Resultats de la cerca

És deguda a una fallada dels mecanismes termoreguladors i es manifesta per augment excessiu de la temperatura corporal 40-42 0 C, pell enrogida i seca, taquicàrdia i trastorns del comportament i alteracions de la consciència que, si hom no aplica cap tractament, porten a un estat de coma

Clínicament es tradueix per febre alta, dolors articulars, taquicàrdia, taquipnea i hipotensió els casos més greus o fulminants síndrome de Waterhouse-Friderichsen produeixen collapse circulatori, xoc i púrpura hemorràgica que sovint menen a la mort N'existeix també una forma crònica, rara, que evoluciona lentament durant setmanes o mesos

Normalment les contraccions cardíaques són regides per estímuls elèctrics generats en el nòdul sinusal i transmesos pel teixit de conducció fins als ventricles aquests estímuls són rítmics i posseeixen una freqüència habitual, entre 70 i 80 per minut ritme sinusal normal Quan aquest ritme s’alenteix hom parla de bradicàrdia sinusal i quan s’accelera de taquicàrdia sinusal en gent jove, i sense cap importància, aquest ritme pot variar amb la respiració arrítmia sinusal Si el nòdul sinusal deixa de generar estímuls, el substitueixen altres zones del cor per tal d’evitar una aturada cardíaca,…

Habitualment és degut a una hiperplàsia difusa hiperfuncionant de la tiroide malaltia de Basedow-Graves o a un nòdul tiroidal autònom goll nodular tòxic Clínicament, es manifesta per nerviosisme, debilitat, aprimament, calor i suor, tremolor, palpitacions, taquicàrdia, fibrillació auricular, exoftàlmia, diarrea i alteracions en la pell mixedema pretibial Hom l’anomena també tirotoxicosi

Pot presentar-se en antics toxicòmans que usen les amfetamines com a substitutiu o bé en persones que amb les amfetamines es possibiliten per a esforços físics o intellectuals més fàcils i prolongats Caracteritzada per insomni, agitació psicomotora, confusió, onirisme i alteració de l’estat general aflaquiment, anorèxia, sequedat de boca, taquicàrdia Poden arribar a donar quadres de tipus esquizofrenoide

És un trastorn hereditari que en alguns casos s’acompanya de malformacions com ara talla curta, cifosi, etc El quadre clínic està marcat per febre molt alta secundària a trastorns metabòlics, juntament amb taquicàrdia, hipotensió, arrítmies cardíaques, cianosi i rigidesa muscular Si el quadre evoluciona, apareixen alteracions analítiques severes i incorregibles en l’equilibri hidroelectrolític i s’arriba a un quadre clínic de miositis, edema agut de pulmó i coagulació intravascular disseminada que presenta un elevat risc de mortalitat No es disposa de cap prova diagnòstica que…

Hom considera que hi ha hipertensió quan la pressió sistòlica passa de 150 mm Hg i la diastòlica de 95 mm Hg Pot ésser essencial de causa desconeguda o secundària La hipertensió és conseqüència d’un augment de les resistències perifèriques pot no donar símptomes o bé provocar cefalàlgies, vertígens, sufocacions, palpitacions, taquicàrdia, dispnea i disminució de la capacitat corporal i intellectual Pot afectar les vísceres, especialment els ulls, els ronyons i el cor La hipertensió secundària que representa el 20% dels casos apareix en diverses malalties, com, per exemple,…

Les osteomielitis agudes causades generalment per estafilococs poden originar-se per inoculació directa fractures obertes o intervencions quirúrgiques de l’os, per infecció de les parts toves veïnes voltadits, abscessos dentals o per via hematògena, a partir d’altres focus infecciosos de l’organisme Clínicament es manifesten amb dolor continu i intens localitzat a la metàfisi d’un os llarg, febre alta, sudoració abundosa, anorèxia, vòmits, taquicàrdia, etc Les osteomielitis cròniques , molt més rares, solen aparèixer en edats més tardanes i cursen d’una manera més insidiosa,…

Les fibres preganglionars s’originen en les porcions dorsal i lumbar de la medulla espinal, i les postganglionars, amielíniques, s’uneixen als nervis raquidis i cranials o formen plexes carotidi, solar, hipogàstric, etc Aquest sistema innerva tots els òrgans viscerals que tenen musculatura llisa tub gastrointestinal, bufeta urinària, òrgans genitals, ull i musculatura llisa de l’òrbita, totes les glàndules incloses les sudorípares, el miocardi i els vasos sanguinis Té una relació íntima amb els processos tròfics i les funcions secretores i cardiovasculars La seva estimulació produeix …

Definició S’anomenen trastorns del ritme cardíac o arrítmies car díaques diverses alteracions en la freqüència o en la regularitat —o en totes dues alhora— dels batecs del cor Hi ha arrítmies que constitueixen modificacions funcionals que no presenten cap mena de gravetat, i n’hi ha que es manifesten a conseqüència de diverses alteracions —com malaltia coronària, insuficiència cardíaca o valvulopaties— que afecten els mecanismes de gènesi i transmissió d’impulsos elèctrics en el múscul cardíac En aquests casos, la gravetat de l’arrítmia depèn de la importància de la situació que l’ha…