Resultats de la cerca

Són espècies piròfiles molts pins, la surera, les estepes Cistus , etc

Es fa sobre soques o branques mig cremades o mig podrides, especialment de surera i d’arboç

Autor de diverses obres sobre la indústria surera Fou promotor de la fixació de les dunes del golf de Roses

Tracta el model específic de la indústria del suro , que ha deixat una forta empremta, especialment a les comarques de l’Empordà, la Selva i el Gironès El museu permet resseguir el procés de transformació del suro, des de la pela de l’alzina surera fins que es comercialitza Fou fundat formalment l’any 1972, impulsat per Miquel Oliva Des del 1976 les colleccions ocuparen una de les sales de la Casa de Cultura Josep Pla, i el 1979 passaren a l’antiga fàbrica tapera de Can Genís El 1987 fou emplaçat en un edifici racionalista del centre de la vila construït entre els anys 1931 i…

Descordant la surera a dalt carregant la pelada a baix La Ilustració Catalana , 1903 Francesc Oller i Martinell va néixer a Cassà de la Selva el 1869 El seu avi era taper i la població, arran de les Gavarres, tenia una llarga tradició surera Als setze anys passà a França Durant algun temps treballà com a carrador en una fàbrica de Tolosa Després s’establirà a la Xampanya, primer a Epernay i després a Reims El 1892, quan tenia vint-i-tres anys, creà la seva pròpia empresa, que tenia dues seus la francesa a Reims i la catalana al seu poble La guerra de 1914-18 aturà…

Àrea de distribució a Catalunya de les sureres afectades per Lasius brunneus , superposada a la distribució de la surera i a les parcelles estudiades IDEM, a partir de dades de l’autor Lasius brunneus és una espècie força estesa a Catalunya, així com a l’Europa central És una formiga arborícola que es troba en arbres vells amb esquerdes o cavitats, on s’estableix la reina en iniciar la seva vida És de dos colors, amb el cap i el tòrax marró clar, en contrast amb el gàster negrós La seva alimentació, típica del gènere Lasius , es basa principalment en les excrecions de melassa…

És una de les zones més representatives de bosc mediterrani d’Espanya L’espècie forestal més abundant és l’alzina surera Quant a la fauna, hi són representats el linx i gairebé tots els rapinyaires europeus, destacant el voltor negre i l’àguila imperial

Aquests, en llur majoria menestrals de la indústria surera, havien constituït una junta revolucionària, dirigida pel diputat Pere Caimó, la qual havia proclamat dos dies abans la República Democràtica Federal En caure presoner Caimó, i davant l’anunci de l’arribada de reforços governamentals des de Barcelona, els revoltats es dispersaren

Les suredes es fan en contrades de clima marítim humit la Selva, Serralada Litoral, etc, sobre substrat silícic Poques vegades forma la surera boscs purs generalment és mesclada amb alzines, castanyers o roures La composició florística de les suredes és semblant a la dels alzinars, però és peculiar la presència de brucs, certes ginestes, estepes i alguna altra planta