Des de temps immemorials, el bosc ha estat, i encara és, un dels principals recursos naturals que ha utilitzat la humanitat. En el mapa que es presenta en aquesta doble pàgina s’han cartografiat les àrees ocupades aproximadament pels boscos actuals, i les àrees de vegetació potencial (la que s’establiria, i es mantindria, si no hi hagués intervenció humana durant molts anys). Cal dir que al voltant d’un 80% dels boscos que inicialment ocupaven la Terra han estat eliminats, fragmentats o degradats. Segons Greenpeace, cada any se’n destrueixen uns 10 milions d’hectàrees, cosa que equival a un camp de futbol cada dos segons. Si bé les causes d’aquesta destrucció són diverses (explotació forestal, mineria, transformació en terrenys agrícoles, incendis, inundacions i desenvolupament d’infraestructures), l’activitat que representa un perill més gran per als boscos primaris (aquells que gairebé no han estat alterats per l’acció humana), i que n’afecta un 70% de la superfície actual, és, segons el World Resources Institute, l’explotació forestal industrial amb finalitats comercials.
Les estadístiques reflecteixen que la part principal de la producció de fusta prové de les selves tropicals i que, llevat de l’Amèrica del Nord i Rússia (al bosc siberià, la destrucció forestal és comparable a la de l’Amazònia), és molt més reduïda a les regions temperades. No obstant això, un habitant dels països rics consumeix tres vegades més fusta que un habitant del Tercer Món i, per cada quilogram de paper que fa servir un africà, un nord-americà en consumeix cent.
L’economia de la fusta i el mercat internacional dels productes forestals estan dominats pels estats industrialitzats, que, tot i tenir menys d’una quarta part de la població mundial, reben el 80% dels productes transformats de la fusta. Les tres quartes parts dels intercanvis internacionals són duts a terme pels països desenvolupats que concentren les indústries de transformació. La fusta constitueix el cinquè producte més important del comerç mundial (darrere del petroli, els productes refinats, la maquinària i els vehicles terrestres). La fusta és utilitzada bàsicament com a font d’energia, per a la construcció, per a l’elaboració de pasta de cel·lulosa o de paper i per a la fabricació de mobiliari i peces de decoració.
La producció, la transformació i el consum de fusta estan dominats pels països nord-americans, que comprenen la segona gran zona forestal de l’hemisferi nord, després de Rússia, amb uns 5.000.000 km2 de boscos. El Canadà, principal exportador mundial de fusta serrada, de pasta de paper i de paper de diari, troba en els Estats Units un mercat privilegiat. Per la seva banda, els EUA també són uns grans productors forestals i disposen d’un mercat interior considerable, sobretot per la construcció de nombrosos habitatges de fusta i l’alt consum d’embalatges de cartró i paper. Els estats europeus produeixen fusta, però només posseeixen el 6% dels boscos mundials, cosa que fa que l’Europa occidental sigui un dels principals importadors mundials. Aquestes importacions procedeixen en part dels països escandinaus, on el sector paperer està molt desenvolupat. El Japó té grans extensions i varietat de boscos, però no arriba ni de lluny a satisfer el seu consum i és un dels grans importadors de fusta dels Estats Units i de Rússia, per les resinoses, i dels països tropicals, per la fusta dura tropical, particularment del Sud-est asiàtic però també d’Amèrica.
El comerç de la fusta il·legal a Espanya
L’any 2001, el 10,5% del total de les importacions de fusta de l’Estat espanyol procedia de tales il·legals. Part d’aquesta fusta és consumida per ajuntaments i entitats públiques compromeses, en teoria, amb la sostenibilitat. Per altra banda, pels ports espanyols entra molta fusta d’aquesta procedència que després és redistribuïda en altres estats. Prové bàsicament dels països tropicals, però també n’hi ha de regions boreals (Rússia). Espanya és un dels deu primers importadors de fustes tropicals del món.
Alguns consumidors han comencat a exigir que els productes de fusta siguin certificats pel Consell de Gestió Forestal (Forest Stewardship Council, o FSC). Aquest organisme, amb seu a Mèxic, va ser creat l’any 1993 amb l’objectiu de “promoure la gestió forestal ambientalment responsable, socialment beneficiosa i econòmicament viable dels boscos de totes les zones climàtiques del nostre planeta”.
A l’Estat espanyol, el 1998, l’organització WWF/Adena va crear el WWF-Grupo 2000, format per empreses importadores i transformadores de fusta, fundacions i ajuntaments que decidiren treballar amb primera matèria de boscos amb el certificat de l’FSC. En aquest sentit, al maig del 2003 s’hi van certificar les primeres 1.100 hectàrees de bosc ecològic (repartides entre Gran Canària, Càceres i Girona).
El Sistema Paneuropeu de Certificació Forestal (PEFC) també certifica produccions de fusta respectuoses amb l’entorn, però encara no funciona a Espanya.
La destrucció de la selva tropical
L’any 2000, el 80% de la fusta de l’Amazònia que es comercialitzava s’extreia de forma il·legal. Des de la meitat de la dècada del 1990, el Brasil rep la invasió de nombroses multinacionals que hi busquen l’explotació de l’estoc més gran de fustes tropicals del món. Un cop exhaurits o a punt d’exhaurir-se els recursos de les selves del Sud-est asiàtic i de l’Àfrica central i occidental, l’Amazònia s’ha convertit en el seu objectiu principal. Són companyies de Malàisia, Indonèsia, la Xina, el Japó, els Estats Units, Holanda o França, que han comprat les terres o el dret d’explotació dels seus recursos. Les lleis brasileres obliguen els propietaris dels boscos a aplicar un pla de gestió forestal que fixa el màxim de fusta aprofitable i la prohibició de tornar a talar l’àrea fins al cap de trenta anys. Però, en la pràctica, l’administració del país no té cap capacitat de control sobre aquests plans silvícoles, per manca de mitjans i de personal (hi ha un vigilant forestal per cada 1.000 km2, de mitjana).
Entre el 1990 i el 2000, el Brasil va perdre 22 milions d’hectàrees de bosc; Indonèsia, 13; la República Democràtica del Congo, assolada per la guerra, 5; Myanmar, també 5, i Mèxic, 6. Aquestes xifres eclipsen algunes bones notícies aportades per l’informe de la FAO sobre l’estat dels boscos el 2001, com, per exemple, un augment de la cobertura forestal a la Xina, una recuperació al Vietnam i una estabilitat al Gabon.