Resultats de la cerca

La T llatina majúscula prové de les formes de creu i d’aspa del fenici i de l’hebreu antic, formes que perderen el braç superior de la creu en passar al grec, a l’etrusc i als alfabets itàlics La T romana clàssica consta de dos traços, l’un vertical, acabat amb un reforç, i l’altre horitzontal, que cobreix el primer Les formes cursives clàssiques i noves romanes han incorporat el reforç al traç vertical arrodonint-ne l’extrem cap a la dreta El traç horitzontal superior té tendència a desplaçar-se cap a la dreta No és rara l’ondulació que, en desenvolupar el punt d’atac, tendeix a formar una…

Les lletres Y, V, U, W, tenen el mateix origen gràfic, és a dir, l'ípsilon grega, que conservà la forma Y en el grec clàssic, però que perdé el traç inferior en el grec occidental, i així passà la forma V a alguns alfabets itàlics, entre els quals el llatí Cap al segle I el llatí recuperà la Y grega, tot mantenint la V amb so d' u No fou sinó molt més endavant, després de l’aparició de la forma U , que la forma antiga de la V serví per a distingir en les llengües germàniques segle XI i romàniques segle XV el so de v consonant contraposat al de la u vocal També cap al segle X aparegué en els…

En la majoria de les notacions neumàtiques occidentals s’indicava per mitjà d’un traç vertical de la ploma, lleugerament inclinat d’esquerra a dreta, que finalitzava de vegades en un petit episema traçat a la part superior La virga acostumava a representar una nota d’alçada més alta que les immediatament anterior i posterior En la grafia més simple d’aquest signe es reconeix fàcilment l’accent agut dels antics gramàtics Pel que fa a l’episema, no sempre és fàcil distingir si la virga acaba mitjançant un traç voluntari o no

La Q llatina majúscula prové del fenici a través del grec occidental de Beòcia el grec clàssic no mantingué aquesta lletra, que passà a l’etrusc i altres alfabets itàlics La Q clàssica romana consta d’un cercle i d’un traç inferior oblic descendent d’esquerra a dreta, una mica corbat amunt El cercle es traçava en dos temps començant per dalt Amb la velocitat el primer traç s’uní amb la cua obliqua en un sol temps ben aviat, però, el cercle, esdevingut ovoide, fou fet tot en un sol temps i aleshores la cua obliqua arrencava de la part superior esquerra i era…

Els solcs són més o menys profunds segons la intensitat que l’artista desitja de donar al traç, car són aquests solcs els destinats a retenir la tinta per a l’estampació També retenen tinta les barbes aparegudes en el moment del gratatge per embotiment del metall pels costats dels solcs, la qual cosa dóna al traç una aparença vellutada característica del procediment Per la feblesa d’aquestes barbes és un dels procediments de gravat que admet menys quantitat d’exemplars en el tiratge Entre els gravadors destacats en aquest procediment hom pot esmentar PPicasso, SDalí…

Els mascles presenten el dors castany, el pili i el carpó gris blavenc pàllid, les parts inferiors de color blanc rosat, les ales de castany negrenc, un traç facial negre a través dels ulls fins a la zona auricular i la cua negra amb les plomes laterals blanques Les femelles no tenen el traç facial, són de color burell rogenc a les parts superiors i ocraci amb llistes transversals burelles en forma de mitja lluna a les inferiors S'alimenta d’insectes, ocells de niu i petits mamífers, que clava vius en arbusts espinosos Habita a tot Europa, excepte a la part més septentrional, i a Àsia fins al…

Tal com diu el nom, es tracta de l'ípsilon grega passada al llatí, de primer en la seva forma occidental, V , i després admesa en la forma oriental, Y , en el segon apèndix de l’abecedari La Y romana clàssica consta de dos traços el primer, que començava a dalt, a l’esquerra, baixava oblic, continuava vertical i acabava amb un reforç a la base el segon pujava oblic del centre del traç primer en direcció a la dreta i acabava amb una mena de reforç corbat a la dreta Amb la velocitat cursiva tots dos traços foren escrits a vegades en un sol temps, és a dir, sense alçar la ploma, amb…

El cap destre és el mancat de la meitat sinistra mitjançant el traç d’una diagonal que surti de l’angle superior sinistre El cap sinistre és el mancat de la meitat destra mitjançant el traç d’una diagonal que surti de l’angle superior destre El cap triangular és el format per dues línies que, sortint dels angles superiors, es troben al punt d’honor Hom anomena cap de concessió el concedit per un sobirà, com el cap d’Anjou-Sicília o Nàpols , d’atzur sembrat de flors de lis d’or i carregat d’un lambel de quatre pals de gules el cap d’Aragó , d’or amb quatre pals de…