Resultats de la cerca
Es mostren 70 resultats
Liana Issakadze
Música
Violinista georgiana.
Estudià al conservatori de la seva ciutat natal La seva primera aparició pública a Moscou cridà l’atenció del violinista David Ojstrakh, de qui més tard fou alumna i assistent al Conservatori Cajkovskij de Moscou L’any 1965 obtingué el primer premi del Concurs Long-Thibaud de violí i piano, i el 1970, el primer premi del Concurs Sibelius de Hèlsinki En aquesta època inicià la seva carrera de concertista internacional Del 1970 al 1994 fou solista de la Filharmònica de Moscou i del 1981 al 1996 dirigí l’Orquestra de Cambra de Geòrgia, amb la qual realitzà alguns enregistraments L’any 1988 fou…
Aleksej Davidovic Macavariani
Música
Compositor georgià.
Estudià al Conservatori de Tbilisi amb R’azanov S’hi graduà el 1936, i més tard hi impartí classes de teoria i composició Fou director de l’Orquestra Simfònica de l’Estat de Geòrgia, i arribà a ser secretari de la Unió de Compositors de l’URSS 1964-74 i diputat del Soviet Suprem El seu estil combina les influències de la música popular georgiana, pel que fa a entonacions i ritmes, amb una certa llibertat de tractament pròpia de la música contemporània En la seva producció destaquen l’òpera Deda da shvili 'Mare i fill', 1944 i el ballet Otello 1957 L’obra orquestral presenta una primera etapa…
Olga Nicolajevna Sacharoff
Pintura d’Olga Nicolajevna Sacharoff
© Fototeca.cat
Pintura
Pintora georgiana.
Filla d’un rus i d’una persa Formada a l’escola de Belles Arts de Tbilisi, feu estada a Múnic 1910 i a París 1911, on exposà als Salons d’Automne, des Tuilleries i des Indépendants fou influïda pel cubisme i sobretot per Henri Rousseau El 1915 s’establí a Mallorca, d’on passà, l’any següent, a Tossa i a Barcelona Formà part del grup d’avantguardistes estrangers fugitius de la Primera Guerra Mundial Exposà individualment a Múnic, Florència, Roma, París i Barcelona, on el 1953 se celebrà una important exposició antològica de la seva obra Participà en exposicions collectives a…
Paata Buršuladze
Música
Baix georgià.
La seva mare, professora de cant, l’inicià en aquesta disciplina Més endavant prosseguí els seus estudis al conservatori de la seva ciutat natal, ampliant-los després a Milà amb Giulietta Simionato S’integrà a la companyia de l’Òpera de Tbilisi, on cantà un dels seus papers predilectes, el titular del Boris Godunov , de Musorgskij, que ha interpretat posteriorment amb èxit als principals teatres del món Debutà el 1984 a la Scala en el paper de Ramfis d' Aïda , i el 1989, al Metropolitan de Nova York com el Basilio d' El barber de Sevilla , de Rossini Sota la direcció de Karajan…
Mikhail Saakašvili
Política
Polític georgià.
El 1992 es llicencià en dret a la Universitat de Kíev, i posteriorment es diplomà a la Columbia Law School el 1994 i a l’Institut de Drets Humans d’Estrasburg el 1995, any que, de nou a Geòrgia, fou elegit diputat en les eleccions per la Unió dels Ciutadans de Geòrgia, el partit d' Eduard Amvros'jevič Ševardnadze Després d’obtenir de nou l’escó al Parlament, l’any 2000 fou designat ministre de Justícia i emprengué una reforma del sistema penitenciari i dels tribunals, però les desavinences amb altres membres del govern el portaren a dimitir el càrrec l’any següent i a fundar un nou partit,…
Eliso Virsaladze
Música
Pianista georgiana.
És una de les figures més destacades de la seva generació Estudià al Conservatori de Tbilisi amb Anastasia Virsaladze El 1961 guanyà el primer premi del Concurs d’Intèrprets Soviètics, el 1962 la medalla de bronze en el Concurs Cajkovskij de Moscou i el 1966 el primer premi del Concurs Robert Schumann de Leipzig El 1981 debutà a l’Elizabeth Hall de Londres i aquell mateix any actuà amb la Reial Orquestra Filharmònica sota la direcció de J Temirkanov La temporada 1983-84 realitzà una gira per la Gran Bretanya amb l’Orquestra Simfònica de la Unió Soviètica i en 1987-88 ho feu amb…
Zviad Konstantinovič Gamsaḫurdia
Política
Polític georgià.
Defensà ardidament els drets humans en l’antiga URSS, la conservació del medi ambient, una major llibertat religiosa i l’abolició de la tortura A la dècada dels 70 fou confundador del grup d’observadors dels acords de Helsinki 1977 Arrestat el 1977 i alliberat dos anys després, en les eleccions d’octubre i novembre del 1990 —en les quals vencé la Taula Rodona de la Geòrgia Lliure, coalició independentista i antisoviètica— Gamsaḫurdia fou elegit president del parlament El 23 de març de 1991 signà amb Jelcin, president del parlament de Rússia, un acord per a la normalització de l’enclavament d’…
Tigran Vartanovič Petrosian
Escacs
Jugador d’escacs armeni.
Fou campió de l’URSS els anys 1959 i 1961, i campió del món el 1963 i el 1969 Practicava un joc posicional i extremament defensiu
Rouben Mamoulian
Cinematografia
Director cinematogràfic nord-americà d’origen armeni.
Procedent del teatre, es formà amb KStanislavskij, i el 1918 formà companyia pròpia Emigrat als EUA el 1923, hi dirigí sobretot musicals, entre els quals Porgy and Bess , de GGershwin S'incorporà a l’àmbit cinematògrafic quan aparegué el cinema sonor, i hi dugué a terme una tasca important, plena d’eficàcia i de sensibilitat, iniciada amb Applause 1929, City Streets 1931, Dr Jekyll and Mr Hyde 1932, Queen Christina 1933, Becky Sharp 1935, primer film en color, premiat a Venècia, The Mark of Zorro 1940 i Silk Stockings 1957 Tanmateix, es mantingué sempre actiu com a autor teatral, especialment…
Vladimir Ivanovič Nemirovič-Dančenko
Literatura
Teatre
Director de teatre rus i autor de contes, de novel·les i d’obres de teatre.
Creà el Teatre Artístic amb Stanislavskij i posà en escena moltes obres de Čekhov, Gor’kij i Ibsen Aplicà el realisme socialista al teatre i escenificà obres de Tolstoj i de Gor’kij El seu estil es caracteritza pel sentit ideològic que dona a les obres Fou premi Stalin el 1942 i el 1943