Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
pulvínul
Botànica
Base foliar engruixida formada per teixit parenquimàtic que, per variacions en la turgència de les seves cèl·lules, determina en la fulla moviments nàstics o tròpics.
catatonosi
Botànica
Fenomen pel qual algunes cèl·lules, en transformar unes substàncies en unes altres de poder osmòtic més petit, disminueixen llur pressió osmòtica i, per tant, llur turgència.
S'oposa a anatonosi
anatonosi
Botànica
Fenomen en el qual algunes cèl·lules, en transformar unes substàncies en unes altres de poder osmòtic més gran, eleven la seva pressió osmòtica i per tant la seva turgència.
S'oposa a catatonosi
cèl·lula oclusiva
Biologia
Botànica
Cadascuna de les dues cèl·lules que flanquegen l’estoma, les quals contenen generalment molts cloroplasts i inclusions de midó i regulen, mitjançant variacions de turgència, l’obriment i el tancament de l’estoma.
tractament de postcollita
Agronomia
Manipulació a què hom sotmet els fruits o les parts aprofitables de les plantes conreades amb la finalitat de mantenir-ne la turgència, augmentar-ne la brillantor, disminuir-ne la pèrdua de pes o retardar-ne l’envelliment.
Hom també realitza tractaments postcollita per a evitar el podriment de fruits en els magatzems i durant el transport Hom utilitza una gran varietat de productes, com ara ceres, detergents, substàncies químiques fungicides i bacteriostàtiques i, en alguns casos, fitoreguladors
Les cistàcies
Constitueixen una família més aviat petita 8 gèneres i 150 espècies, però de gran importància als països que voregen la Mediterrània, ja que és en aquestes terres, predominantment seques i assolellades, on tenen el principal centre de variació Per aquest motiu la proporció de cistàcies respecte del total d’espècies de la flora d’un territori qualsevol s’ha utilitzat, de vegades, com a indicador de la mediterraneïtat de la zona Majoritàriament, les cistàcies són arbusts no gaire alts o petites mates de fulles simples, generalment oposades, amb estipules o sense Les flors, que són agrupades en…
Els fongs lisotròfics: el tipus d’organització fong
Els fongs lisotròfics el tipus d’organització fong Els fongs lisotròfics poden originar, per simple combinació d’hifes especialitzades, aparells fructífers molt especialitzats En aquesta visió parcial d’un cos fructífer basidiocarp jove d’un cortinari Cortinarius purpurascens , veiem la carn del barret i del peu, i les làmines on hi ha l’himeni fèrtil les hifes hi estan massa juntes per a ésser visibles En canvi, veiem prou bé les que reuneixen el marge del barret amb el peu, que formen el que hom anomena una cortina Les hifes superiors de la cortina s’han tenyit de bru a causa de les…
Sant Pere d’Or (Santpedor)
Art romànic
Situació Portada de l'església de Sant Pere d’Or, oberta al cantó de migjorn F Junyent-A Mazcuñan L’església de Sant Pere es dreça al bell mig de la població de Santpedor, de la qual és la parroquia que dista uns sis quilòmetres de Manresa vers tramuntana Long 1°50’24” - Lat 41°47’10” Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme de la ciutat de Manresa, al lloc anomenat Or Molt aviat degué adquirir la condició de parròquia que conserva avui dia L’església era de fundació comtal, que per diverses donacions passà, en part, al monestir de Sant Benet de Bages El lloc d’Or es documenta…
La vida bentònica regularment emergida
Variació amb la fondària dels factors ambientals que afecten el bentos marí A i distribució de les principals estratègies tròfiques B La temperatura, els nutrients i la matèria orgànica particulada són factors ambientals amb una variació estacional tant o més marcada que llur variació amb la fondària Eduard Clavero, original dels autors Els organismes que viuen en zones no permanentment submergides són els que es troben més fàcilment a l’abast de qualsevol persona que s’interessi per la mar Són pocs, però, els organismes que hi viuen i, si les onades no cobreixen regularment les…
Els odonats: libèl·lules i espiadimonis
Característiques de grup Els odonats o libèllules figuren entre els grups d’insectes ben coneguts de tothom, ja que, a més de la grandària i els colors del cos, la seva manera de volar crida l’atenció de qualsevol observador D’altra banda, els bonsobservadors coneixen també el seu desenvolupament, típicament hemimetàbol, gràcies a les característiques de les seves nimfes, que són formes aquàtiques i molt típiques pels seus hàbits depredadors aquestes, i també els imagos, figuren entre els principals insectes predadors dels ambients aquàtics Juntament amb els efemeròpters, els odonats…