Resultats de la cerca
Es mostren 72 resultats
Uruguay

Vaixell Uruguay
Història
Vaixell de la Companyia Transatlàntica, convertit en presó flotant, al port de Barcelona, durant la Segona República.
Freqüentat de primer per presos socials anarquistes, arran dels fets del Sis d'Octubre serví, juntament amb el “Ciudad de Cádiz”, l’"Argentina” i el “Manuel Arnús” aquest darrer al port de Tarragona, com a centre de detenció dels complicats en la revolta, entre ells el govern de la Generalitat, regidors d’esquerra de Barcelona, diputats i altres personalitats Després del 19 de juliol de 1936 hi foren empresonats molts dels participants o simpatitzants amb l’aixecament militar
Claudi López i Bru

Claudi López i Bru, segon marquès de Comillas
© Fototeca.cat
Economia
Empresari i terratinent.
Fill d’Antoni López i López i cunyat d’Eusebi Güell i Bacigalupi Fou segon marquès de Comillas i gran d’Espanya Estudià dret a Barcelona Home de negocis, reuní una immensa fortuna Posseí la Compañía Transatlántica Española i tingué interessos en la Compañía Hispano-Americana de Electricitat CHADE, Banca Bru, Tabacalera de Filipinas, Compañía de los Ferrocarriles del Norte de España i Banco Popular de León XIII Ajudà econòmicament la monarquia espanyola, tant el 1898 com durant la guerra del Marroc Es dedicà a la filantropia acabà la construcció del seminari de Comillas Santander i protegí el…
Joan Claudi Güell i de Churruca
Economia
Política
Financer i polític.
Comte de San Pedro de Ruiseñada 1928 Fill de Joan Antoni de Güell i López Es doctorà en dret a Madrid i estudià a Oxford Durant la guerra civil de 1936-39 lluità a favor de Franco i fou ferit durant les operacions al Segre 1938 Fou nomenat vicepresident de la diputació de Barcelona, el 1939 Monàrquic, fou cap de la casa de la reina Victòria Eugènia a la propietat del seu pare Las Cabezas, a Navalmoral de la Mata Extremadura, tingueren lloc dues de les entrevistes entre el comte de Barcelona i Franco Impulsà les empreses familiars i en creà de noves Presidí la Companyia Transatlàntica i en…
Banc Hispanocolonial
Entitat bancària constituïda a Barcelona el 1876 per Antoni López i López i Manuel Girona i Agrafel.
La base fou un crèdit de 125 milions de pessetes al tresor de Cuba La pèrdua de la colònia capgirà totalment el seu objectiu, que orientà llavors preferentment cap al sector industrial Aquesta activitat el féu promotor i partícip d’empreses com la Companyia General de Tabacs de Filipines 1881, la Sociedad Española de Construcción Naval, la Companyia Transatlàntica, la Societat General d’Aigües de Barcelona , la Companyia de Tramvies de Barcelona, la Societat Espanyola de Carburs Metàllics, la Telefónica i moltes més El 1905 obtingué de l’ajuntament de Barcelona la concessió del…
Banc Atlàntic
Entitat bancària constituïda a Barcelona el 1901 sota el nom de Nonell, Rovira i Matas RC; el 1916 canvià la denominació social per la de Nonell Germans RC, i el 1927, per la de Banca Nonell SA.
El 1946 esdevenia el Banc Atlàntic SA, sota el control de Joan Claudi Güell i Churruca, el qual el vinculà als països d’Amèrica Llatina, en virtut de la relació que hi mantenia com a president de la Cia Transatlàntica El 1961, tres anys després de la seva mort, el banc passà a mans d’un grup presidit per l’industrial català Casimir Molins, el qual inicià una forta expansió geogràfica i de dipòsits Promogué el 1963 la creació de la Unió Industrial Bancària —Bankunion—, un banc industrial del qual després se separà El Continental Illinois Bank, de Chicago, hi tingué una…
regata
Esport
Cursa de regularitat o de velocitat per a embarcacions amb motor o sense.
Hom distingeix fonamentalment dos tipus de regates les reservades a embarcacions de model molt concret, tipus olímpic rem, vela, i les obertes a embarcacions de categoria lliure, utilitzades amb finalitats purament recreatives o de competició esportiva Dins aquesta segona cateogria de iots o embarcacions, hom anomena regata esportiva tot tipus de prova no comprès dins les categories olímpiques Les regates esportives, a diferència de les proves olímpiques, no se celebren normalment en recorreguts triangulars, sinó lineals, a alta mar o bé vorejant una costa La competició més antiga i…
Banc de Granollers (1919-1934)
Ferran Palau s’establí a Granollers com a banquer el 1915 o el 1916 El 1917 ingressà a l’Associació de Banquers de Barcelona Anunci del Banc de Granollers Compañía Transatlántica, Libro de información , 1920 El 1919 es creà el Banc de Granollers, que es féu càrrec de l’establiment de Ferran Palau i es convertí en el seu successor a tots els efectes Palau ocupà el càrrec de gerent a les ordres d’un Consell d’Administració presidit per Xavier Flaquer i Juvany, amb Francesc Torras i Villà com a vicepresident Torras fou el principal impulsor de la Caixa d’Estalvis de la Diputació de Barcelona…
Joan Antoni de Güell i López
Història
Política
Polític.
Es llicencià en dret Segon comte de Güell 1918, gran d’Espanya 1927, tercer marquès de Comillas 1926 i comte de San Pedro de Ruiseñada 1916 Fill gran i hereu d’ Eusebi Güell i Bacigalupi i successor del seu oncle Claudi López i Bru El 1912 lluità a la guerra del Marroc i intervingué en les negociacions per a l’entrada dels espanyols a Tetuan Durant la Dictadura de Primo de Rivera fou comissari reial de turisme, president de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi 1928 i alcalde de Barcelona 1930-31 Essent president de la Companyia Transatlàntica, feu installar una factoria a Río…
La pasta per a sopa: Magí Quer
La sèmola és un producte intermedi de la mòlta de cereals La de blat era i és utilitzada per a fer pastes alimentàries La pasta més corrent és el fideu Per això a Catalunya els semolers eren anomenats també fideuers Uns fideus que s’utilitzaven sobretot per a les sopes La seva confecció era artesanal fins a la segona meitat del segle XIX Anuncis de pastes alimentàries de Magí Quer Compañía Transatlántica , 1927 Magí Quer crearà una important empresa de producció mecànica de pastes alimentàries Magí Quer i Bertran era un semoler barceloní que vivia a la parròquia de Santa Maria del Mar de…
Alexandre Wohlguemuth i el seu Arsenal Civil
El belga Alexandre Wolhguemuth creà a la platja de Can Tunis de Barcelona un arsenal civil destinat a la construcció naval i capacitat per a fabricar motors, màquines de vapor i tota mena de construccions metàlliques A la imatge, publicitat al catàleg de l'Exposició de Vilanova, de 1882 Alexandre Wohlguemuth, un belga amb el títol parisenc d’enginyer civil en arts i manufactures, s’establí a Barcelona cap el 1880 amb el propòsit d’installar una foneria de ferro, amb els seus corresponents tallers de construcció de maquinària i calderería El projecte tirà endavant al carrer de Vila i Vila,…