Resultats de la cerca
Es mostren 61 resultats
Sant Miquel de Viver (Viver i Serrateix)
Art romànic
Probablement la primera església de Viver fou l’església del castell, advocada a sant Miquel com l’església que més tard, al segle XII, fou construïda i consagrada a l’indret que ocupa l’edifici conegut amb el nom de Sant Miquel i que no conserva cap testimoni de l’obra romànica La primera notícia del lloc és de l’any 910, que és documentat el castro Vivario durant els anys 979 i 981 el comte cerdà Oliba Cabreta actuà decididament en aquest castell reprimint amb duresa la revolta que esclatà contra ell als castells de Viver i d’Estela L’església de Sant Miquel és esmentada ja els primers anys…
Castell i muralles de Figueres
Art romànic
Situació Al segle XIII, les muralles envoltaven l’anomenada avui Vila Vella de Figueres també hi havia un castell prop de l’església D’aquestes fortificacions medievals, en especial de la muralla, sembla que gairebé només en resta algun vestigi cap a la torre Gorgot encara se n’endevina però el traçat en un pla actual de la població Mapa 258M781 Situació 31TDG967798 Figueres, capital de l’Alt Empordà, és un important nus de comunicacions la carretera N-II, l’autopista A-A-17 i el ferrocarril de Barcelona a Portbou en són els principals accessos JBH-JBM Història Al segle X, l’any 962, ja surt…
Castell i vila medieval de Falset
Art romànic
Situació Vista aèria de la població de Falset, capital del Priorat, amb el castell situat en una petita elevació a ponent de la vila, a l’esquerra de la fotografia ECSA - J Todó El castell de Falset és situat a ponent de la vila, al cim d’una petita elevació La població medieval s’estenia als seus peus, al nord del barranc de la Vila Mapa 33-18472 Situació 31TCF167575 Podem pujar al castell pels carrers de la mateixa població, especialment per un camí que surt del portal del Bou, situat al nord-oest de la població JBM Història És molt possible que l’indret de Falset correspongués a una…
El marc històric del romànic de la Vall d’Aran
Art romànic
Antecedents Enfrontar-se amb el passat de la Vall d’Aran és una tasca summament ingrata a causa de la gran manca de documentació que hi ha fins ja avançat el segle XII i, després, aquesta és encara molt genèrica i, fins i tot, imprecisa No disposem de cap acta de consagració d’església ni de cap document antic de l’època inicial del romànic que ens permeti de conèixer detalls relatius a la vida i a l’economia de la Vall És per aquest motiu que ens veiem obligats a consignar les poques dades que hem pogut recollir de les obres publicades per definir una evolució històrica gairebé sempre només…
Institució de la canònica d’Espirà de l’Aglí
Art romànic
Data 25 de desembre de 1136 "Vdalgarius Helenensis Ecclesiae episcopus abbatibus et sacerdotibus ceterisque fidelibus sui episcopii salutem in Christo Ante tempora, fratres carissimi, gratiae quae per evangelium manifestata est, dum iudaicus populus sacerdotio regeretur, Samuelem ante Dei arcam et cetera tabernaculi supellectilia in Silo indutum ephod lineo ministrasse legimus Nec minus David eodem habitu, dum arcam Hierusalem induceret, ante ipsam saltasse invenitur Iacobum quoque, qui et frater Domini nominatur, narrat ecclesiastica historia semper usum fuisse lineis vestibus dum in templo…
Sant Jaume Sesoliveres (Igualada)
Art romànic
Situació Vista de la capella de Sant Jaume Sesoliveres, tradicionalment del terme d’Òdena i ara del municipi d’igualada ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Aquesta església s’aixeca en un tossal vorer a la cruïlla de la carretera de Santa Coloma de Queralt amb l’antiga nacional de Madrid a Barcelona, als afores d’Igualada i en els confins del terme d’Òdena, al qual havia pertangut fins el 1925, en què, per un decret de segregació, s’annexà a Igualada una part del terme d’Òdena FJM-AMB Mapa 35-15391 Situació 31TCG823053 Història Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell d’Òdena,…
Castell de Puigbalador
Situació Escassos vestigis d’aquest castell que corona el petit tossal que domina el poble de Puigbalador ECSA - A Roura Els vestigis del castell ocupen el cim d’un petit tossal que domina el poble de Puigbalador Des del castell es vigilava el pas del coll de les Ares, al nord, i l’altiplà capcinès, al sud Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 38′ 55″ N - Long 2° 7′ 12″ E El poble de Puigbalador és situat al nord de Formiguera, a la dreta de la carretera D-118 que condueix al Donasà Des dels carrers del poble s’arriba amb facilitat al cim del turó on s’alçava el castell AB Història Document de la…
Sant Miquel de Montserrat (Collbató)
Art romànic
Aquesta església, situada a llevant de les ermites de Tebes, és documentada el 999, quan el vescomte Udalard i la seva muller Riquilda li donaren quatre mujades de vinya i la terra erma que tenien al terme del castell de Bonifaci o de la Guàrdia El 1042 l’església de Sant Miquel va ser consagrada pel bisbe Guislabert el prelat, amb la seva mare la vescomtessa Riquilda i el seu germà Joan Udalard donaren a l’església l’alou que temps a venir es dirà quadra de Sant Miquel, el qual, situat a l’entorn de la cella, confrontava amb el terme del monestir de Santa Maria de Montserrat La donació es…
Castell de Ribes o de Bell-lloc (Sant Pere de Ribes)
Art romànic
Situació Vista aèria de l’antic nucli de Sota-ribes, origen de la població de Sant Pere de Ribes, amb la torre del castell i la primitiva església parroquial ECSA - J Todó Aquest castell es troba uns 500 m de la sortida de la població de Sant Pere de Ribes, per la carretera de Vilanova, al veïnat anomenat actualment Sota-ribes MLIR Mapa 35-17447 Situació 31TCF966685 Història Des dels seus orígens, el castell de Ribes va restar estretament lligat a la seu de Barcelona L’any 990, després de la ràtzia d’Almansor, que afectà molt el terme, el bisbe Vives de Barcelona va concedir una carta de…
Segon pariatge d’Andorra (6 de desembre de 1288)
Art romànic
Sentència arbitral sobre diverses qüestions sorgides entre el bisbe d’Urgell Pere d’Urtx i el comte Roger Bernat III de Foix, referents principalment a la vall d’Andorra "Pateat universis quod cum controversia et questiones quamplurime verterunt inter venerabilem patrem dominum Petrum, divina miseratione episcopum Urgellensem, et eius capitulum, ex una parte, et nobilem virum dominum Rogerium Bernardum, Dei gratia comitem Fuxi et vicecomitem Castriboni, ex altera, que quidem qüestiones et controversie orte fuerant inter eos et secute tum propter novitates que discordiam pariunt tum propter…