Resultats de la cerca
Es mostren 104 resultats
Herbert Bayer
Disseny i arts gràfiques
Artista i dissenyador gràfic austríac.
Féu estudis d’arquitectura i, posteriorment, de tipografia i pintura mural al Bauhaus, on fou professor 1925-28 Després s’establí a Berlín, on treballà com a grafista publicitari hom remarca les experiències que dugué a terme per tal d’assolir una plena integració de la fotografia en el camp de la publicitat L’any 1938 s’exilià als EUA i un cop acabada la Segona Guerra Mundial es relacionà amb l’Institute of Humanistic Studies d’Aspen Colorado del qual projectà l’edifici D’ençà del 1953 es preocupà així mateix de qüestions d’environament, de manera que ha concebut algunes obres el marble…
Mani
Cristianisme
Predicador persa, fundador del maniqueisme.
Es formà en la secta ebionita, d’origen judeocristià, dels elcesaïtes, la qual intentà de reformar creà una doctrina i una església de caràcter sincrètic en què barrejà ensenyances de Jesús, Zoroastre i el Buda Predicà a Pèrsia en temps del primer rei sassànida 224-241, i ho féu després pel Balutxistan, d’on hagué de fugir, i tornà a Pèrsia Detingut per ordre dels mags mazdeistes, morí, segons uns, a la presó, i segons uns altres, escorxat viu la llegenda de la seva crucifixió ha d’ésser entesa allegòricament Anomenat també Mani Ḥayyâ ‘Mani el Vivent’, en grec passà com a Manikhaĩos, d’on…
Joan Josep Martí
Literatura catalana
Dret
Escriptor.
Doctor en drets per València 1598 Conseller de València el 1598 El 1594 ingressà a l’Acadèmia dels Nocturns, on prengué el nom d’ Atrevimiento , i hi llegí set poesies en castellà Fou, molt probablement, l’autor de la Segunda parte de la vida del pícaro Guzmán de Alfarache Barcelona 1602, dirigida a Gaspar Mercader, amb el pseudònim de Mateo Luján de Sayavedra , abans que Mateo Alemán publiqués la seva segona part 1604 Martí intercalà a la trama novellesca dues narracions extenses, ambdues esdevingudes a València, una disquisició sobre l’origen i el fonament de la noblesa biscaïna i una…
,
Bonifaci Ferrer
Literatura catalana
Jurista i eclesiàstic.
Vida i obra Germà de Vicent ↑ Ferrer , estudià a Lleida i a Perusa, i es doctorà a Lleida en dret civil i eclesiàstic i en teologia Fou professor de dret a València 1376 Sembla que en morir la seva esposa i les seves cinc filles arran de la pesta del 1394, ingressà a la cartoixa de Portaceli el 1396, on fou mestre de novicis, procurador i prior 1400 Fou compromissari per València al compromís de Casp 1412 El 1416 se separà, amb el seu germà Vicent, de l’obediència de Benet XIII i es retirà a Valldecrist, on morí l’any següent Les seves restes, tingudes en fama de santedat i de miracles,…
Vidal de Canyelles
Dret
Eclesiàstic i jurista; parent i conseller de Jaume I de Catalunya-Aragó.
S'educà a l’escola de la catedral de Barcelona i estudià a Bolonya, potser amb Ramon de Penyafort, de qui fou amic Fou paborde de la seu de Barcelona i bisbe d’Osca 1236-52 Acompanyà el rei a la conquesta de València 1238, on aquest li donà diversos béns Del 1239 al 1249 assistí a diversos concilis de la Tarraconense, i el 1244 consagrà l’església de Xàtiva Intervingué en molts plets, fent part com a bisbe d’Osca o com a jutge o àrbitre Per dificultats tingudes amb el legat pontifici, el cardenal de Santa Sabina, li calgué demanar l’absolució al papa Innocenci IV, el qual ell anà…
Alfons XII d’Espanya
Història
Rei d’Espanya (1875-85), fill d’Isabel II.
A causa de la revolució liberal del setembre de 1868 hagué de fugir a França amb la resta de la família reial L’any 1870 rebé els drets a la corona gràcies a la renúncia d’Isabel II, mentre Cánovas del Castillo organitzava el partit alfonsí amb elements moderats i unionistes, que s’oposaven a la monarquia d’Amadeu I En ésser proclamada la República, tots els monàrquics, llevat dels carlins, passaren a les files alfonsines El cop d’estat de Pavía gener del 1874 acabà, de fet, amb la República, i el pronunciament de Martínez Campos Sagunt, desembre del 1874 permeté la restauració monàrquica…
Santa Llúcia de la Fuliola
Art romànic
Els orígens de l’església parroquial de la Fuliola es remunten al final del segle XI, en el moment de la repoblació del lloc El 1080 el comte d’Urgell Ermengol IV cedí a Guillem Isarn la quadra de la Fuliola, al pla del Mascançà, més enllà del castell d’Almenara El comte encarregà a Guillem Isarn que, a la quadra, hi bastís una fortificació per a la defensa dels habitants contra els sarraïns, i es reservà la meitat dels delmes Segurament Guillem Isarn aixecà també l’església del lloc, vinculada al bisbat d’Urgell En el seu testament del 1093, llegà la meitat dels seus béns a la seva família i…
vida extraterrestre
Biologia
Astronomia
Nom donat a qualsevol fenomen que pugui ésser classificat com a vital i que tingui l’origen en un cos celeste distint de la Terra.
Fins fa pocs anys aquest tema fou considerat gairebé com a pertanyent a la ciència-ficció o a la premsa sensacionalista, però actualment hom el considera susceptible d’un estudi científic seriós Així, ha nascut una nova ciència, a cavall entre la biologia i l’astronomia, que ha estat anomenada exobiologia, que considera aquest tema des de diferents punts de vista En primer lloc, hom considera l’aspecte biològic del problema, és a dir, que cerca les condicions necessàries per al sorgiment de la vida tal com és coneguda a la Terra, i després passa a l’aspecte astrònomic, el qual consisteix a…
Hans Witten
Pintura
Pintor alemany, descobert modernament en documents, a qui hom atribueix les obres signades H.W., que anteriorment eren tingudes com d’un artista anònim.
Del 1501 al 1508 treballà a Chemnitz, en la decoració de l’església de Palau, i el 1512 era a Annaberg decorant la porta principal de l’església dedicada a santa Anna Hom li atribueix també la trona de la catedral de Freiberg i el Retaule de Borna 1512
conferència de Viena
Història
Conjunt de reunions tingudes a Viena els anys 1819-20, en les quals s’aplegaren tots els estats membres de la Confederació Germànica.
Presidida pel príncep de Metternich-Winneburg, pretenia de reprimir les revoltes liberals alemanyes, a la qual cosa s’oposà Baviera, que assolí de salvaguardar els règims constitucionals de l’Alemanya meridional