Resultats de la cerca

Cobraven aquestes exaccions anomenades parias Hispaniae , els comtes de Barcelona, Urgell i Cerdanya sobre els reietons musulmans de Saragossa, Lleida, Tortosa i altres Per a la percepció d’aquest tribut els comtes feien ús d’encarregats o cobradors

Els fariseus eren pietosos i vivien separats de tot el que era legalment impur S'autoanomenaven companys o sants apartats i gaudien de popularitat Religiosament eren tradicionalistes i propugnaven un nacionalisme extrem Al segle I aC es convertiren de fet en governants del poble

Per exemple, a l’impost sobre la renda de les persones físiques IRPF, el fet imposable és l’obtenció de rendes, bé siguin procedents del treball, mobiliàries o d’una altra mena A l’ordenament jurídic espanyol, la Llei general tributària LGT —llei 59/2003 de 17 de desembre— determina en el seu article 20 que “el fet imposable és el pressupost de naturalesa jurídica o econòmica fixat per llei per a configurar cada tribut i la realització del qual origina el naixement de l’obligació tributària”

Hom distingeix entre imposts directes , que graven la renda i el patrimoni, i els imposts indirectes , que graven la circulació, el tràfic o el consum de béns i serveis Els principals imposts directes a l’Estat espanyol són l' impost sobre la renda de les persones físiques IRPF, aplicat a la renda obtinguda a títol personal pel contribuent, tipificada en la unitat familiar, i amb caràcter progressiu l' impost sobre societats , que grava la renda de les empreses i societats amb personalitat jurídica als quals hom no aplica l’IRPF l' impost sobre el patrimoni , aplicat sobre els béns que…

A partir del segle XIV es convertí en un tribut anual que feia cada mas acompanyat sovint del carnalatge Pagat primerament en espècie ous, formatges, pa i vi, més tard es convertí en mesures de gra, i al segle XVI, en un tribut pecuniari

Devers el 390 aC assetjà Clusium a l’Etrúria central i prengué Roma La pau fou negociada amb els romans mitjançant un tribut de mil lliures d’or La llegenda, reportada per Tit Livi, diu que, durant la pesada de l’or del tribut, els romans protestaren i Brenne hi afegí la seva espasa dient "Vae victis" ‘Ai dels vençuts'

Entrà en vigor l’1 de gener de 1992 arran de la llei reguladora d’hisendes locals i els reials decrets 1175/1990 de 28 de setembre i 1259/1991 de 2 d’agost Aquest tribut local nasqué d’una fusió de les antigues llicències fiscals d’activitats industrials i comercials, la dels professionals i artistes i de l’antic impost municipal sobre la radicació La matèria imposable del tribut és bàsicament la mateixa que en el seu dia constituí la base de la llicència fiscal Per a determinar-ne la quota s’han de tenir en compte unes tarifes establertes als pressupostos generals…