Resultats de la cerca

Carmelità del convent de Barcelona, professà teologia a París ~1380 El 1400 era definidor de l’orde i provincial de Catalunya Exposà per escrit al rei de Catalunya-Aragó el seu parer sobre el millor camí per a acabar el cisma Escriví, en defensa de la Immaculada, De Conceptione Mariae semper Virginis i un Compendium antiquitarum in honorem ordinis sui

El seu natural observador i les seves afeccions de colleccionista el feren viatjar per Itàlia i per Europa, on es relacionà amb els personatges més importants El papa Climent VII el nomenà bisbe 1528 Inicià, a Como, la construcció del museu i rebé nombroses i riques aportacions Escriví Historiarum sui temporis libri ‘Històries del seu temps’, 1550-52, uns Commentari delle cose dei Turchi 1531 i De romanis piscibus libellus ‘Opuscle sobre els peixos romans’, 1524

Estudià teologia i fou ordenat de sacerdot Fou deixeble de Lagrange el 1777 entrà a l’observatori de Milà i durant més de 37 anys collaborà amb Piazzi en les seves investigacions El 1785 determinà amb suficient precisió l’òrbita d’Urà, descobert quatre anys abans per Herschel Fou nomenat director de l’observatori de Milà, i presidí també la comissió napoleònica encarregada d’establir el nou sistema de pesos i mesures Publicà Elementi di trigonometria sferoidica 1806-10 i Istruzione sulle misure e sui pesi 1831

Fou president de la capella reial de Barcelona 1429-30 Essent comanador del convent de Sant Llàtzer de Saragossa, assistí al capítol general d’Osca 1443 Nomenat procurador de l’orde a Roma 1461, aconseguí del papa nombroses concessions a favor de l’orde 1474 contra les impugnacions dels partidaris d’aplicar les almoines de la redempció dels captius a la defensa de la costa Entre els seus escrits sobresurten De rebus mirabilibus sui ordinis i Epitome de redimendis captivis , inèdits, i l' Opusculum tantum quinque super commutatione votorum in redemptionem captivorum 1491

El 1947 s’exilià per la seva oposició al règim de Stroessner i el 1983 adoptà la nacionalitat espanyola El 1989 pogué retornar a Paraguai i rebé el premi Miguel de Cervantes Fou l’escriptor paraguaià més destacat del segle XX Els seus contes descriuen la violència i la misèria del seu país El trueno entre las hojas 1953, El baldío 1966, Madera quemada 1967, Moriencia 1969 També publicà novelles com Hijo de hombre 1960, Yo el Supremo 1974, considerades entre les millors de la literatura llatinoamericana moderna, Vigilia del almirante 1992, El fiscal 1993, Madama Sui 1996 i La tierra sin mal…

Es formà musicalment a Bolonya, on estudià piano, harmonia, contrapunt i composició, assignatura aquesta darrera que cursà amb G Martucci Obtingué diversos premis de composició entre el 1891 i el 1905 A partir del 1898 fou professor de piano a Bolonya Desenvolupà una carrera concertística com a solista i també en grups de cambra i fundà un quintet en el qual O Respighi tocava la viola Compongué obres per a piano i música coral i de cambra i escriví obres de caràcter didàctic Lezioni teorico-pratiche sui nuovi sistemi fondamentali nella tecnica del piano forte i Metodo di esercizi tecnici…

El capital eròtic depèn de factors genètics complexió del cos, bellesa física, etc i de factors culturals apresos la sociabilitat, el capteniment, la forma de vestir-se, etc Segons Adam Isaiah Green, el capital eròtic mesura l’atractiu sexual d’una persona, és variable i es pot potenciar Tenir més atractiu sexual pot facilitar les relacions humanes i l’accés a determinats càrrecs de responsabilitat laboral La idea sorgeix d’una interpretació sui generis i una ampliació de la noció de capital de Pierre Bourdieu  Com amb altres formes de capital, el capital sexual és convertible…

Professà al convent de Manresa abans del 1360 El 1362 fou promogut mestre en teologia i el 1366 ensenyà al palau papal d’Avinyó Tingué càrrecs importants dins l’orde com a soci del prior general 1362, definidor del capítol general 1366, 1369 i 1372 i prior general de l’orde des del 1375, en substitució del seu protector Joan Ballester Arran del cisma d’Avinyó seguí la causa de Climent VII, i per això fou deposat pel papa romà Urbà VI, cosa que feu escindir l’orde en dues obediències Escriví De successione intitulatione et confiscatione Ordinis BMariae de Monte Carmelo i De ordinis sui origine…

El monestir fou edificat l’any 495 per l’emperador Xiao Wen 471-500, de la dinastia Wei del nord Documents històrics assenyalen que després de la seva fundació esdevingué un centre de pràctica i estudi del wushu i de la boxa shaolin A mig camí entre una figura real o llegendària, un monjo anomenat Bodhidarma segle VI desenvolupà un seguit de cent moviments de boxa, per tal de mantenir la bona salut dels monjos del monestir A finals de la dinastia Sui 581-618, el monestir de Shaolin era un centre conegut per la qualitat del wushu que s’hi practicava, que en distints períodes varià en estil i…

Amb Maquiavel representa el nivell més alt de la meditació política i la historiografia del Renaixement italià Les seves obres polítiques fonamentals són Del reggimento di Firenze 1524, Considerazioni sui discorsi di Machiavelli i Ricordi politici e civili La seva obra més important és la Storia d’Italia , que tracta dels esdeveniments de la península des de la mort de Llorenç el Magnífic 1492 fins a la mort del papa Climent VII 1534 Altres obres seves són, encara, Le cose fiorentine i Le storie fiorentine Ambaixador de Florència davant de Ferran el Catòlic 1512-14, escriví unes Relazione…