Resultats de la cerca

Forçat pel seu pare, l’advocat i escriptor Joan Sardà i Lloret , estudià dret Es formà artísticament a Llotja i amb Laureà Barrau i Lluís Graner Freqüentà assíduament el Cercle de Sant Lluc, on exposà Copià els clàssics del segle XVII al Prado de Madrid, i el 1901, amb Xavier Nogués i Alexandre de Cabanyes, anà a París, on assistí a les acadèmies lliures Els seus dibuixos, generalment al carbó, són d’un realisme molt ben acabat però un punt anacrònics, característiques també de la seva sòlida pintura Retrat de la mare , La lletera , Segador català , olis exposats en diversos…

Llicenciat en dret, seguí el negoci bancari familiar Fills de Magí Valls, amb l’ajuda del seu germà Agustí Valls Formà part de la directiva de la Cambra de Comerç de Barcelona i fou regidor de l’Ajuntament de Barcelona Collaborà a La Renaixença –fou president 1902-04 de la societat que administrava aquest diari–, L’Esperit Català ,   La Veu del Montserrat , Lo Gai Saber i La Ilustració Catalana Usà el pseudònim de Josep Maria Bosch Gelabert Publicà novella Mes memòries , 1882 L’exemple , 1885 Guideta , 1887 Lo segador , 1892 drama Maria de Montpeller , 1893 La vida moderna…

De família humil, a onze anys passà a viure a Barcelona, on residí sempre i on es dedicà a qüestions mercantils i industrials des del 1889 fou apoderat i home de confiança d’Eusebi Güell i Bacigalupi Tingué una destacada actuació catalanista fou un dels fundadors de l’entitat Jove Catalunya, que presidí el 1873, i de l’Acadèmia de la Llengua Catalana 1881 collaborà a La Renaixença , i ja des del 1867 participà en els Jocs Florals de Barcelona, on fou premiat en moltes ocasions 1867, 1868, 1871, 1873, 1874, 1884 i 1885, any en què fou nomenat mestre en gai saber, i que presidí el 1892 Del 1900…

Vida i obra De família humil, a onze anys passà a viure a Barcelona, on, excepte entre el 1869 i el 1871, ja residí sempre Treballà com a administratiu fins que el 1883, gràcies a unes gestions de Jacint Verdaguer, entrà a treballar com a secretari particular dlEusebi Güell Tingué una destacada actuació catalanista fou fundador 1868 i president 1873 de La Jove Catalunya, prengué part activa en la creació de l’Acadèmia de la Llengua Catalana 1880, fou soci de la Lliga de Catalunya 1888 i de la Unió Catalanista 1891, redactor de les Bases de Manresa i soci de la Lliga Regionalista Fortament…

Al pròleg presenta els idillis com a «tota poesia d’acció senzilla, de llenguatge natural i de sentiment delicat», en què l’autor pretén ser objectiu, deixar la paraula als personatges i donar protagonisme a la natura—que parla tal com «sento que parla»—, d’on treu els símbols dels poemes Intenta actualitzar el gènere clàssic de Teòcrit tot lligant propostes realistes i naturalistes amb la idealització pròpia del gènere Alguns idillis s’acosten al model pastoral dels clàssics “Los dos Cresos” o “L’anyell de Pasqua”, altres apunten la relació entre literatura i societat o entre l’individu i la…

Els avalots del dia de Corpus a Barcelona 1640 Amb el títol Un Corpus de Sangre o los fueros de Cataluña , novella publicada el 1858, l’escriptor i polític Manel Angelón evocava la revolta protagonitzada a Barcelona del 7 al 9 de juny de 1640 Els aldarulls, protagonitzats pels segadors forasters i la menestralia de la ciutat, acabaren amb la vida del virrei, el comte de Santa Coloma —Dalmau de Queralt—, i representaren el punt més àlgid de la revolta social contra els tercios iniciada al final del mes d’abril d’aquell mateix any Fins al segle XIX, però, mai no s’havia emprat aquest nom per…

Durant els anys de la Segona República espanyola 1931-39 i de l’establiment de la Generalitat de Catalunya, ambdós governs amb un fort suport popular, es va produir un viu debat sobre la direcció que havia de seguir l’art a Catalunya progressistes contra reaccionaris, Realisme contra noves avantguardes, funcionalisme universal o pròpiament mediterrani Per altra banda, el 26 d’octubre de 1932, Josep Dalmau havia inaugurat una exposició d’Art Francès d’Avantguarda amb pintures de Braque, Picasso, Gris, Léger, Lhote, Marquet, Lipchitz o Miró Dels anys 1936 al 1939, malgrat les urgències…

Vida Considerat un dels grans noms de la música catalana del segle XX, l’amistat amb Frederic Mompou tingué un pes fonamental en la seva presa de consciència com a compositor Interessat en el folklore català, la influència tant de l’estètica francesa com d’Igor Stravinsky i la tradició clàssica convertiren la seva obra en un punt de referència de la composició, no solament catalana sinó també de tot l’Estat espanyol És pare del compositor i director d’orquestra  Albert Blancafort i l’organista  Gabriel Blancafort Primers anys Nascut en el si d’una família benestant, aquesta circumstància li…

Nasqué al passatge del Crèdit, tocant al carrer de Ferran, en un barri on els oficis antics i les botigues vuitcentistes creen un escenari molt propi del gust per les coses populars i la saviesa artesana Els seus avantpassats eren artesans, però els seus pares l’obligaren a estudiar comerç i a treballar en una adrogueria Amb tot, assistí també a Llotja, on fou deixeble de Pascó i d’Urgell El 1911, una llarga temporada passada a la casa familiar de Mont-roig del Camp, per refer-se d’una malaltia, orientà definitivament la seva vocació Aquell món, aspre i viril, el dels seus avantpassats…