Resultats de la cerca
Es mostren 61 resultats
Pere de Cardona i de Ventimiglia
Història
Vuitè comte de Collessano, títol que heretà del seu pare Artau de Cardona i de Ventimiglia (1478).
Després d’haver militat al servei de Gonzalo Fernández de Córdoba, com a tinent general, fou nomenat per Ferran II de Catalunya-Aragó estrateg de Messina, gran conestable de Sicília 1497 i gran almirall de Sicília 1506 El 1511 ajudà el virrei Hug de Montcada a reprimir la revolta de Palerm, però a la mort del rei 1516 esdevingué el cap de la revolta contra el virrei Al parlament del 1516 fou elegit pels habitants de Catània com a llur representant Carles V el cridà a la cort, fet que donà lloc a noves revoltes a Sicília, puix que corregué la veu que havia estat mort Tornà a…
Artau de Cardona i de Ventimiglia
Història
Comte de Collessano i marquès de Padula, gran canceller de Sicília.
Fill i successor de Pere de Cardona i de Villena Addicte incondicional de Joan II de Catalunya-Aragó, ja el 1461 votà contra l’ambaixada del general de Catalunya tramesa a Sicília amb motiu de l’arrest de Carles, príncep de Viana, i auxilià econòmicament el sobirà 1472 Lluità personalment al capdavant dels seus contingents a les campanyes de l’Empordà 1471-72 —assistí a la rendició de Barcelona a Joan II— i del Rosselló 1473-75 Fou retribuït primerament amb el títol de governador reial de les terres de Sciacca i Naso, a Sicília 1472, i després amb el nomenament de gran canceller de Sicília…
Giovanni di Ventimiglia e d’Aragona
Història
Comte, i després (1433) primer marquès, de Geraci i comte de Montesarchio (Calàbria).
Capità general de l’Església contra Francesco Sforza Ajudà Alfons i Frederic d’Aragó a recuperar Nàpols, i obtingué, per això, la senyoria de Bitonto Combaté a Àfrica contra el rei Bofario i el vencé Fou cap de l’exèrcit del rei Martí 1408 per a conquerir Sardenya Sufocà la rebellió de Siracusa 1448 i defensà Epir i Càrnia contra els turcs a favor de Carles, príncep de Càrnia, gendre seu Fou virrei de Nàpols i Sicília 1430-32, gran almirall del regne i conseller d’Alfons I de Nàpols
Bernat de Requesens i de Centelles-Ventimiglia
Història
Tercer senyor de l’illa de Pantel·leria i castellà perpetu de Marsala.
Fill de Lluís de Requesens i de Cardona, succeí vers el 1528 el seu germà Joan Fou capità de justícia i pretor de Palerm, estrateg de Messina, gran canceller, diputat i conservador del regne de Sicília, governador de Castellammare, capità de guerra de Trapani i Mazzara i comandant general de l’estol de l’emperador Carles V Es casà amb Giulia Ventimiglia, que li aportà la baronia de Buscemi i la senyoria de Barchino
Eudòxia Làscaris
Història
Comtessa de Ventimiglia.
Princesa bizantina, filla de l’emperador de Nicea Teodor II Làscaris És coneguda també, per la historiografia catalana, amb el nom d' Irene la documentació de l’època l’anomenava simplement Làscara, Làsquera o Àscara Del comte Guiglielmo Pietro de Ventimiglia, amb qui la casà l’emperador usurpador Miquel VIII Paleòleg, tingué quatre filles i un fill Làscara es casà amb el comte de Pallars Arnau Roger I, Violant amb Pere d’Ayerbe, net de Jaume I el Conqueridor, Beatriu amb Guillem II de Montcada i Joan continuà la línia comtal de Ventimiglia-Tenda Eudòxia trobà la…
comtat de Collesano
Història
Jurisdicció feudal siciliana concedida el 1354 a Francesco Ventimiglia, comte de Geraci.
Per rebellió del segon comte Antonio Ventimiglia e Lauria el 1339 fou concedit a Arrigo Rosso, tercer comte d’Aidone, però li fou tornat el 1414 i, a la seva mort 1415, havent desheretat l’hereu, passà al marit de la filla Constança, Gilabert de Centelles i de Cabrera El comtat fou confiscat al seu fill Antoni de Centelles i de Ventimiglia i donat 1444 a Pere de Cardona i de Villena, que en fou el sisè titular Pel matrimoni de la seva besneta Antònia de Cardona i de Gonzaga amb Ferran d’Aragó, duc de Montalto, el comtat passà 1545 a aquesta família i després 1587 als…
marquesat de Geraci
Història
Títol feudal sicilià, el segon d’aquell regne, concedit el 1433 per Alfons el Magnànim a Giovanni Ventimiglia e d'Aragona, comte de Geraci.
A un dels seus descendents, Francesco Rodrigo Ventimiglia, marquès de Geraci i príncep de Castelbuono, li fou annexada la grandesa d’Espanya el 1708 El comtat de Geraci havia estat concedit al segle XIII al comte Arrigo Ventimiglia Fou conegut també per marquesat d’Irace
Ayerbe

Armes dels Ayerbe, barons de Paternoy
Família de l’alta noblesa del regne d’Aragó, fundada per Pere d’Ayerbe, fill del rei Jaume I i de Teresa Gil de Vidaure.
Prengué el nom de la baronia d’Ayerbe , que el rei creà per a ell El succeí el seu fill Pere II d’Ayerbe i de Cervera mort el 1318, senescal d’Aragó, casat primer amb María Fernández de Luna i després amb Violant de Ventimiglia amb la qual tingué dues filles Constança d’Ayerbe i de Ventimiglia , morta soltera el 1319, i Maria d’Ayerbe i de Ventimiglia morta el 1348 que es casà amb Pere Cornell, baró d’Alfajarín No és segura la filiació dels Ayerbe a la mort sense fills legítims mascles de Pere II Semblen fills illegítims seus Sanç López d’Ayerbe mort el…
marquesat de Cotrone
Història
Títol feudal del regne de Nàpols concedit el 1390 a Nicola Ruffo, comte de Catanzaro i virrei de Calàbria (1384).
La seva filla Enrichetta Ruffo es casà vers el 1439 amb Antoni de Centelles i de Ventimiglia , comte de Collesano, a qui aportà els títols del pare