Resultats de la cerca
Es mostren 138 resultats
ascidiacis
Zoologia
Classe d’urocordats integrada per individus procordats, sacciformes, de mides relativament grans (poden atènyer un pam de llargada), marins, anomenats ascidis.
Són caducicordats el notocordi, present en la larva, desapareix en l’individu adult Tenen el cos recobert per una túnica, llisa o rugosa, formada per una substància químicament semblant a la cellulosa, anomenada tunicina aquesta túnica pot presentar incrustacions de tota mena sorra, conquilles de molluscs, etc Presenten dos sifons, un d’inhalant, apical, i un altre d’exhalant, més petit i situat lateralment Els ascidiacis adults són sèssils i viuen fixos en el substrat Gairebé tots són hermafrodites els òrgans reproductors desemboquen a la cloaca La majoria són ovípars, bé que algunes…
suctors
Protistologia
Classe de protozous d’aigua dolça o marins, incolors.
Tenen una mida inferior a 100 μ, susceptibles de reproduir-se sexualment o per gemmació, en el qual cas es forma una gemma amb dues bandes ciliars que es desprèn i neda lliurement més tard va cap al fons i dóna lloc a l’adult, que té el cos pedunculat, es fixa a un suport i perd els cilis Tenen unes prolongacions filiformes o tentacles, que segreguen una substància enganxosa S'alimenten de preses, també protozous, de forma passiva, esperant que passin i restin adherides a llurs tentacles, a través dels quals els xuclen els líquids orgànics El gènere més important és l’acineta
rata talpera

Rata talpera
(CC0)
Mastologia
Mamífer teri de l’ordre dels rosegadors, de la família dels micròtids, que pot arribar a fer 25 cm de longitud total.
És de costums preferentment diürns, construeix galeries als prats de dalla semblants a les del talp i, si són pròximes a rius i torrents, fa els passadissos parallels als cursos d’aigua Sovint se submergeixen, puix que són bons nedadors De règim herbívor, s’alimenten d’arrels i de plantes aquàtiques i d’alguns cargols A la primavera les femelles pareixen 4 o 5 cries, que poden ésser actives sexualment al final de l’estiu Habita a Europa i al nord d’Àsia Als Països Catalans, n'hi ha als Pirineus el port de la Bonaigua n'és el límit més oriental, bé que és una espècie en expansió
Cicle vital i reproducció dels protozous
Patologia humana
El cicle vital dels protozous varia molt d’una espècie a l’altra, i pot constar de nombroses etapes, durant les quals l’organisme madura, adopta formes resistents, passa del medi extern o d’un hoste a un altre hoste, i es reprodueix Durant l’etapa adulta, en què el microorganisme es pot desenvolupar i reproduir, el protozou és anomenat trofozou del grec antic trophḗ , ‘alimentació’, i zôon , ‘animal’ Totes les espècies de protozous passen, en algun moment del cicle vital, per una etapa durant la qual s’anomenen trofozous, per bé que sovint es coneguin amb noms més específics Segons les…
necàtor
Zoologia
Nematode de l’ordre dels estrongiloïdeus, de la família dels estrongílids, les femelles del qual fan uns 9 mm i els mascles uns 6 mm, amb l’obertura bucal proveïda de tota una sèrie de plaques tallants.
Habita a l’intestí prim humà, on es nodreix amb la sang de les ferides provocades amb aquestes plaques Cada femella pon de 10 000 a 30 000 ous, que surten amb els excrements i, si troben en el sòl les condicions de temperatura i d’humitat convenients, es desenvolupen i passen a l’estat de larves filiformes, les quals es nodreixen dels bacteris del sòl i al cap d’una setmana poden perforar la pell humana, passar a la sang i, a través dels pulmons, la tràquea, l’esòfag i l’estómac, arribar a l’intestí prim, on es fixen i maduren sexualment Produeix anèmia, i és propi de l’Àsia i l’…
apendiculàries

Apendiculàries (Oikopleura sp: a la part superior, fora de la coberta; a la part inferior, esquema de la coberta)
Zoologia
Classe d’urocordats formada per individus pelàgics de petites dimensions (uns 2 o 3 mm, alguns 2 o 3 cm), de forma ovoide, amb el cos transparent i una llarga cua persistent tota la vida, que conté el notocordi.
Són els únics urocordats que conserven el notocordi en estat adult perennicordats Viuen dins una closca gelatinosa, segregada per unes cèllules glandulars de l’epiteli l’abandonen i la renoven periòdicament, especialment quan hom les inquieta Aquesta closca té tres orificis dos d’anteriors i un de posterior que permeten la circulació de l’aigua, de la qual l’apendiculària capta les partícules orgàniques que porta en suspensió i que constitueixen el seu aliment Dins la closca, l’animal és lliure només hi resta unit per la regió oral Són hermafrodites tret de l’espècie Oikopleura dioica i…
Marcial Maciel Degollado
Cristianisme
Sacerdot mexicà fundador de la congregació religiosa Legió de Crist i de l’associació seglar Regnum Christi.
Després de viure una infància marcada per la crisi social i religiosa a Mèxic i pel testimoni de nombrosos màrtirs cristians, l’any 1936 començà la seva formació sacerdotal, en un seminari clandestí a causa de l’hostilitat de la societat mexicana del moment vers l’Església catòlica A vint-i-un anys, fundà la congregació religiosa de la Legió de Crist i deu anys més tard, el 1951, el moviment apostòlic de seglars Regnum Christi L’any 1944 fou ordenat sacerdot Dos anys més tard es traslladà a Espanya Entre els seus escrits destaca el llibre La formación integral del sacerdote católico 1990 L’…
herpes
Patologia humana
Inflamació de la pell causada per un virus d’ADN del grup Herpesvirus, integrada per una munió de vesícules transparents que en assecar-se formen crosta.
És la més freqüent de les afeccions cutànies virals L' herpes simple o labial anomenat popularment pansa , apareix a la regió perioral com un eritema que successivament esdevé màcula, pàpula i vesícula, i que després s’asseca formant crosta sorgeix després de febrades, durant la menstruació o per indigestions L' herpes zòster , o zona , és imputable al mateix virus que la varicella i causa un dolor intensíssim afecta un o més ganglis de les arrels nervioses espinals i es tradueix en una erupció cutània vesicular que segueix el trajecte del tronc nerviós que correspon al glangli envaït L'…
sàtir
Psicologia
Home sexualment morbós, que intenta de desfogar, en forma violenta o anormal, els propis instints luxuriosos.
Susanna
Cinematografia
Pel·lícula del 1996; ficció de 99 min., dirigida per Antonio Chavarrías Ocaña.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Oberón Cinematográfica AChavarrías, Barcelona GUIÓ AChavarrías FOTOGRAFIA Andreu Rebés Eastmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Irene Montcada, Gilles Bressan MUNTATGE Ernest Blasi MÚSICA Javier Navarrete SO Licio Marcos de Oliveira directe, Albert Manera estudi INTERPRETACIÓ Àlex Casanova Àlex, Eva Santolària Susanna, Saïd Amel Saïd, Rosa Gámiz Muntsa, Joan Dalmau Fouces, Jordi Sánchez Fèlix, Francesc Albiol Pelopoya, Núria Badia Dora ESTRENA Barcelona en català i Madrid, 200996 Sinopsi A la Barcelona del 1990, Àlex, un representant de…