Resultats de la cerca
Es mostren 53 resultats
Quetzalcóatl
Figures d’atlants a la ciutat de Tula, que els tolteques dedicaren al culte del déu Quetzalcóatl
© Corel Professional Photos
Mitologia
Divinitat de diversos pobles precolombins de Mesoamèrica: tolteques, maies, asteques i d’altres.
El mot, que en llengua nàhuatl vol dir “serp amb plomes”, fou traduït a les diverses llengües Hom sol representar-lo com una serp amb plomes, acompanyat de cargols marins A Teotihuacán hom li dedicà 100 aC-650, amb el nom de Tlaloc, un dels temples més bonics i més importants, com a déu de la pluja En la formació de la seva personalitat complexa, hi entren diversos factors culturals Adorat primer pels tolteques, era alhora una divinitat tribal i un heroi cultural que, després d’ensenyar tota la saviesa al seu poble, per qüestions intertribals anà vers l’Orient El fet de retrobar aquesta…
supertònica
Música
El segon grau de l’escala major o menor (sovint simbolitzat amb la xifra 2) i l’acord tríada format sobre aquest grau (simbolitzat amb la xifra romana II), anomenat així per ser el grau immediatament superior respecte de la tònica.
En ambdós modes es troba a distància d’un to sencer re, per exemple, tant en do M com en do m Sobre la supertònica es forma un acord perfecte menor en el mode major i un de disminuït en el mode menor o perfecte menor, si s’usa l’escala menor melòdica La supertònica és també la fonamental de l’acord de dominant de la dominant En algunes ocasions el segon grau es rebaixa, per exemple per a formar l’acord de sexta napolitana
Divina Comèdia
Poema al·legòric de Dant.
Consta de tres parts Infern, Purgatori i Paradís , amb un total de 100 cants, en tercets encadenats hendecasíllabs Fou escrita entre el 1307 i el 1321 Les dues primeres parts eren acabades el 1314, i la tercera fou acabada el 1321 i divulgada pòstumament Dant s’hi proposa d’ensenyar que per a aconseguir la felicitat cal recórrer un llarg camí que, tot passant per dos estadis l’odi al pecat —simbolitzat per l’infern— i la purificació en el penediment —simbolitzada pel purgatori—, permet d’arribar a la felicitat terrenal l’edèn i a la beatitud celestial el paradís En el camí l’home ha d’ésser…
conjugació
Gramàtica
Ordenació d’un sistema de paradigmes, resultat de fer funcionar tots els morfemes gramaticals del verb: la veu, el temps, l’aspecte, el mode, el nombre i la persona.
Cada verb, en ésser flexionat, s’ordena en un paradigma determinat, el qual es correspon sovint amb el d’altres verbs que presenten una coincidència en llur flexió d’ací neix un criteri que diferencia distintes conjugacions En català n’hi ha tres la primera inclou, en general, els verbs que presenten la terminació - ar a l’infinitiu estimar la segona , els que tenen la terminació - re àtona perdre , - r precedida de vocal tònica dir , - er àtona témer i - er tònica haver i la tercera , els que acaben en - ir sentir , tret de dir Aquestes són les conjugacions dites regulars , bé que…
religió grega
Religions de Grècia i Roma
Religió pròpia dels grecs antics.
La religió hellènica, com altres aspectes de la civilització, és el resultat de la combinació de tot de factors geogràfics, polítics, socials, econòmics i àdhuc potser racials Cal cercar el primer estadi d’aquesta religió a Creta, en la civilització minoica Aquesta religió, però, sucumbí en el moment que entraren els pobles indoeuropeus i imposaren llur cultura, bé que aprofitaren els elements de l’època minoica per a formar la nova religió Bé que poc coneguda, la religiositat micènica hagué de cedir davant una invasió de pobles doris, portadors d’uns ideals que cristallitzaren en la formació…
paradís
Religió
Jardí mític de felicitat del començ i de la fi dels temps.
Mot de l’antic irànic avèstic pairi-daēza , que significa ‘parc barrat’, ‘cleda’ del qual deriven pardīsu antic babilònic, pardes hebreu i parádeisos grec, que, segons Xenofont, designa el jardí dels reis perses A través de la versió de la Bíblia dels Setanta, aquest mot adquirí una significació religiosa En un sentit ampli, el paradís designa l’habitatge dels déus i també la situació de felicitat, caracteritzada sobretot per la pau i la tranquillitat del començament i de la fi dels temps Les representacions i els continguts del paradís són molt diferenciats en els diversos cercles culturals…
temple
Arquitectura
Religió
Edifici sagrat, consagrat al culte d’una divinitat, concebut en general com a habitacle permanent o lloc de manifestació temporal d’aquesta divinitat, que hi és sovint representada amb una imatge.
Lligat al concepte de sagrat, el mot suposa la idea de separació del grec τέμενος, ‘espai segregat’, pròpia dels antics pobles mediterranis Grècia i Roma, on l’espai sagrat era determinat pel sacerdot que “inaugurava” un edifici àugur Bé que no hi ha religió sense un lloc sagrat ara, cim, arbre, cova, etc, l’edifici cultual no és un fenomen universal La seva absència no sempre depèn del baix nivell tecnològic de construcció A la Creta minoica només hi hagué capelles domèstiques incorporades als palaus, bé que hom continuà exercint el culte en coves i santuaris a l’aire lliure Això mateix cal…
Sant Jaume de Belianes
Art romànic
Situació L’església parroquial de Sant Jaume és dins el nucli urbà del poble de Belianes, el qual és situat en un petit turó a la riba esquerra del Riu Corb, al S de Bellpuig Les esteles de l’antic fossar parroquial es conserven en un parc públic i al cementiri actual Mapa 33-15 389 Situació 31TCG347032 Des de Bellpuig s’arriba a Belianes prenent la carretera LP-2015 CPO Història La parròquia de Sant Jaume de Belianes té l’origen a la segona meitat del segle XI Ja consta en una llista de parròquies del bisbat de Vic datada entre els anys 1050 i 1079 Aquesta relació de dependència envers Vic s…
De Poenitentia i Libri Synonimorum et Soliloquiorum, de sant Isidor
Art romànic
Un detall del foli 6v amb una caplletra “A”, en la qual hi ha una rica ornamentació vegetal Aquest còdex és obra d’Ermemir Quintilià, que el realitzà l’any 1056 G Llop Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 43 es tracta d’un manuscrit de 106 folis de 27’5×23 cm, escrits en regular lletra carolina a dues columnes i amb decoració de caplletres amb tinta, vermell ataronjat i groc * Conté els textos d’Isidor de Sevilla que donen títol al còdex, alguns breus fragments de sant Jeroni, l’obra De Trinitate d’Alcuí i l’epístola del mateix autor Ad Eulaliam Virginem Al final del foli 5 la frase Finit…
Sant Miquel de la Portella (Santa Coloma de Queralt)
Art romànic
Situació Porta d’arc de mig punt amb arquivoltes, situada a la part nord de l’església de Sant Miquel de la Portella, l’únic element notable d’aquest petit edifici ECSA - E Pablo L’església es troba situada al llogaret de la Portella, vora la masia de can Torres de la Serra Mapa 34-15390 Situació 31TCG675036 L’església és a 5 km de Santa Coloma de Queralt Per a arribar-hi cal seguir un camí que surt a mà dreta de la carretera que va de Santa Coloma de Queralt a la Panadella FEB Història El lloc de la Portella es trobava dins del terme del castell d’Aguiló Com a topònim es documenta l’any 976…