Resultats de la cerca
Es mostren 122 resultats
absolució
Dret processal penal
Resolució judicial per la qual hom decideix la no actuació de la pretensió punitiva (i la de rescabalament en el seu cas), deduïda per les parts acusadores per tal com el fet judicat no constitueix delicte o perquè no hi ha relació entre aquestes i l’imputat, o bé per insuficiència de proves o per concurrència de causes d’inimputabilitat, justificació o excusa absolutòria.
És la terminació completa i absoluta del judici criminal
sintonema
Fonètica i fonologia
Conjunt d’inflexions de to dins un grup fònic en tant que unitat seqüencial.
La relació entre la terminació i la resta del grup fònic cadència, anticadència, suspensió, etc té pertinença fonològica en totes les llengües
increment
Lingüística i sociolingüística
Cadascun dels morfemes afegits, per exigències de flexió o afixació, a una base.
En català, alguns verbs de la tercera conjugació presenten l’increment eix en totes les persones del singular i en la tercera del plural dels presents, entre el radical i la terminació
aspecte duratiu
Gramàtica
Categoria gramatical específica del verb referida al seu desenvolupament sense limitació temporal.
L’inici o el final de l’acció significada pel verb pot ésser indicat per una expressió determinada estudiaré fins ben entrada la nit referència al punt de terminació de l’acció verbal fa moltes hores que estudio referència al punt inicial de l’acció verbal
cap des Pinar
Cap
Cap de la costa septentrional de Mallorca (Alcúdia), a l’extrem de la península des Pinar
, que separa les badies d’Alcúdia i de Pollença.
Plantat de pins, forma un eixamplament entre la cala Solana SE i ses Caletes badia de Pollença, de costa en penya-segat 20 a 40 m, com correspon a la terminació d’un branc de la serra de Tramuntana La península culmina a la talaia d’Alcúdia 444 m alt
quantitatiu | quantitativa
Gramàtica
Dit de l’adjectiu, pronom o adverbi que expressa quantitat sense precisar-la.
En català són quant, molt, tant, poc de dues terminacions, tant al singular com al plural bastant, gaire d’una terminació per al singular i una per al plural més, menys, massa, força, que, gens, prou invariables Tots ells, emprats com a adjectius, llevat de massa, força i que , poden ésser usats també seguits de la preposició de
participi
Gramàtica
Mode no personal del verb —alhora amb l’infinitiu i el gerundi — en tant que no duu marca de persona.
Ve a exercir la funció d’adjectiu verbal A causa d’aquest seu doble valor, adjectival i verbal, sintàcticament participa en les característiques de l’adjectiu i del verb del sintagma nominal i del sintagma verbal Així, com a adjectiu, el participi pot ésser afectat pels accidents propis de l’adjectiu Com a verb, conserva moltes particularitats del règim verbal El participi, però, no expressa per si sol ni el mode ni el temps verbal només l'aspecte verbal el procés de l’acció del verb en el seu terme És una forma de passat En català, les terminacions regulars del participi són -at, -ut i -it…
neurohormona
Biologia
Nom genèric de les hormones produïdes i alliberades per cèl·lules nervioses especialitzades.
De natura sovint peptídica, són sintetitzades a l’interior de les cèllules i transportades a través de l’axó cap a la terminació nerviosa, on són alliberades en resposta a estímuls que arriben per l’axó Són transportades als òrgans efectors, sovint distants, per mitjà del corrent circulatori Entre les neurohormones més conegudes hi ha la vasopressina i l’oxitocina secretades per l’hipotàlem, la noradrenalina per les cèllules cromafíniques de la medulla suprarenal i els factors d’alliberament de la tirotropina i de la gonadotropina
serra de Mainera
Serra
Línia de crestes dels Pirineus axials centrals, a la regió lacustre que es vessa vers la Noguera Pallaresa (Pallars Sobirà) i el Flamisell (Pallars Jussà), prop de l’Alta Ribagorça, entre la collada de Peguera (W) i la pala de l’Eixe (NE).
Culmina al pic de Mainera 2 906 m alt i el Montanyó 2 781 m La carena principal SW-NE és la terminació sud-oriental d’un batòlit granític que arriba fins a l’Éssera Les aigües, en bona part de fosa, es dipositen per famílies d’estanys al SW, els Gento i de Cabdella al NW, els estanys Negres i l' estany de Mainera , drenats pel riu de Peguera els estanys petits de Mainera són drenats pel riu de Berasti, que rep el nom de riu de Mainera a la seva capçalera, al clot de Mainera