Resultats de la cerca
Es mostren 935 resultats
banalitat creixent
Diplomàtica i altres branques
Tendència dels copistes de texts antics a substituir successivament una expressió o una paraula inusitada o poc comuna per una altra o unes altres de més comunes o conegudes.
D’aquesta manera els texts es tornen cada vegada més trivials L’existència de la transmissió d’un text antic de lliçons variants de banalitat creixent justifica l’aplicació del principi de la lectio difficilior ‘lliçó més difícil’, la qual té probabilitats d’ésser l’original
troper
Música
Cristianisme
Antic llibre de la litúrgia romanofranca que conté els trops dels texts del comú i del propi de la missa, posats segons l’ordre de les festivitats litúrgiques a què pertanyen.
Normalment, les colleccions de trops van unides amb les de les proses, i fins i tot mesclades d’acord amb la disposició amb què els texts han d’ésser interpretats Moltes vegades els trops són inserits en els llocs corresponents dels graduals
trop
Música
Cristianisme
En la litúrgia romanofranca, cadascun dels texts curts que hom afegia o intercalava en els cants de la missa i en algunes lectures de les festivitats més importants.
El gènere fou creat i desenvolupat als monestirs de Sankt Gallen i a Sant Marçal de Llemotges la collecció més antiga es troba en un manuscrit del segle X procedent de Llemotges Sembla que a l’origen foren texts mnemotècnics adaptats a raó d’una síllaba per nota als llargs melismes gregorians i que hom cantava en lloc d’aquests Les primitives formes en prosa més o menys rimada evolucionaren potser per obra de Notker Bàlbul, a mitjan segle IX cap a formes versificades prosa i fins a les llengües populars És a l’origen del drama litúrgic
Fontes Hispaniae Antiquae
Mitologia
Sèrie on són recollits tots els texts d’autors antics grecs i llatins que tracten de la península Ibèrica, publicada per la Universitat de Barcelona sota la direcció d’Adolf Schulten i de Pere Bosch i Gimpera en la primera fase i de Schulten i de Lluís Pericot en la segona.
Conté els texts originals, un comentari històric i la traducció al castellà, presentats per ordre cronològic El volum primer fou publicat el 1922 reeditat el 1955, i l’onzè, dedicat a les fonts de l’època visigòtica i bizantina, el 1947 No n'han aparegut el setè i el dotzè ASchulten dugué el pes de l’obra, trià els texts i escriví tots els comentaris, que sovint reflecteixen els seus punts de vista personals, llevat dels volums vuitè i onzè, obra de Robert Grosse
música bizantina
Música
Repertori musical, profà i religiós, sobre texts grecs, creat a l’imperi Bizantí.
Abans del segle X, hom sap poca cosa dels orígens del cant bizantí Sembla cert que rebé una influència important de la tradició musical litúrgica siríaca i palestinenca i, certament, no és pas la continuació de l’antiga música grega Fora dels salms o altres texts bíblics, les primeres mostres de peces de cant, de composició eclesiàstica, foren els troparis Molts d’aquests tenien una melodia pròpia, sobre la qual eren cantats tots els altres En una sèrie de troparis, o himne, el primer tropari o estrofa és dit είφμόσ ‘sèrie’ o ‘lligam’ i és el que dóna la melodia dels troparis o…
conferir
Diplomàtica i altres branques
Comparar (texts).
Hom empra especialment la forma conferiu —abreujada cf — per a indicar un passatge que pot ésser interessant o instructiu de comparar o de confrontar
breviari
Cristianisme
Llibre litúrgic de l’Església catòlica llatina, que conté els texts de l’ofici diví o litúrgia de les hores.
Delimita el contingut i l’extensió de la pregària i li confereix unitat Les parts, o hores canòniques, de què consta, després de la reforma del Concili Vaticà II, són ofici de lectura les antigues matines, laudes, tèrcia, sexta, nona, vespres i completes hi ha estat suprimida l’hora de prima El breviari, la formació del qual ha passat per diverses etapes i la composició del qual ha sofert diverses reformes progressives, deu la seva existència a l’establiment d’una pregària considerada oficial en l’Església La pràctica de l’oració en la primitiva església cristiana fou constant, car així hom…
Upaniṣad
Denominació genèrica d’una sèrie de texts misticofilosòfics, en part de caràcter esotèric, concebuts tradicionalment com a comentaris inspirats dels Vedes (en constitueixen la darrera part o vedānta), redactats, en la forma actual, entre el 400 i el 200 aC.
En total comprèn 150 texts, bé que la tradició els agrupa en 108 En connexió amb la casta dels kshatrīya , inicialment foren escrits dissidents, en reacció contra el ritualisme sacerdotal dels Brāhmaṇa , i llur inclusió en el cànon hindú és relativament tardana Constitueixen la primera expressió consistent de la doctrina filosòfica de l’hinduisme, caracteritzada per una intuïció profunda de la unitat de l' atman i del brahman , de l’home i del món, de l’individual i de l’absolut el reconeixement d’aquesta identitat allibera del cicle de les reencarnacions sạmsāra , fruit de la…
hermeneuta
Intèrpret de texts o documents.
xerografiar
Fotografia
Disseny i arts gràfiques
Reproduir (texts o imatges) per xerografia.