Resultats de la cerca
Es mostren 102 resultats
Andrea Pisano
Arquitectura
Escultura
Arts decoratives
Nom amb què és conegut Andrea de Pontedera, escultor, orfebre i arquitecte italià.
Format a Pisa, on potser treballà entre el 1343 i el 1347, la seva activitat coneguda es desenvolupà a Florència, on entre el 1329 i el 1336 féu les primeres portes del baptisteri i entre el 1337 i el 1343 els relleus de la part baixa del Campanile Museo dell’Opera del Duomo Succeí Giotto en la direcció de les obres de la catedral i fou també mestre major de la catedral d’Orvieto a partir del 1347 El seu estil, moderat i concís, mostra la inspiració en la gracilitat del gòtic francès al costat de l’accentuació gradual del volum i la severitat italianes
Mino da Fiesole
Escultura
Escultor florentí, deixeble de Desiderio da Settignano.
Executà nombrosos retrats de bust de prohoms florentins — Pere 1453 i Joan ~1460 de Mèdici Museo Nazionale, Bargello, Florència, Niccolò Strozzi 1454 Staatliche Museen, Berlín, Astorgio Manfredi 1455 National Gallery of Art, Washington—, el tret més característic dels quals és l’agudesa en l’observació i la severitat quasi romana Mestre en l’art del baix relleu trona de la catedral de Prato, el seu estil evolucionà vers un refinament i una ductilitat que tenen antecedents en LGhiberti Excellí també en la talla de sepulcres adossats al mur, segons el tipus clàssic florentí, com el del comte…
règim de pertorbacions
Ecologia
Patró espaciotemporal de la incidència de pertorbacions en un ecosistema o una àrea geogràfica determinada.
Les variables necessàries per a caracteritzar un règim de pertorbacions són la distribució espacial de les pertorbacions, la seva freqüència o nombre mitjà durant un període determinat, l’interval de retorn —que és l’invers de la freqüència o el temps mitjà transcorregut entre dues pertorbacions—, el període de rotació o temps mitjà necessari perquè una pertorbació afecti una àrea determinada, el percentatge de superfície afectada respecte de la total, la intensitat o força física de la pertorbació i la severitat de l’impacte sobre els organismes, la comunitat o l’ecosistema S'…
advent
Cristianisme
Temps litúrgic que precedeix el Nadal.
La primera referència d’aquest període al cristianisme occidental data de mitjan s VI L’advent té una duració variable a les esglésies Catòlica i Anglicana comença quatre diumenges abans A l’Orient no hi ha pròpiament un advent però sí uns diumenges que precedeixen el Nadal de les “Anunciacions”, 5, en la tradició siríaca dels justos de l’Antic Testament i dels avantpassats de Crist en la tradició bizantina A l’antiga litúrgia visigòtica tenia 6 setmanes El primer diumenge d’advent és també el dia en què comença l’any eclesiàstic L’advent té un to penitencial semblant al de la quaresma, però…
Juan de la Cierva y Peñafiel
Juan de la Cierva y Peñafiel
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític conservador.
El 1907 com a ministre de governació al govern Maura i figura ja significada del caciquisme electoral a Múrcia es destacà per les seves manipulacions en les eleccions, que donaren la majoria al govern La seva intervenció en la repressió dels fets de la Setmana Tràgica juliol del 1909 fou durament criticada i el govern Maura caigué immediatament El 1917, i gràcies a la confiança de l’exèrcit, esdevingué ministre de la guerra en el govern de coalició de García Prieto Donà satisfacció a les exigències professionals dels oficials de les juntes de defensa però, contràriament, dissolgué les juntes…
Jean-Baptiste Colbert
Història
Estadista francès, ministre de Lluís XIV.
Fill d’un ric comerciant de Reims, degué la seva ràpida carrera a Mazzarino, el qual, havent-li confiat l’administració de la seva fortuna personal 1651, el recomanà, en morir, a Lluís XIV Després d’haver provocat la caiguda del superintendent Fouguet, que ell acusà de malversació de fons, fou nomenat intendent d’hisenda 1661 i esdevingué poc temps després controlador general 1665, secretari d’estat de la casa del rei 1668 i de la marina 1669 En vuit anys acumulà a les seves mans tota l’administració central de França, la reorganitzà en un sentit unitari, n'eliminà els abusos i fou l’…
Pedro Passos Coelho

Pedro Passos Coelho
© Moncloa
Política
Polític portuguès.
Visqué a Angola entre els cinc i els deu anys Treballà en l’ensenyament secundari i posteriorment passà a l’empresa privada Llicenciat en economia per la Universidade Lusíada de Lisboa 2001, l’any 2004 s’incorporà al grup Fominvest com a director financer i posteriorment com a administrador executiu L’any 1978 s’afilià al Partido Social Democrata PSD, de les Joventuts del qual fou elegit secretari general l’any 1984, vicepresident el 1986 i president el 1990 fins el 1995 Vicepresident del PSD entre el 2005 i el 2006, el març del 2010 en fou elegit president Diputat a l’Assemblea de la…
Felip IV de França
Història
Rei de França (1285-1314) i de Navarra (Felip I, 1284-1305).
Fill de Felip III i d’ Elisabet d’Aragó , es casà amb Joana I , reina de Navarra i comtessa de Xampanya, i fou coronat rei el 1286 En el tractat de Tarascó 1291 i en el d’Anagni 1295 conclogué la seva lluita amb els reis catalanoaragonesos, heretada del seu pare, que era adversa als francesos Intentà, però, de reservar-se la Vall d’Aran, que no fou restituïda al rei català fins el 1298 Lluità contra els anglesos, i les treves de Vyre-Saint-Bavon, el 1297, i la pau del 1303 amb Eduard I li proporcionaren importants places a la Guiena i a Gascunya També lluità contra Flandes i els reis alemanys…
Sant Miquel dels Reis
Monestir
Monestir de jerònims fundat a l’Horta de València, extramurs de la ciutat, vora el camí de Barcelona, a els Orriols
.
Els jerònims s’hi establiren el 1546, però la fundació, obra de Germana de Foix i del seu tercer marit Ferran d’Aragó, duc de Calàbria, lloctinents de València, que més tard foren enterrats a la cripta de l’església del monestir, datava del 1535 Els inicis del monestir foren molt turbulents els fundadors adquiriren el monestir cistercenc de Sant Bernat de Rascanya, fundat el 1371, filial de Valldigna, i sobre el seu solar feren edificar el nou edifici Els monjos de Valldigna es resistiren a abandonar el lloc, i per això calgué expulsar-los-en violentament el 1545 i sostenir un…
Llei Orgànica de Protecció de la Seguretat Ciutadana
Dret
Llei orgànica 4/2015 que regula l’ordre públic i la prevenció de delictes a l’Estat espanyol.
Fou aprovada pel Congrés dels Diputats el 26 de març de 2015 únicament amb els vots del Partido Popular, que disposava de majoria absoluta, i amb els vots en contra de tota l’oposició Entrà en vigor l’1 de juliol del mateix any Substitueix la Llei orgànica 1/1992 sobre protecció de la seguretat ciutadana, del 21 de febrer, en la qual introdueix modificacions substancials en la regulació dels drets de reunió i manifestació, que són objecte d’un règim sancionador molt més estricte en el compliment de la normativa, i en les facultats dels cossos policials, considerablement ampliades Les sancions…