Resultats de la cerca
Es mostren 71 resultats
música noruega
Música
Art musical conreat a Noruega.
El cant pla hi fou introduït amb el cristianisme, cap a l’any 1000 Hom n'ha conservat dues seqüències i alguns fragments El repertori de l’església reformada que causà la desaparició de l’anterior és contingut en el Salmebog ‘Llibre dels salms’, 1569, de HThomissøn, i el Gradual 1573, de NJespersen Al principi del s XIX l’interès per la música popular ajudà al renaixement musical LMathias Lindemann 1812-87 publicà sis-centes danses i cants populars El creador d’un singspiel d’inspiració nacional fou Valdemar Thrane 1790-1828 La majoria dels compositors del s XIX pertanyen al moviment romàntic…
art publicitari
Art
Especialització de les arts gràfiques que consisteix en llur aplicació al comerç i la indústria.
És, doncs, l’aspecte més artístic de la publicitat, exercit, fins a l’aparició dels tècnics titulats, pels professionals de belles arts En transformar-se la publicitat en un fenomen de multituds i de consum lligat a la producció industrial i al màrqueting, cerca uns mitjans de comunicació visual que reforcin la intensitat de les emissions i llurs atractius La publicitat com a manifestació cabdal del s XX programa les seves campanyes de vendes emprant els mass-media al seu abast Els creadors o directors d’art tenen cura de dissenyar uns missatges formals i literaris que esdevinguin per llur…
condilartres
Paleontologia
Ordre que s’utilitza per a designar aquells ungulats primitius de difícil classificació dels quals han derivat altres ungulats.
La insuficient documentació fòssil, escassament representada al Paleocè de la major part dels continents, fa difícil una classificació àmpliament acceptada Segons la classificació de Van Valen 1966, el subordre Arctocyonia inclouria les subfamílies basals de tot el conjunt d’ungulats i establiria el subordre Mesonychia en l’origen dels cetacis Actualment es considera que aquest tàxon és parafilètic, definit a partir de plesiomorfies Així, el terme condilartre s’empra informalment per a incloure les formes d’ungulats primitius del principi del Terciari A banda dels Mesonychidae ,…
vanaglòria
Glòria més aparent que real o que hom s’atribueix per mèrits que no s’ho valen.
teoria dels valors
Filosofia
Doctrina que, enfront del relativisme historicista de les acaballes del segle XIX, cerca d’establir el significat i el fonament del que hom anomena ‘‘regne del deure’’ o del conjunt d’estimacions valoratives sobre la realitat i l’home i sobre llur sentit.
També denominada axiologia , i àdhuc estimativa , la teoria dels valors arrenca del concepte kantià de valor moral echt moralischer Wert i de la doctrina nietzscheana del “canvi de valor de tots els valors” En foren els representants més destacats M Scheler i N Hartmann, els quals recolliren les aportacions prèvies de F Brentano, H Rickert, C von Ehrenfels i, sobretot, A von Meinong, entre altres, i establiren els valors com a objectes en si, ni reals ni ideals, ni objectius ni subjectius, i alhora reals i ideals, objectius i subjectius No són reals ni objectius, en el sentit que hom no en…
Eugen von Böhm-Bawerk
Economia
Economista austríac.
Treballà al ministeri de finances 1889 en l’elaboració de la imposició directa i fou ministre de finances El 1904 renuncià el càrrec, davant les exigències militaristes, i professà economia a la Universitat de Viena Fou un dels principals crítics de la teoria econòmica de Marx Dins la teoria subjectiva cardinal del valor, criticà la posició de Von Wiessen de calcular la utilitat total multiplicant el nombre d’unitats per la utilitat marginal Segons ell, la utilitat total és la suma de les utilitats marginals La seva aportació principal fou la introducció del temps en la teoria de la producció…
triangulació
Geologia
Conjunt d’operacions geodèsiques destinades a fixar la posició d’un cert nombre de punts, mitjançant la determinació d’una sèrie de triangles que tenen per vèrtexs els dits punts.
Aquest mètode, inventat per Tycho Brahe cap a la fi del s XVI, fou aplicat a la pràctica per Snellius al principi del segle següent El fonament teòric d’aquest procediment és el teorema del sinus, segons el qual, si en un triangle ABC hom coneix el costat AB i els angles en els vèrtexs A i B, poden ésser calculats els altres costats per mitjà de la fórmula Hom parteix d’un costat AB conegut, anomenat base , i calcula els altres dos costats per mitjà de la fórmula anterior Aquests nous segments serveixen de base per a uns altres dos triangles, dels quals poden ésser calculats els altres…
Eduard Valentí i Fiol
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Humanista, historiador de la literatura i traductor.
Vida i obra Llicenciat en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona 1932 Deixeble de Carles Riba fou professor de llatí a la Universitat Autònoma 1934-39 i catedràtic incorporat a l’institut-escola Ausiàs Marc 1935-39 El 1939, després de la guerra, fou traslladat a l’institut de Ferrol i després a Santiago de Compostella i a Castelló de la Plana El 1944 s’incorporà a l’institut de Reus, però fins el 1961 no aconseguí de tornar com a catedràtic a Barcelona, al Jaume Balmes Fou professor de llatí a la Universitat de Barcelona 1964-66, i quan fou creada la nova Universitat Autònoma, a…
,
el Segre
el Segre en passar per Bellver de Cerdanya
© Fototeca.cat
Riu
Riu del Principat de Catalunya, a la regió de la Seu d’Urgell i de Lleida, important afluent per l’esquerra de l’Ebre.
Neix al circ de la Culassa, a més de 2 000 m alt, al vessant septentrional del pic del Segre 2 844 m, al N del Puigmal, al municipi de Sallagosa Alta Cerdanya, dins l’antic terme de Llo Té una llargària de 265 km i desemboca a l’Ebre a Mequinensa Baix Cinca, on rendeix uns 200 m 3 /s de mitjana Els afluents principals són els de la seva dreta el riu d’Angostrina, el riu de Querol, la Valira, la Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagorçana i el Cinca Deixa la zona axial dels Pirineus per abocar-se a la depressió de la Cerdanya, on passa per Sallagosa i al peu dels turons de Llívia i de Puigcerdà…
crucifixió
Crist en la Creu, representació de la Crucifixió que féu el pintor flamenc Rogier van der Weyden (1399-1464)
© Corel Professional Photos
Art
Arqueologia
Figuració artística de la crucifixió de Crist (o, també, d’algun sant).
Hom parla de crucifixió quan, a més de Crist clavat en creu, hi apareixen uns altres personatges els dos lladres —Dimes a la seva dreta i Gestes a la seva esquerra—, la Mare de Déu i l’apòstol Joan, etc També és anomenada calvari Quan és limitada a la figura central, Jesús clavat a la creu, hom parla de santcrist o de crucifix Les característiques de la figura central sofrent o triomfant valen tant si es tracta d’una crucifixió com d’un crucifix, i són també reflectides en la representació de la creu sola, sense la imatge del crucificat Les primeres representacions conegudes de la crucifixió…