Resultats de la cerca

En la lírica medieval és sinònim d’estrofa Les cobles estrampes eren formades per un nombre determinat de versos generalment de vuit, blancs o solts, i en la lírica catalana medieval n’hi ha magnífics exemples, com ara el Cant espiritual d’Ausiàs Marc vint-i-vuit estrampes de versos decasíllabs o Just lo front port/vostra bella semblança de Jordi de Sant Jordi sis estrampes de vuit versos decasíllabs Els versos apariats poden arribar a constituir cobles de quatre, sis o vuit versos però no és adient de parlar de cobles quan els…

El sonet clàssic, petrarquesc, es caracteritza pel vers emprat —el decasíllab italià—, la combinació de dues rimes consonants als quartets, molt predominantment amb disposició encreuada, A B B A , i la de dues o tres, també consonants, als tercets Pel que fa al discurs poètic, el primer quartet sol contenir una exposició enunciativa, que el segon matisa o completa, mentre que el primer tercet recull, ordena i interpreta les línies conceptuals i emotives provinents dels quartets, i el segon ha d’expressar sintèticament i de mode sorprenent els resultats de l’anàlisi i la seva exposició…

La forma clàssica era rimada així a b b a a c c d d c Ha estat usada en poesia lírica i dramàtica, bé que limitada, en general, a temes de circumstàncies a les felicitacions nadalenques, el nom de dècima ha esdevingut genèric Molt usada per Francesc Vicenç Garcia el Rector de Vallfogona 1582-1623, el qual, entre altres, escriví Dècimes d’un galan a les llàgrimes d’una dama que, perquè no la ves plorar, se cobrí la cara amb un mocador, i per altres autors dels s XVII i XVIII Des del començament del s XIX, la dècima es vulgaritzà i serví per a historiar llegendes romàntiques o temes populars…

Les disposicions rimades considerades més correctes són a b a b a, a b b a b, a b a a b, a a b b a d’altres presenten les formes a b b b a, a b b a a, a b a b b i encara, a a b b a, a a b a b L’origen del quintet no és clar, i en tot cas pot dependre de l’esquema rimat addició d’un cinquè vers a una estructura de quarteta preexistent, supressió d’un vers d’una sexteta, o fragmentació d’una estrofa de nou o de deu versos per raó d’un tall sintàctic o de sentit Un tipus de quintet famós fou la lira garcilasiana , feta sobre el model de B&Tasso a b a b b, essent decasíllabs…

La versió més antiga, en grec, apareix en el llibre vuitè dels Oracula Sibilina , que data de les albors del cristianisme Els versos foren recollits per Eusebi de Cesarea al seu Oratio Constantini ad Sanctorum Coetum , i un segle més tard reapareixen a De civitate Dei ‘ La ciutat de Déu’  La traducció fou reproduïda a l’anònim Contra iudaeos segles V-VI, i fins als segles IX i X no aparegué la música que s’interpretava en els oficis de la nit de Nadal La següent font que transmet els versos sibillins és el Sermo de symbolo , atribuït a Quodvultus, bisbe de Cartago…

En sentit estricte, el terme s’atribueix a la balada heroica o històrica, però també s’aplica de manera més generalitzada a altres tipus de cançons de caràcter narratiu Difoses bàsicament per tradició oral al llarg dels segles des de l’Edat Mitjana, moltes d’aquestes composicions poètiques provenen d’antics poemes èpics Els primitius romanços es componien generalment d’hemistiquis octosíllabs, bé que, per influx del romance castellà molt abundant en la literatura d’aquesta llengua, acabà imposant-se el vers heptasíllab La melodia, cantada generalment de forma monòdica i amb tornada o sense,…

Feminització de l’occità rim, significà tradicionalment vers i composició rimada Limitada a l’accepció moderna té precedents en certs recursos de la poesia clàssica llatina i ja apareix en himnes cristians del s VIII i en les primeres manifestacions de la poesia romànica Segons el grau de coincidència dels fonemes en els mots afectats, a partir de la darrera vocal accentuada, la rima pot ésser consonant, si aquesta coincidència és perfecta, i assonant, si només es produeix en les vocals la coincidència ha d’ésser necessàriament fonètica, no pas gràfica La consonància ha exigit l’aplicació de…

La forma més corrent fou a a8 b4 b8 c4 c8, etc Tingué una gran divulgació en la literatura catalana antiga, sobretot en la poesia narrativa i satírica, i sobrevisqué, a partir del s XVI, utilitzant els versos heptasíllabs al costat dels octosíllabs, fins al s XIX, sobretot en la poesia popular