Resultats de la cerca
Es mostren 50 resultats
cubicació
Tecnologia
Avaluació d’un tallament de fusta al bosc.
Hom mesura el brancatge en esteris, equivalents al metre cúbic en els troncs abatuts, atesos la llargada i el diàmetre mitjà, l’avaluació és donada en metres cúbics En la fusta serrada a dret fil per a la fusteria, l’avaluació és donada per les mesures del llarg en peus i, l’ample i el gruix, en polzades quan procedeix del nord d’Europa o d’Amèrica del Nord Sia en aquest sistema o en el mètric decimal, hom acostuma a avaluar els taulons de fusta de pi en dotzenes regulars, tot i la diversitat de llargades i d’amplades de la partida de peces L’equivalència d’una dotzena regular és…
Les auriscalpiàcies
Creixement típic de dos exemplars d’ Auriscalpium vulgare , damunt una pinya morta i a mig descompondre, de pi roig Pinus sylvestris Noteu el peu i el barret hirsuts i la superfície himenial amb agulletes Manuel Tabarés / SCM Llur cos fructífer pot ésser reflex o amb barret i amb peu més o menys excèntric i amb la superfície himenial hidnoide o amb làmines diferents de les dels agàrics L’estructura és dimítica Hi ha gleocistidis i les espores són subgloboses o ellíptiques, hialines o poc acolorides, amiloides L’espècie més típica és Auriscalpium vulgare , que apareix sobre pinyes de pi, amb…
el Pi de les Tres Branques

El Pi de les Tres Branques (Campllong)
© C.I.C. Moià
Història
Gran pi de tres besses que s’aixeca al mig del pla de Campllong (Castellar del Riu, Berguedà).
Es tracta d’un exemplar de pi roig Pinus sylvestris , de 25 metres d’alçària i un perímetre a la base del tronc d’uns 5 metres Al segle XVIII hom hi veié un símbol de la Santíssima Trinitat Amb el desenvolupament de l’excursionisme científic al Principat a la fi del segle XIX hom el prengué sovint com a centre d’aplecs i cantades, i aviat fou considerat un símbol de la pàtria i cantat per molts poetes, entre els quals Jacint Verdaguer El 1901 el seu propietari, Tomàs Campà, el cedí a la Unió Catalanista d’Excursions Abans del 1915 morí Entorn de l’arbre mort hom hi celebra anualment, des del…
coster
Tecnologia
Post serrada de l’extrem d’un tronc, que en una cara presenta el segment circular i la seva albeca.
Mutxamel
Mutxamel
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alacantí, a la plana valenciana del sud, en terrenys plistocènics de glacis i al·luvionaments del riu de Montnegre i cretacis a l’interior, més elevat, que s’allargassa fins a la lloma del Savinar (470 m alt.) i el Bec de l’Àguila.
Integrat a la peculiar horta d’Alacant, centralitza una bona part dels seus regs a partir del seu assut el petit pantà de Mutxamel El riu de Montnegre, o Verd, té un cabal de 0,354 m 3 per segon, i les seves llargues secades justifiquen el canvi de nom riu Sec després de les preses de les séquies que abans tenien l’embassament de Tibi, avui pràcticament fora de servei Els conreus extensius, en realitat de secà cereals d’hivern i arbres sobris es beneficien de quatre sistemes de regadiu els regadius antics del riu de Montnegre 336 files en una martava o tanda de 21 dies amb l’aigua de duit o…
fulla

Diferents formes de fulles
© Fototeca.cat
Botànica
Òrgan laminar de creixement limitat que apareix lateralment a la tija o a les branques.
La fulla és un òrgan característic de l’esporòfit dels espermatòfits i dels pteridòfits Segons el lloc que ocupen i les modificacions que han experimentat hi ha cinc tipus de fulles cotilèdons, catafilles, nomofilles o fulles pròpiament dites, hipsofilles i antofilles Una fulla típica consta de tres parts el limbe , que és la part laminar de la fulla, el pecíol , que és el peduncle que sosté el limbe, i la beina , que és la base eixamplada del pecíol En alguns casos la fulla és sèssil i no té pecíol A vegades la fulla presenta, a la base, lígula o estípules La fulla té dues cares, una de…
sargantana
Sargantana: animal triploblàstic celomat deuterostomat (e vetebrats, cl rèptils
© Fototeca.cat
Zoologia
Nom donat a diverses espècies de saures de la família dels lacèrtids, de dimensions inferiors a les dels llangardaixos, que pertanyen a diversos gèneres, com Lacerta, Psammodromus, Acanthodactylus, Algyroides i Podarcis (sargantanes de paret).
Les espècies més importants del gènere Lacerta són la sargantana àgil, la comuna, la comuna meridional, la muntanyenca, la vivípara, la balear i la de les Pitiüses La sargantana àgil Lagilis , d’uns 20 cm de llargada, té una coloració molt característica, amb una banda dorsal grisa al llarg de tot el cos, voltada a banda i banda per taques fosques amb orles de color blanc o crem, i els costats són d’un color verd lluent en els mascles i gris o terrós en les femelles habita als Pirineus La sargantana comuna septentrional Lmuralis , d’uns 18-20 cm, és, juntament amb la sargantana comuna…
Els mobles de debò
Encara a la primeria del segle XX, a Europa, feia senyor tenir una calaixera de xicranda O de caoba La xicranda no és una fusta de la selva plujosa, però la caoba sí Ho és, com la majoria de les fustes precioses, aquests admirables materials de calidesa insuperable al tacte i fins a la vista, carregats d’aigües mòrbides que són el resultat de tallar al biaix els anells de creixement del tronc Fustes refulgents un cop polides, exaltades pel toc encès del vernís, mats i alhora lluents, resistents a l’ús i fins al rosec de corcs i altra fauna xilòfaga Amb el doble valor del material…
L’explotació forestal
Des de temps immemorials, el bosc ha estat, i encara és, un dels principals recursos naturals que ha utilitzat la humanitat En el mapa que es presenta en aquesta doble pàgina s’han cartografiat les àrees ocupades aproximadament pels boscos actuals, i les àrees de vegetació potencial la que s’establiria, i es mantindria, si no hi hagués intervenció humana durant molts anys Cal dir que al voltant d’un 80% dels boscos que inicialment ocupaven la Terra han estat eliminats, fragmentats o degradats Segons Greenpeace, cada any se’n destrueixen uns 10 milions d’hectàrees, cosa que equival a un camp…
diamant

Diamant tallat
© Corel
Arts decoratives
Mineralogia i petrografia
Carboni pur cristal·litzat.
Cristallitza en el sistema cúbic, cada àtom lligat tetraèdricament als quatre àtoms més propers mitjançant aquest enllaç covalent tridimensional resta completa la capa electrònica externa de cada àtom, la qual cosa explica la gran duresa del diamant la màxima, 10, en l’escala de Mohs Les formes més corrents dels cristalls són l’octàedre, el dodecàedre, el cub i la macla la combinació d’aquestes fa que molt sovint presenti cares corbes Té un pes específic de 3,51, un índex de refracció de 2,4175, i és fluorescent a la radiació ultraviolada A 1800°C comença a transformar-se en grafit El…