Resultats de la cerca
Es mostren 82 resultats
amplificació
Electrònica i informàtica
En els amplificadors, augment d’una tensió o d’un corrent a fi de poder comandar aquells òrgans que exigeixen una certa energia més o menys elevada, com, per exemple, mescladors, moduladors, detectors, tubs de raigs catòdics, altaveus, relés, dispositius d’alarma, etc.
Quan el senyal a amplificar és de tipus periòdic sinusoidal o no, l’amplificació ha de reproduir exactament a la sortida un senyal d’amplitud major, però sense deformar el senyal primitiu En aquest cas hom diu que es tracta d’una amplificació lineal la distorsió ha d’ésser reduïda al mínim possible a fi de reproduir fidelment el senyal d’entrada Aquest cas és molt corrent en electroacústica L’amplificació pot ésser feta mitjançant tubs electrònics principalment tríodes i pèntodes, transistors i en alguns casos hom empra també dispositius magnètics Segons les…
microcircuit
Electrònica i informàtica
Circuit electrònic disposat en forma d’una unitat compacta miniaturitzada.
Els diferents elements constitutius resistències, transistors, condensadors, etc són muntats sobre una petita placa generalment ceràmica
getter
Electrònica i informàtica
Substància que hom introdueix a l’interior dels tubs electrònics de buit que es caracteritza pel fet de posseir una forta afinitat pels gasos i és destinada a eliminar els residus de gas que hi puguin restar un cop fet el buit.
Sovint és emprat el bari, el magnesi o el rubidi Darrerament hom les aplica per a estabilitzar els transistors MOS
transistor electroluminescent orgànic
Electrònica i informàtica
Transistor electroluminescent en què els materials actius són semiconductors orgànics, aplicable en la fabricació de pantalles d’aparells electrònics.
Les pantalles basades en els transistors electroluminescents orgànics es consideren una evolució de les pantalles basades en els díodes electroluminescents orgànics
component
Electrònica i informàtica
Qualsevol element o dispositiu destinat a formar part d’un circuit electrònic.
Hom parla de componets actius transistors, tubs, díodes i de components passius resistències, condensadors, bobines també és aplicat aquest nom genèric als dispositius fotoelèctrics, als circuits integrats, microcircuits, etc
família lògica
Electrònica i informàtica
Conjunt de circuits integrats digitals fabricats en una determinada tecnologia que fan la major part de funcions lògiques.
És la realització física de funcions lògiques digitals emprant una determinada tecnologia Els elements constitutius bàsics dels xips de famílies lògiques són el transistor bipolar i el transistor MOS Tant amb un tipus de transistor com amb l’altre es poden fer les diferents estructures topològiques que realitzen les funcions lògiques que donen lloc a les famílies lògiques En una família lògica apareixen una gran varietat de funcions lògiques portes, comparadors, comptadors, etc I, a més de la funció lògica que hi ha de fer el xip, també tenen molta importància els aspectes elèctrics corrents…
transfasador
Electrònica i informàtica
Dispositiu electrònic, anomenat també transistor òptic, desenvolupat als Bell Laboratories el 1978, que consisteix en una làmina de cristall semiconductor travessada per dos raigs de llum, un de fort i un de feble, de manera que aquest darrer actua com a excitador o regulador del raig principal; les propietats d’aquest dispositiu depenen del gruix del cristall i de la situació i característiques dels raigs lluminosos.
És l’equivalent òptic del transistor electrònic i permet de fer circuits en què aquest pot actuar com a amplificador o com a element biestable, amb una rapidesa més elevada que els transistors clàssics
commutació
Electrònica i informàtica
Modificació de la configuració d’un o diversos circuits elèctrics mitjançant l’establiment o la supressió de determinades connexions.
Els dispositius o elements emprats per a efectuar una commutació poden ésser de tipus molt divers, segons la forma en què és feta per contactes mecànics, d’accionament manual o bé automàtic relés, o estàticament mitjançant dispositius electrònics tubs, transistors, tiristors, etc
microona
Esquema de funcionament de les microones
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Ona electromagnètica l’espectre de freqüències de la qual és comprès entre 1 i 30 GHz, que correspon a unes longituds d’ona entre 1 i 30 cm, tot i que sovint també s’inclouen dins aquesta denominació ones amb freqüències més elevades.
Igual que les ones electromagnètiques de més baixa freqüència, les microones poden ésser generades mitjançant tubs de vuit o dispositius semiconductors les dificultats, però, que presenten quan hom vol assolir certs nivells de potència han donat lloc a la concepció de tubs especials com són els clistrons, els magnetrons, els oscilladors d’ona progressiva, etc Això no obstant, l’evolució constant dels dispositius actius d’estat sòlid i la introducció de nous semiconductors com l’arsenur de galli GaAs i el fosfur d’indi InP han fet progressar la tècnica i l’aplicació de les microones Així, a la…
corba característica
Electrònica i informàtica
Corba que representa la relació entre dues o més magnituds referents al funcionament d’un element, component, transductor, dispositiu electrònic, etc.
Són especialment importants les dels tubs i dels transistors, emprades per a determinar-ne el funcionament correcte Hom distingeix entre la característica estàtica funcionament sense càrrega i amb règim continu i la característica dinàmica amb càrrega i règim altern Les característiques més usuals són les d' entrada , de sortida i les de transferència