Resultats de la cerca
Es mostren 63 resultats
L’esòfag
Anatomia humana
L’ esòfag és un conducte músculo-membranós d’uns 23 a 25 cm de llarg, la llum del qual fa entre 1,5 i 2 cm de diàmetre, i que s’estén des de la faringe, amb la qual connecta a nivell de la setena vèrtebra cervical, fins a l’estómac, on desemboca a nivell de l’onzena vèrtebra dorsal L’esòfag se situa al llarg del coll i la cavitat toràcica, per darrere de la laringe i la tràquea, i per davant dels grans vasos sanguinis i de la columna vertebral Posteriorment, entra a la cavitat abdominal a través de l’ anell , hiat o orifici esofàgic que presenta el diafragma, és a dir, el múscul que separa la…
trombofília
Medicina
Estat d’hipercoagulació susceptible de provocar una trombosi.
Està relacionada amb un ventall de fenotips diversos que condicionen el risc genètic de trombosi Les complicacions trombòtiques habitualment apareixen abans dels 45 anys i preferentment en el territori venós de les extremitats inferiors Cal sospitar la presència d’una trombofília en individus joves amb episodi trombòtic, en trombosis recurrents sense factors de risc identificables, en trombosis en territoris no habituals i sense causes identificables i en pacients que, tot i rebre el tractament anticoagulant per a una trombosi, en desenvolupen una altra El control dels malalts afectats es…
xoc
Patologia humana
Situació clínica transitòria, en la qual, per l’existència d’un volum de sang circulant insuficient o per una distribució anormal del consum cardíac, la perfusió sanguínia dels teixits disminueix fins a valors inferiors a les necessitats mínimes per a un metabolisme oxidatiu.
Els criteris clínics per a la diagnosi del xoc són l’aspecte del pacient, amb signes d’insuficient irrigació perifèrica pallidesa, cianosi, suor freda, etc, el descens de la tensió arterial, amb taquicàrdia i pols filiforme, la disminució de la funció renal oligoanúria, nàusees i set Els factors etiològics que permeten de classificar els estats de xoc són molt variats, i es poden agrupar en hipovolèmics hemorràgies, traumatismes, cremades àmplies, aixafament, deshidratació, cardiogènics embòlia pulmonar, tapament cardíac, infart de miocardi, pneumotòrax per tensió,…
Flebografia
Patologia humana
La flebografia és l’estudi radiogràfic de les venes efectuat amb la injecció prèvia d’una substància radioopaca a la vena que hom vol explorar Després d’haver introduït la substància de contrast en el sistema venós, aquesta és empesa ràpidament pel corrent sanguini Si alhora s’efectuen diverses plaques radiogràfiques, o bé es realitza un estudi radioscòpic monitoritzat en una pantalla, és possible de visualitzar clarament la forma de les venes i la velocitat amb què hi circula la sang De fet, la flebografia constitueix una tècnica molt útil en la diagnosi de processos obstructius…
capil·lar

Secció d’un capil·lar: 1, mitocondris; 2, glòbuls vermells; 3, membrana basal; 4, perícit; 5, cèl·lula endotelial; 6, nucli de la cèl·lula endotelial
© fototeca.cat
Anatomia animal
Vas sanguini situat entre el territori arterial i el venós.
La circulació sanguínia a través dels capillars assegura la nutrició dels teixits en permetre el bescanvi de substàncies entre la sang circulant i els teixits perifèrics Els capillars es distribueixen en forma de xarxa per gairebé tots els teixits, i llur configuració i quantitat varia molt segons l’estructura i les necessitats circulatòries dels òrgans o teixits Així, té una gran densitat la xarxa capillar de la substància grisa del sistema nerviós central, de la musculatura esquelètica, del cor i del teixit adipós El diàmetre dels capillars oscilla entre 0,007 i 0,14 mm, i llurs parets són…
mà

Mans
Nate Steiner (CC0)
Anatomia animal
És una plataforma quadrangular que presenta una superfície anterior, el palmell, i una superfície posterior, el dors d’aquesta plataforma surten els dits El dit gros o polze és dirigit obliquament cap a l’exterior els altres són parallels entre ells i a l’eix de la mà Els músculs de la mà són formats generalment per l’acabament tendinós dels músculs de l’avantbraç, i es divideixen en dos grups els flexors en el palmell i els extensors en el dors hi ha també els músculs específics de la mà, que són quatre del tènar, quatre de l’hipotènar, onze del palmell, quatre de lumbricals, quatre d’…
si
Anatomia animal
Conducte venós dilatat, especialment els que hi ha dins el crani.
Limfografia
Patologia humana
L’anomenada limfografia consisteix en l’estudi radiogràfic dels vasos i els ganglis limf àtics amb la injecció d’una substància de contrast, en aquest cas l’anomenat blau d’Evans , en els petits vasos limfàtics terminals de la superfície cutània de les mans o els peus Per a realitzar-la, cal en primer lloc localitzar un d’aquests vasos limfàtics terminals amb un instrumental adequat, separar-lo dels teixits veïns i introduir-hi una xeringa de diàmetre micromètric A continuació, i durant diverses hores, s’efectua una descàrrega contínua de la substància de contrast, que progressivament va…
infart
Patologia humana
Necrosi localitzada en una porció de parènquina, deguda generalment a una manca d’irrigació per embòlia o obliteració brusca de l’artèria o les artèries corresponents; més rarament és originat per l’oclusió de la vena que en drena la sang.
És anomenat infart blanc o anèmic quan és conseqüència de l’obstrucció d’un vas arterial si, al contrari, es produeixen fenòmens hemorràgics a la zona infartada, hom parla d' infart vermell L' infart de miocardi és generalment conseqüència d’una trombosi de la coronària esquerra, que rega el ventricle esquerre, gairebé sempre a causa de l’existència prèvia d’una arterioesclerosi Es manifesta amb un dolor intens i opressiu, sensació d’angoixa, suor i pallidesa de vegades pot provocar un estat de xoc xoc cardiogènic , arrítmies i insuficiència cardíaca aguda l’electrocardiograma i la…
Fisiologia de l’aparell càrdio-vascular
Fisiologia humana
L’aparell càrdio-vascular té com a funció fonamental procurar la circulació de la sang per tot l’organisme per aquest motiu és també anomenat sistema circulatori Quan circula per l’interior de l’aparell càrdio-vascular, la sang es proveeix d’oxigen als pulmons i de substàncies nutritives a l’aparell digestiu, que transporta a tots els teixits orgànics alhora, també recull els productes de rebuig metabòlic dels teixits i els duu als òrgans responsables d’eliminar-los, i, a més, serveix de vehicle a una sèrie de substàncies, com per exemple les hormones, que es dirigeixen d’un sector de l’…