Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
planàrids
Zoologia
Família de turbel·laris tríclades del subordre dels paludícoles, que inclou la planària.
trematodes
Zoologia
Classe de platihelmints amb el cos ovalat i de petites dimensions, generalment entre menys d’un mil·límetre i 10 mm, bé que poden arribar a fer 2 cm.
Van proveïts d’una o dues ventoses adherents, situades sobre una cutícula no quitinosa recolzada directament sobre una capa muscular Les ventoses poden tenir fins i tot ganxos o glàndules que elaboren substàncies adhesives Sobre la cutícula hi ha implantats ganxos, pèls i espícules L’aparell digestiu s’ha reduït, a causa del parasitisme, respecte al dels turbellaris, i consta d’una boca anterior, en posició ventral o terminal i envoltada generalment per una ventosa, seguida d’una petita faringe, un curt esòfag i un intestí bifurcat en dues branques que s’estenen cap enrere, es ramifiquen…
terrícoles
Zoologia
Subordre de turbel·laris tríclades tropicals, que poden arribar a fer mig metre de llargada.
paludícoles
Zoologia
Subordre de turbel·laris tríclades que fan vida a les aigües dolces, com la família dels planàrids.
platihelmints
Zoologia
Embrancament d’animals metazous triploblàstics que tenen el cos allargat i aplanat dorsiventralment.
Presenten simetria bilateral i són àmers, és a dir, no són segmentats No tenen cavitat general, puix el celoma és obliterat pel desenvolupament del teixit parenquimàtic, a l’interior del qual es troben els òrgans interns L’aparell digestiu és molt simplificat i pot arribar a mancar totalment en les espècies que en tenen, comença amb una obertura oral, situada a la cara ventral, i es converteix de seguida en un intestí molt ramificat i cec, és a dir, sense anus Les ramificacions arriben a gairebé tot el cos per tal de poder transportar el nodriment a totes les cèllules, puix que aquests…
rabdocels
Zoologia
Ordre de turbel·laris format per petits animals vermiformes, de 0,3 mm a 15 mm de longitud, de cos allargat, fi i més o menys transparent.
L’aparell digestiu presenta un intestí llarg, sacciforme i sense ramificacions, acompanyat a vegades d’una trompa tàctil Tenen un o dos protonefridis Generalment hermafrodites, la majoria presenten reproducció sexual típica, bé que hi ha casos de partenogènesi, i també existeix reproducció asexual per escissió transversal N'hi ha de marins i litorals, d’aigua dolça cursos d’aigua, estanys o aigües termals, de terra humida i cavernícoles, i uns quants són comensals externs d’animals marins o bé endoparàsits d’altres invertebrats marins crustacis, molluscs, etc Els gèneres europeus més…
al·leocels
Helmintologia
Ordre dels turbel·laris format per petits cucs plans, generalment marins, que es caracteritzen pel fet de tenir la cavitat digestiva en forma d’un únic sac, amb diverticles disposats de forma semimetamèrica.
Llur cos sembla segmentat, però no ho és platihelmints
triclàdides
Zoologia
Ordre de platihelmints de la classe dels turbel·laris de dimensions molt diferents segons les espècies, des de pràcticament invisibles a ull nu fins a uns quants centímetres de longitud (com Bipalium javanum, de 60 cm).
Es caracteritzen pel fet de tenir la boca situada ventralment prop de la meitat del cos, disposar de dos ocels o més i ésser proveïts d’òrgans tàctils i quimioreceptors La majoria d’espècies són susceptibles de reproduir-se també asexualment per escissió L’ordre és dividit en tres subordres els marícoles, amb totes les espècies marines, que habiten en mars tropicals o subtropicals, entre els quals l’espècie Procerodes lobata és comuna a la Mediterrània, incloses les mars dels Països Catalans els paludícoles, d’aigües dolces corrents o estancades de zones temperades, amb les espècies Planaria…
Els gnatostòmuls
Morfologia general dels gnatostòmuls A Austrognathia A’ detalls de la placa basal d’ A kirsteueuri i de les mandíbules d’ A boadeni B Gnathostomula B’ detall de les mandíbules i B" detall de la placa basal i de les mandíbukes de G mediterránea i C Haplognathia simplex C’ detall de la placa basal i les mandíbules Hom ha indicat en el dibuix 1 cilis sensorials, 2 boca, 3 faringe, 4 ovari, 5 vagina, 6 òrgan de la bossa o bursa, 7 testicles, 8 aparell copulador, 9 estilet Biopunt, a partir de fonts diverses Els gnatostòmuls Gnathostomula o gnatostomúlids són un fílum de petits organismes…
policlàdides
Zoologia
Ordre de platihelmints de la classe dels turbel·laris que inclou gairebé exclusivament espècies marines i bentòniques que tenen una longitud des d’1 mm fins a 15 cm i que presenten el cos eixamplat amb coloracions molt variades.
Es mouen mitjançant ondulacions del cos Tenen l’aparell digestiu subdividit en moltes branques i poden presentar ventoses a les parets del cos A l’aparell genital, els oviductes són independents dels vitelloductes