Resultats de la cerca
Es mostren 1477 resultats
melmelada

Pots de melmelada
© Miriam Preis/imagebank.sweden.se
Alimentació
Menja feta amb fruita reduïda a polpa i sucre i obtinguda per mescla íntima i cocció.
En alguns tipus pruna, préssec la cocció és sense sucre, però normalment s’arriba a un 45-65% de sacarosa La consistència varia segons el temps de cocció Les pastes , o melmelades sòlides com la de codony, són obtingudes coent la polpa amb xarop, fins que, per refredament, en resulta una massa sòlida No pot ésser considerada una conserva, perquè el sucre en varia el tast i el valor nutritiu, que és fonamentalment energètic
crisocol·la
Mineralogia i petrografia
Silicat de coure hidratat, CuSiO3·2H2O.
Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic Hom el troba sovint en fibres o en masses A vegades presenta un aspecte terrós La duresa és de 2-4, i la densitat varia entre 2 i 2,5 El color és verd o blau, i quan conté òxids de ferro o de coure varia entre el marró i el negre La seva natura no és ben coneguda És una mena secundària del coure i s’origina en les àrees d’oxidació dels jaciments de coure en els quals hi ha sílice lliure
varistor
Electrònica i informàtica
Dispositiu la resistència del qual varia segons la tensió que li és aplicada.
Generalment és constituït per un díode de junció díode amb les característiques d’intensitat-tensió pròpies d’aquest tipus de dispositius semiconductors així, per als petits voltatges, presenta impedàncies superiors al megaohm mentre que, a partir d’un determinat llindar, aquesta cau a valors de l’ordre de les desenes d’ohm Muntant-ne dos en parallel, amb les polaritats invertides, hom aconsegueix que actuïn com a dispositiu limitador de tensió
polsant
Física
Dit de la magnitud física que varia periòdicament, però sense canviar de signe.
ritme estacional
Ecologia
Ritme que varia l’estructura en certes comunitats al pas de cada estació.
Els ecòlegs de comunitats terrestres i d’aigües dolces distingeixen sis estacions en les regions temperades hivernal, prevernal, vernal, estival, serotinal i autumnal
microscopi de forces atòmiques
Física
Microscopi amb una resolució inferior al nanòmetre, inventat per G.Binnig, C.Quate i C.Gerber el 1986, com a millora del microscopi d’efecte túnel (STM).
Consisteix en una palanca microscòpica amb una punta afilada a l’extrem, la qual es pot desplaçar per sobre de la superfície que es vol estudiar Quan la distància entre la punta i la superfície varia per la seva rugositat, la força entre elles també varia, cosa que dóna lloc a una flexió de la palanca, que pot ser mesurada, i en resulta un mapa topogràfic de la superfície A diferència del microscopi d’escaneig per efecte túnel, la punta no és conductora i no es mesura el corrent entre punta i superfície, fet que permet estudiar materials que no són conductors ni semiconductors
estenofòtic | estenofòtica
Ecologia
Dit dels organismes adaptats a una intensitat lluminosa que varia entre límits poc separats.
gravetat
Física
Força d’atracció que, a causa de la gravitació, és exercida per la Terra o per un astre qualsevol sobre els cossos materials i que els fa caure amb una acceleració, anomenada acceleració de la gravetat g, que és independent de llur massa.
El valor de g varia amb la distància al centre de la Terra i, localment també varia per la presència en el subsol de materials de densitat apreciablement diferent a la mitjana gravimetria La composició de la gravetat amb les altres forces presents a l’entorn d’un astre efectes centrífugs, etc en determina la pesantor Recreació del fenomen de la gravetat Valors de la gravetat g, al nivell del mar i per a diferents latituds latitud º g m/s 2 0 9,78039 10 9,78195 20 9,78641 30 9,79329 38 9,79995 39 9,80083 40 9,80171 41 9,80261 42 9,80350 43 9,80440 50 9,81071 60 9,81918 70 9,82608 80 9,…
kilt
Indumentària
Faldilla curta de roba de quadres portada pels escocesos.
La combinació dels seus colors varia segons els clans
deontologia mèdica
Medicina
Ciència o tractat que estudia els deures i l’ètica professionals.
És una moral mèdica que varia segons les influències socials