Resultats de la cerca
Es mostren 1129 resultats
determinant
Matemàtiques
Donada una matriu quadrada d’ordre
n, A=(a i j
)
, suma dels n
! termes
.
Aquestes termes corresponen a les diferents maneres de fer el producte de n elements de A de manera que n'hi hagui un, i només un, de cada fila i de cada columna Els n termes s’obtenen en fer totes les permutacions dels n subíndexs de columna 1,n mantenint fixos els índexs de fila el nombre r del terme és la signatura de la permutació k 1 k n El determinant de A acostuma a ésser representat tancant la matriu amb dues barres verticals El nombre n és l' ordre del determinant Un determinant pot ésser representat en termes dels elements i cofactors cofactor de qualsevol fila o columna de la…
addició
Matemàtiques
Operació consistent a fer correspondre a cada parell d’elements d’un determinat conjunt un altre element del mateix conjunt, anomenat suma.
La definició específica d’addició varia segons els elements als quals hom la vulgui aplicar Entre nombres naturals, el resultat de l’addició, és a dir, la suma, és el nombre natural que representa el conjunt que és reunió de dos conjunts sense elements comuns que representin els addends Si A té dos elements, A = {a,b}, i B té tres elements, B = {c,d,e}, la reunió A∪B = {a,b,c,d,e} té cinc elements, 2 + 3 = 5 Entre nombres reals, el resultat de l’addició és obtingut sumant o restant els valors absoluts dels addends segons que aquests siguin del mateix signe o de signe contrari El…
combinador de potència
Electrònica i informàtica
Dispositiu passiu de tres accessos que permet d’obtenir en un accés la suma dels senyals aplicats als altres dos.
Si l’amplitud, la freqüència i la fase dels dos senyals són idèntiques, la suma és coherent, i la potència del senyal de sortida duplica la de qualsevol dels dos senyals d’entrada així, hom pot produir potències molt elevades a partir de la suma coherent de senyals més febles procedents d’etapes amplificadores amb transistors És usat en línies de transmissió per a realitzar amplificadors de potència d’estat sòlid
pes fórmula
Física
Química
Suma dels pesos atòmics dels àtoms que intervenen en la fórmula més simple d’una substància.
El pes molecular és un múltiple exacte del pes fórmula A algunes substàncies que no contenen molècules diferenciades, hom assigna pes fórmula però no pes molecular, com és el cas del clorur de sodi En el cas del benzè, per exemple —una anàlisi elemental del qual demostra que la fórmula més simple és CH—, el pes fórmula serà 13,02, suma dels pesos atòmics del carboni i de l’hidrogen Això no obstant, l’estructura de cada molècula de benzè és hexagonal, per la qual cosa la seva fórmula veritable és C 6 H 6 i el seu pes molecular és 78,11
passiu
Economia
Suma de tots els deutes que en un moment determinat té pendents una empresa.
La diferència entre el valor de l’actiu i el del passiu dóna lloc al concepte de capital net o simplement net, que quantifica la situació patrimonial o valor net d’una empresa actiu menys passiu , igual a net Aquesta comparació es formalitza comptablement en el balanç de situació, bé que sota la forma actiu , igual a passiu més net Aquesta pràctica fa que en determinades ocasions hom empri el terme passiu en un sentit més ampli, referit a la suma del passiu pròpiament dit més el net ambigüitat que no es dóna quan, en lloc de passiu , hom empra el terme exigible , que li és comptablement…
obertura de crèdit
Economia
Dret mercantil
Operació bancària en la qual el banc (acreditant) es compromet a tenir a disposició del client (acreditat) una suma de diners perquè en faci ús mitjançant lletres, xecs, retirada d’efectiu, etc, d’una sola vegada o de forma successiva.
La suma podrà ésser disponible una altra vegada si l’acreditat en reintegra l’import
problema de Waring
Matemàtiques
Problema de la teoria de nombres proposat pel matemàtic anglès Edward Waring (Old Heath 1734-98) l’any 1770, consistent a demostrar que per a qualsevol nombre natural n existeix un nombre associat K (n), de manera que qualsevol natural pot ésser representat com una suma, com a màxim, de K (n) termes, cada terme essent una potencia n-èsima d’un natural.
En particular, cada nombre natural hauria de poder ésser representat com a suma de quatre quadrats com a màxim i com a suma de nou cubs Aquest problema fou resolt per Hilbert el 1909
polinomi
Matemàtiques
Suma formal de productes de nombres, anomenats coeficients (reals, complexos o, més generalment, elements de qualsevol anell) per elements anomenats variables (generalment denotats per x, y, z, etc), als quals hom atribueix només les propietats algèbriques més simples.
Usant aquestes propietats hom defineix la suma i el producte de polinomis, de manera que els polinomis de n variables formen una àlgebra Substituint les variables per nombres hom obté una funció anomenada funció polinòmica
diner
Suma de moneda.