenà fins el 1880 A continuació…

Estudià composició amb P Hindemith a Berlín i el 1934, fugint de l’Alemanya nazi, s’establí a Londres, on estudià al Royal College of Music amb R Vaughan Williams Durant els primers anys treballà als ferrocarrils anglesos per tal de guanyar-se la vida Fou professor de piano a la Royal Academy of Music 1958-68 i al Royal Manchester College of Music 1962-68 Oferí concerts en solitari i també com a membre d’un trio que ell mateix creà, tot interpretant obres pròpies, d’autors del segle XIX i de P Hindemith Les seves composicions evolucionaren des d’un llenguatge proper al de Hindemith fins a un…

Cursà estudis musicals a I’Escolania de Montserrat i posteriorment a Barcelona, on estudià també dret i filosofia El 1972 fundà la Coral Càrmina , que dirigí fins el 1988 Ha estat també director del Coro de RTVE 1986-88 i 2011-13, director musical i director artístic de l’ Orfeó Català  1988-98, fundador 1990 i director fins el 2011 del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, i director del Coro de la Comunidad de Madrid 2000-11 i del Coro del Teatro Real 2004-08 Ha impartit cursos de direcció coral i ha participat, com a director, en els festivals més prestigiosos d’Europa i també a…