Resultats de la cerca
Es mostren 115 resultats
salinitat
Geologia
Agronomia
Contingut de sals en el sòl.
Llevat dels halòfits, la majoria de les plantes no tolera una salinitat alta La correcció dels sòls salins és feta principalment mitjançant el reg i el drenatge, i amb l’addició de matèria orgànica i de sulfats
acaricida
Química
Qualsevol substància que té el poder de matar àcars.
Els acaricides són emprats principalment en agricultura a causa de l’acció perjudicial dels àcars sobre les plantes els més importants són diversos sulfurs, sulfats i composts orgànics, com el pirofosfat de tetraetil TEPP, l’octametilpirofosforamida Schradan i el 4,4'-diclorobenzilat d’etil
manganat
Química
Qualsevol sal de l’àcid mangànic.
Els manganats alcalins, que són isomorfs amb els sulfats alcalins, són obtinguts per fusió del MnO 2 amb àlcalis en presència d’aire, o d’un agent oxidant, segons la reacció El manganat de potassi, de color verd, és conegut com a camaleó mineral
Gallocanta
Llacuna
Llacuna endorreica de la serralada Ibèrica, a l’Aragó, estesa de SE a NW sobre una depressió miocènica, a 990 m d’altitud.
Rep aigües subterrànies i superficials de rius secundaris provinents de la serra de Peñas Altas La llargària màxima és de 7 km, i l’amplada de 2,6 km la profunditat no és superior a 1,50 m L’aigua té un índex elevat de salinitat i conté clorurs, sulfats i carbonats alcalins
benzidina

Benzidina
©
Química
Compost bàsic, que es presenta en forma de pólvores blanques o lleugerament vermelloses.
És obtinguda a partir de l’hidrazobenzè en presència d’àcids minerals mitjançant la transposició benzidínica Fon a 115-120ºC És emprada com a producte intermediari en la fabricació de colorants azoics, i en la caracterització i en la determinació d’ions inorgànics, sulfats i volframats Tòxica, produeix dermatitis i tumors a la bufeta
duresa de l’aigua
Química
Qualitat de l’aigua dura deguda al contingut d’ions de metalls pesants, principalment d’ions calci i magnesi.
La duresa temporal o carbònica , deguda al contingut de bicarbonats, pot ésser eliminada per ebullició, mentre que la duresa permanent , produïda per sulfats, clorurs i silicats, sobretot, no pot ésser eliminada d’aquesta manera La duresa total és la suma de la duresa temporal i de la duresa permanent La unitat de mesura de la duresa és el grau hidrotimètric el grau francès equival a 10 mg CaCO 3 /l, i el grau alemany, a 10 mg CaCO/l
alquilació
Química
Introducció d’un grup alquil en una molècula orgànica.
L’alquilació pot tenir lloc sobre un carboni, un nitrogen, un oxigen o un sofre Els principals reactius alquilants són els halurs i els sulfats d’alquil, més rarament les olefines i els alcohols, i, en casos particulars, el diazometà Les reaccions d’alquilació són molt nombroses, i diverses en mecanisme Alguns exemples importants són, entre d’altres l’alquilació dels hidrocarburs aromàtics per reacció de Friedel i Crafts l’alquilació de l’amoníac i les amines amina l’alquilació dels enolats alcalins síntesi amb composts β-dicarbonílics l’alquilació dels alcohols fenols i tiols…
agent tensioactiu

L’acció detergent d’un agent tensioactiu: formació de mícel·les i d’una pel·lícula que recobreix la taca (a dalt), dispersió del greix (al centre) i aparició de microgotes estabilitzades que formen una emulsió amb l’aigua (a baix)
© Fototeca.cat
Química
Denominació genèrica dels composts orgànics que presenten, en ésser dissolts en aigua o en una dissolució aquosa, la propietat d’afectar, reduint-la, llur tensió superficial.
Anàlogament, els agents tensioactius disminueixen la tensió interficial dels sistemes líquids heterogenis Des d’un punt de vista quimicofísic, els agents tensioactius són molècules hidrocarbonades lineals, substituïdes per un grup polar, de tal manera que presenten una part hidrofòbica i una d’hidrofílica, la qual cosa constitueix el fonament de llur acció, mitjançant l’establiment d’una disposició ordenada que origina la formació de pellícules ordenades en les interfícies i de micelles iòniques en el si de les dissolucions detergent Els tipus de composts que presenten més generalment…
cendra
Química
Residu pulverulent d’una combustió, format per les substàncies minerals no volàtils presents en el combustible.
Conté principalment carbonats alcalins, carbonats i sulfats de calci i de magnesi, sílice, òxids de ferro i de manganès i silicat d’alumini La cendra vegetal i la del lignit són un adob excellent per a terres argiloses La cendra ha estat considerada com a instrument de purificació per moltes religions, sobretot primitives Índia, Mèxic, Armènia, Irlanda A Israel la cendra dels holocausts servia d’ingredient per a l’aigua lustral També era símbol d’aflicció, de dol i de penitència En la litúrgia catòlica, la cendra ha conservat ambdues significacions la purificadora, car és…
antídot
Farmàcia
Substància que actua sobre una metzina i n’evita els efectes tòxics.
L’acció dels antídots pot ésser física, química o fisiològica Tenen una acció purament física els greixos i mucílags, que formen una pellícula a l’entorn de certes substàncies metzinoses i així retarden llur absorció, o també el carbó actiu, eficaç en virtut del seu poder absorbent En el cas dels antídots químics hi ha reacció entre l’antídot i la metzina, bé neutralització àcids i àlcalis, bé precipitació sulfats i sals de bari, clara d’ou i sals de metalls pesants, bé complexació àcid etilendiaminatetraacètic i sals metàlliques, bé transformació en un compost no tòxic acció de…