Resultats de la cerca
Es mostren 97 resultats
la Serrella
Massís muntanyós, de materials nummulítics, que fa de partió entre la Marina i el Comtat.
És una gran estructura dissimètrica i de planta arquejada que integra amb el vorell septentrional d'Aitana un anticlinal bolcat al N, de xarnera erosionada, al nucli de la qual aflora Cretaci i Miocè El conjunt prebètic intern és tot corregut per un front d’esllavissament WSW-ENE cap al N sobre el Burdigalià margós Els Frares, agulles calcàries del flanc septentrional, assenyalen el front d’avançada, emergint entre grans pedrisses d’origen periglacial El fred i el rost, més accentuats en aquesta cara, en dificulten la vegetació arbòria, gairebé absent la neu sovinteja a l’hivern…
col·loquier
Literatura
Actor popular que, al País Valencià, intervenia en les festes públiques amb la recitació mimada de romanços o de col·loquis.
Solia actuar des d’un balcó o, més sovint, dalt d’un entaulat, a les places de poble i a les barriades de València Al s XVIII, l’espectacle anava a càrrec d’un sol colloquier, el qual solia declamar monòlegs o bé estrafeia diàlegs, si el text comportava més d’un personatge Posteriorment, ja sovintejà la participació d’un altre actor, de vegades una dona, i en una darrera etapa, l’actuació esdevingué una forma teatral primària, anomenada joc Les obres recitades o representades, escrites prèviament, eren de caràcter còmic i en vers, i eren precedides i seguides per execucions musicals de…
María Jesús Valdés Díaz
Teatre
Actriu castellana.
Debutà en el Teatro Español Universitario de Madrid amb El retablo de las maravillas , de Miguel de Cervantes 1944, i el 1949 esdevingué primera actriu del Teatro Español, on estrenà Historia de una escalera , d’Antonio Buero Vallejo El 1953 ingressà a la companyia del teatre María Guerrero, i un any més tard fundà la seva pròpia companyia dirigida per José Luis Alonso Mañés El 1957, en ple apogeu de la seva carrera, decidí acomiadar-se dels escenaris per dedicar-se a la vida familiar al costat del seu marit Vicente Gil, metge personal de Francisco Franco Després d’enviudar tornà als…
Francesc Masriera i Manovens
Arts decoratives
Pintura
Pintor i argenter.
Es formà al taller del seu pare, Josep Masriera i Vidal, a Llotja i amb Josep Serra i Porson Estudià a Ginebra, on s’especialitzà en esmalt i es dedicà també al gravat de pedres fines Com a pintor, un inicial republicanisme pimargallià el condicionà a conrear un naturalisme antiacadèmic Aviat, però, aplicà el seu realisme minuciós a composicions allegòriques i anecdòtiques, com L’esclava , presentada a l’Exposición Nacional de Madrid del 1876 i adquirida per Alfons XII Sovintejà aquestes mostres madrilenyes i els salons de París Esdevingué el retratista preferit de les dames de l’alta…
quartet
Música
Composició musical per a quatre instruments o veus.
El quartet vocal polifònic, ja emprat a l’edat mitjana, fou divulgat pels compositors flamencs d’ençà del s XV En la música instrumental, el quartet esdevingué freqüent d’ençà de la fi del s XVII, i al XVIII es generalitzà, especialment el quartet de corda per a dos violins, viola i violoncel, considerat per molts com la forma ideal de música de cambra per la seva austeritat Sovintejà, però, el quartet basat en altres instruments sovint una flauta, un oboè, un clarinet, etc, feia les funcions de primer violí, amb acompanyament de la resta de la corda També s’introduí el quartet per a piano i…
Camille Pissarro
Camí de sirga a Saint-Mammès , de Camille Pissarro (Musée d’Orsay, París)
© Corel Professional Photos
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor, dibuixant i gravador francès.
Fou influït, en una primera etapa, per CCorot, JFMillet i GCourbet D’aquesta etapa són obres construïdes per plans simplificats La costa del Jalais 1867, coll WChurch Osborn, Nova York Des del 1866 fou assidu del que seria el grup impressionista i, per la seva influència, el 1868 aclarí la paleta i donà més intensitat als colors La carretera de Louvenciennes 1870, Musée d’Orsay Refugiat amb Monet a Londres 1870, de retorn a França residí a Pontoise i, des del 1874, participà en totes les exposicions del grup impressionista i fou l’únic que mantingué aquesta regular assiduïtat El seu…
Theo Adam
Música
Baríton alemany de nom complet Theodor Adam.
De nen formà part del cor de l’església de la Santa Creu de la seva ciutat natal, i posteriorment anà a estudiar a Weimar Turíngia Format amb Rudolf Dietrich, debutà el 1949 a l’Òpera de Dresden en el paper de Cern’akovskij de Borís Godunov de Musorgskij El director Hans Knappertsbusch li suggerí de canviar la seva tessitura de baix, i a partir d’aleshores sobresortí en papers de baix baríton, com els de Wotan, l’Holandès, Amfortas o Hans Sachs A banda del repertori wagnerià debutà a Bayreuth el 1952, destacà també en el de compositors com Mozart, Berg, Beethoven, Berio, Verdi, Musorgskij i…
,
Les platanàcies
Família formada per un sol gènere, amb sis espècies d’arbres caducifolis quasi tots nordamericans Fan les fulles grans, palmades, partides en tres o cinc lòbuls punxeguts, i amb la base del pecíol eixamplada i embeinadora L’escorça es desprèn en plaquetes primes i de forma irregular, cosa que dóna als troncs un aspecte molt particular, coberts de taques verdoses, groguenques i brunes Quant als òrgans florals, les platanàcies destaquen per la forma dels aments, esfèrics i compactes, amb diminutes floretes unisexuals Els femenins, un cop madurs, són unes boles atapeïdes, grosses de fins uns 3…
megàlit

Dolmen de la Cova d’en Daina, prop del nucli de Romanyà (Santa Cristina d’Aro)
© JoMV
Prehistòria
Monument construït amb pedres grans.
Els megàlits més corrents són els funeraris, sepulcres collectius, que poden ésser de diversos tipus dolmen, galeria coberta, sepulcre de corredor, sepulcre de falsa cúpula i que generalment són coberts per un túmul entre els no funeraris es destaquen els menhirs Foren construïts durant el final del Neolític i les primeres edats dels metalls, a una bona part d’Europa i en algunes altres zones A l’Europa central són molt notables els conjunts de Stonehenge Anglaterra i Carnac Bretanya Bé que sovint hom anomena també megàlits altres monuments, molt diferents, de Menorca, Sardenya i Malta, de…
El circ de la Safor
Les parets i els vessants del circ de la Safor dibuixen una mena d’elevat i gegantí amfiteatre que domina la comarca Rafael Paulo El circ de la Safor 24, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic La curiosa morfologia d’amfiteatre d’aquesta serra, que justifica el nom de «circ» amb el qual és coneguda popularment, fou causada per un gran enfonsament de les dolomies cretàcies, molt carstificades, que la formen Aquest enfonsament, afavorit pels nivells margosos subjacents i per l’erosió del riu d’Alcoi, va donar origen al relleu en graderia que actualment presenta la zona, amb…