Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
acil
Química
Grup o radical orgànic RCO— que deriva dels àcids carboxílics RCOOH per eliminació de l’hidroxil OH del grup funcional.
En la nomenclatura sistemàtica, els grups acil derivats dels àcids que porten el sufix -oic són designats substituint -oic per -oïl Així, per exemple, de l' àcid heptanoic deriva heptanoïl Quan l’àcid és anomenat amb la terminació carboxílic , aquesta terminació és substituïda per carbonil Així, p ex, de l’àcid ciclohexancarboxílic deriva ciclohexancarbonil/> Els grups acil derivats d’àcids que reben noms trivials sense el sufix -oic porten molts d’ells el sufix -il per comptes d’-oïl per exemple acetil En fi, els grups acil en els quals R és un grup aromàtic, solen ésser anomenats…
aril
Química
Designació genèrica dels grups que resulten de l’eliminació d’un hidrogen en un hidrocarbur aromàtic.
Els arils són simbolitzats en les fórmules generals mitjançant les lletres Ar El grup aril derivat del benzè és anomenat fenil i els altres grups aril derivats d’hidrocarburs aromàtics monocíclics són anomenats com a fenils substituïts Per excepció, quan l’hidrogen prové d’un carboni cíclic, són admesos els noms trivials, cumenil, mesitil, tolil i xilil , i quan prové d’una cadena lateral, els noms benzil, benzhidril, cinnamil, estiril, fenetil i tritil En el cas dels hidrocarburs aromàtics policíclics condensats, els grups aril formats per eliminació d’un hidrogen cíclic són…
alquil
Química
Designació genèrica dels grups que resulten de l’eliminació d’un hidrogen en un hidrocarbur saturat acíclic.
Per extensió especialment en oposició a aril, qualsevol dels grups que resulten de l’eliminació d’un hidrogen en un hidrocarbur no aromàtic Els alquils se simbolitzen en les fórmules mitjançant la lletra R Quan l’hidrogen eliminat prové d’un carboni terminal, els alquils s’anomenen substituint, en el nom de l’alcà corresponent, el sufix - à pel sufix - il Exemple hexil CH 3 CH 2 4 CH 2 — Si l’hidrogen no prové d’un carboni terminal, els alquils s’anomenen, en la nomenclatura sistemàtica, mitjançant prefixos afegits al nom de l’alquil corresponent a la cadena no ramificada més llarga Exemple…
-ic
Química
Sufix emprat generalment per a designar els noms trivials dels àcids.
bis-
Química
Prefix emprat excepcionalment en alguns noms trivials en substitució dels prefixos bi- o di-.
Manuel Giró i Ribé
Música
Compositor i organista català.
Es formà a l’escolania de la catedral de Lleida amb M Puntí i alguns anys més tard ingressà al seminari de la seva ciutat natal Un cop abandonat el seminari i deixada de banda la carrera eclesiàstica, el 1870 es traslladà a Barcelona, on continuà estudiant música i escriví una opéra-comique titulada El gran cacique de la aldea 1872 El 1875 viatjà a París, on residí durant aproximadament onze anys i aconseguí estrenar alguna obra, com la Sinfonía mozárabe , presentada a la Sala Érard el 1877 Volgué crear un gènere nacionalista hispànic, que ell denominà mossàrab i que pretenia ultrapassar els…
èster
Química
Nom genèric de les substàncies orgàniques caracteritzades per la presència del grup funcional
, és a dir, per la unió del grup acil amb un grup alcoxi.
En el cas d’èsters d’àcids inorgànics nítric, sulfúric, fosfòric, el grup alquil va lligat al residu d’àcid mineral -NO 2 , -SO 3 H, -PO 3 H 2 D’acord amb les normes de la IUPAC, els èsters són designats expressant primerament la part que prové de l’àcid carboxílic per un substantiu format afegint el sufix -oat precedit d’una n etimològica el nom de l’hidrocarbur del mateix nombre d’àtoms de carboni que l’àcid, i després el nom del radical de la part catiònica, com ara hexanoat d’etil Quan hom utilitza els noms trivials corrents dels adjectius característics dels àcids, com…
fracció irreduïble
Matemàtiques
Fracció en la qual el numerador i el denominador no tenen cap divisor comú, a part els trivials.
Tota fracció pot ésser escrita com a fracció irreduïble
àcid carboxílic
Química
Qualsevol de les substàncies orgàniques de fórmula general R—COOH, que tenen en llur molècula un o diversos grups carboxil i que manifesten, per tant, les propietats àcides que aquest confereix.
El grup carboxil ocupa forçosament una posició terminal en l’esquelet dels carbonis, ja que només té un enllaç lliure Segons quina és la natura del grup R, els àcids carboxílics es classifiquen en alifàtics, alicíclics que poden ésser, uns i altres, saturats o insaturats, aromàtics i heterocíclics Si al grup R hi ha d’altres grups funcionals, és possible de distingir també entre un àcid alcohol, un àcid fenol, un àcid cetònic, un aminoàcid, etc D’acord amb les normes de la IUPAC, els àcids carboxílics són designats fent seguir la paraula àcid d’un adjectiu format afegint al nom de l’…
-ós
Química
Sufix emprat generalment per a designar els noms trivials dels àcids les sals dels quals tenen noms acabats en -it.