Resultats de la cerca
Es mostren 138 resultats
radiador

Radiador d’aigua d’aletes per a automòbil
© Fototeca.cat
Calefacció
Aparell que presenta una gran superfície de radiació.
Emprat per a escalfar l’aire circumdant fent circular pel seu interior vapor, aigua calenta, etc, com en els de les installacions de calefacció central, o bé per a refredar una substància calenta que hi ha al seu interior o hi circula, com en els dels circuits de refredament dels motors de combustió interna, especialment els dels vehicles automòbils Els radiadors de motor , en els quals el líquid calent entra per la part superior i surt per la inferior, ja refredat, poden ésser d’aigua, eventualment barrejada amb líquids refrigerants, o d’oli, segons que per l’interior circuli aigua o el…
morena
Morena
© Fototeca.cat
Ictiologia
Peix de l’ordre dels anguil·liformes
, de la família dels murènids, que ateny 1,5 m de llargada, de cos serpentiforme, comprimit lateralment.
Manca d’escata i d’aletes pectorals, i la pell és gruixuda i recoberta de mucositat Té la boca grossa, amb dents fortes i agudes Els orificis nasals formen unes prolongacions tubulars a l’extrem de la mandíbula superior És de color terrós, amb grosses taques blanques i grogues Habita a les fenedures i les coves de les costes rocalloses, a poca profunditat, on s’alimenta de peixos, que caça a l’aguait Malgrat la seva reputació, només ataca quan és destorbada la mossegada és molt dolorosa i de cicatrització difícil La morena és comuna a totes les costes rocalloses de la Mediterrània
tisanòpters

Limothrips cerealium: A, femella adulta; B, mascle adult
© fototeca.cat
Entomologia
Ordre d’insectes de la subclasse dels pterigots hemimetàbols de petites dimensions (1mm o poc més de llargada), amb el cos allargat i el protòrax gros i 4 ales membranoses, llargues i estretes, proveïdes sovint d’unes vores amb serrells de sedes; són freqüents les ales reduïdes i les espècies àpteres.
El cap és quadrangular, amb aparell bucal xuclador asimètric Tenen ulls, ocels i antenes amb 6-9 segments ben desenvolupades Les potes són curtes, amb un o dos artells als tarsos, i l’abdomen té onze segments els segments terminals poden ésser tubulars o ovoides Són insectes terrestres, amb reproducció sexual —però hi ha casos de partenogènesi—, de metamorfosi incompleta, sobretot fitòfags, alguns depredadors, que habiten entre la vegetació viva o morta produeixen gales sobre certes plantes en les quals ponen els ous, com ara les gramínies, les oliveres i el tabac Inclou unes…
idiocord
Música
Instrument cordòfon proveït de cordes vibrants fetes del mateix material que l’estructura que les subjecta.
És usat en oposició a heterocord En alguns instruments de la família de les cítares populars, les cordes es tallen a partir del mateix material que la taula de ressonància, aixecant-les, per facilitar-ne la vibració, amb petits ponts que fan de falca entre la corda i aquesta part rígida Aquest terme fou introduït per la classificació Hornbostel-Sachs És el cas de les cítares africanes tubulars senzilles i les de forma de rai, les cordes de les quals són fetes aixecant l’escorça en el sentit longitudinal A les primeres es tallen diverses cordes que es mantenen separades amb un…
bombo

Bombo amb deu tensors per banda
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió de so indeterminat.
En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de percussió directa del grup dels tubulars cilíndrics amb dues membranes És un tambor cilíndric de grans dimensions que hom fa sonar percudint-lo amb una maça amb la mà dreta mentre l’altra controla la durada del so o, en el cas de la bateria, amb un mecanisme de pedal Amb un diàmetre que oscilla entre 80 i 100 cm i una fondària d’uns 40 cm, és l’instrument de percussió més gros de l’orquestra simfònica, a la qual s’incorporà al final del segle XVIII D’altres de mida més petita són utilitzats per la banda, per grups de jazz ,…
piló
Construcció i obres públiques
Element constructiu vertical, cilíndric o prismàtic, esvelt, de fusta, de formigó, de ferro, etc, introduït o preformat en el sòl, que transmet una càrrega a les terres inferiors o circumdants, o comprimeix i augmenta la capacitat de resistència de les terres subjacents.
Els pilons són elements de fonament la longitud dels quals és molt superior a les dimensions transversals de la secció Els pilons es poden clavar en el terreny o bé construir en una excavació prèvia Els fonaments a base de pilons s’utilitzen quan el terreny ferm es troba fora de l’abast de sabates i pous, quan es vol limitar la magnitud dels assentaments de l’edifici o quan les càrregues transmeses per l’estructura són molt grans i concentrades, com és el cas de les torres En general els pilons es disposen formant grups Els caps d’un grup de pilons s’uneixen rígidament per mitjà d’un encep,…
lligabosc

Lligabosc mediterrani
Zoya Akulova (cc-by-nc)
Botànica
Nom aplicat a diverses espècies de plantes del gènere Lonicera, de la família de les caprifoliàcies.
Són lianes de fulles oposades, generalment enteres, i de flors tubulars, blanques, grogues o purpúries, reunides en petits ramells axillars Igual que els xuclamels —les altres espècies del mateix gènere, arbustives i no volubles—, habiten en boscs i bardissars El lligabosc atlàntic Lpericlymenum , caducifoli, mai no té les fulles soldades, i els ramells florals sempre són pedunculats Creix a la muntanya mitjana El lligabosc biflor Lbiflora , perennifoli, té les fulles peciolades, les flors agrupades de dues en dues i els fruits negrosos Es troba al País Valencià i al Baix Ebre El lligabosc…
corol·la

Corol·la
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Verticil intern del periant de les flors heteroclamídies, constituït per pètals que són antofil·les i envoltat externament pel calze.
La corolla es presenta especialment desenvolupada en les flors zoògames, en les quals serveix per a atreure els animals pollinitzadors Sol ésser més grossa que el calze i molt sovint té colors vius blanc, groc, vermell, blau, però rarament verd a causa, en general, de pigments oxiflavònics, antociànics o carotínics, i també de fenòmens de reflexió de la llum De vegades presenta combinacions de colors, o bé taques, estries, etc, i en certs casos el color varia durant l’antesi No és rar tampoc que exhali flaires especials Si la corolla és semblant, pel seu aspecte, al calze hom parla de…
tubuliflor | tubuliflora
Botànica
Dit de les compostes que tenen les flors del capítol, o almenys les del disc, tubulars.
beina
Anatomia animal
Nom de diverses estructures anatòmiques, més o menys tubulars, que embolcallen totalment o parcialment un òrgan.
És el cas dels embolcalls de tendons beina tendinosa , de músculs beina muscular , d’axons beina de Schwann , etc, i fins, en els animals cavicornis, de l’estoig corni que embolcalla la banya òssia