Resultats de la cerca
Es mostren 2069 resultats
substància medicinal
Farmàcia
Medicina
Qualsevol producte natural o sintètic emprat per a corregir o prevenir un estat patològic.
Si es presenta abundantment, sense preparar, hom diu que és un principi actiu Un cop preparat segons les regles de la galènica per a l’aplicació directa, hom diu que és un medicament
substància de reserva
Biologia
En una cèl·lula, teixit o organisme, qualsevol substància que es pot mobilitzar per a permetre una temporal independència nutritiva del medi.
Quantitativament solen tenir molta importància les reserves lipídiques en el teixit adipós dels animals i en les llavors de les plantes El glicogen i el midó són dos polisacàrids insolubles que són emmagatzemats respectivament per animals i fongs i plantes en cas de fretura s’hidrolitzen i produeixen molècules de glucosa Atès que els animals degraden els aminoàcids, malgrat que en rebin un aportament per damunt de les necessitats de l’individu, no acumulen reserves proteiques Les reserves són proporcionalment més abundants en llavors i ous que no pas en les formes adultes
substància de contrast
Medi de diferenciació visual en el diagnòstic clínic, emprat generalment per a l’anàlisi d’estructures cavitàries radiotransparents.
Per a l’exploració visual simple hom utilitza colorants blau de metilè, iode, fluoresceïna, els quals permeten de visualitzar els trajectes fistulosos, la circulació limfàtica, l’eliminació renal, etc Per a les exploracions radiològiques hom empra contrasts radioopacs a base de iode bufeta i vies biliars, bronquis, urèters, vasos, conducte raquidi i bari, bismut tub digestiu
grànuls de Nissl
Biologia
Cromatina que es troba en el citoplasma.
Fou descrita per Franz Nissl a les neurones
epimeria
Transformació d’una substància original (a) en el seu epímer (c); (b), substància enolitzada
©
Química
Fenomen pel qual un compost amb més d’un àtom de carboni asimètric perd selectivament un centre d’asimetria que tingui un à tom d’hidrogen i sigui adjacent a un grup carbonil, a través d’un procés d’enolització.
El resultat és la transformació parcial de la substància original a en el seu isòmer c , que hom anomena epímer del primer compost
autocombustió
Química
Combustió espontània d’una substància.
Es una reacció exotèrmica d’oxidació en la qual la calor es perd més lentament que no es produeix, tot augmentant la temperatura fins a arribar a encendre la substància Algunes matèries com el carbó i el cotó, emmagatzemades en grans quantitats, i amb defecte d’aireig, poden presentar aquest fenomen
espectre d’emissió
Tres espectres d’emissió ; de dalt a baix: espectre continu obtingut emprant la radiació emesa per una làmpada d’incandescència; espectre continu damunt el qual s’ha superposat un espectre de ratlles, i que és degut a la radiació emesa per fluorescència; i espectre de ratlles, que és l’espectre d’arc dels ferro
Física
Espectre de la radiació electromagnètica emesa per una substància.
Pot ésser continu com en líquids o sòlids incandescents, de ratlles com en gasos luminescents o de bandes com en gasos excitats sense dissociar L’espectre d’emissió d’una substància depèn de la seva composició química i del seu estat físic en el moment de l’emissió A l’hora de caracteritzar-lo, hom dóna la intensitat de cada component monocromàtica en funció de la longitud d’ona o bé, si és format només de ratlles, hom dóna els valors de les corresponents longituds d’ona Aquestes caracteritzen, espectroscòpicament, la substància emissora
solubilització
Química
Augment de la solubilitat d’una substància, a causa de la presència d’una altra substància anomenada agent solubilitzant
.
Des d’un punt de vista físic, la solubilització ocorre mitjançant la disminució del coeficient d'activitat de la substància que hom vol dissoldre per l’acció de l’agent solubilitzant Històricament, el concepte de solubilització fou introduït per JWMcBain l’any 1929 per descriure la dissolució de substàncies altrament insolubles, per interacció amb micelles presents en el solvent La solubilització pot ocórrer per diversos tipus d’interacció entre l’agent solubilitzant i la substància a dissoldre, els més comuns dels quals són la coordinació, l’enllaç per ponts d’hidrogen, la interacció de…
pal·li
Anatomia animal
Escorça cerebral i substància blanca subjacent.
Aquesta part dels hemisferis cerebrals va adquirint importància a mesura que es progressa en l’escala filètica En els peixos la substància grisa es troba solament a les parets interiors, però en els grups superiors hi ha una tendència migratòria de les cèllules de la capa grisa interna cap a la perifèria En els amfibis el palli es divideix en arquipalli dorsomedial i paleopalli lateral En alguns rèptils apareix una nova part, el neopalli, de posició anterodorsal, que en els mamífers adquireix un volum gran i forma el còrtex cerebral