Castell i muralles de Figueres

Carta de poblament de Figueres (21 de juny de 1267)

El rei Jaume I a Saragossa atorga als habitants de Figueres la carta de poblament. Els concedeix l’exempció dels mals usos, les lleudes i d’altres prestacions. Ordena el règim de regatge i el dels forns, l’escorxador, mercats i les fires, i d’altres serveis veïnals. Estableix normes per a l’administració de la justícia i la salvaguarda de l’ordre públic a la ciutat.

"Noverint universi quod nos Iacobus Dei gratia rex Aragonum Maiorice et Valencie comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispesulani volentes populationem et villam construere et edificare in loco qui dicitur parrochia de Figeres et quod omnes qui ibi populabunt seu habitabunt huiusmodi libertatibus et bonis consuetudinibus infrascriptis debeant congaudere idcirco per nos et successores nostros damus et concedimus vobis Raimundo Berengarii Raimundo Corti Iohanni Mir Guillelmo Arnaldi Bernardo Laurentii Arnaldo Molerii Bernardo Renardi Petro Iuliani Petro de Ortis Guillelmo Corcoy Petro Iacobi Amaldo Letonis Perpiniano Davin Petro Ramonelli Guillelmo Aynsa Guillelmo Suynearii Bernardo Cherig Raymundo Maçot Castilioni de Salellis Guillelmo Rotbaldi Iohanni Calivi Bernardo Anelet et Guillelmo Servienti et universis aliis dicte parrochie de Figeriis et quibuslibet aliis qui in dicta populatione sive villa habitabunt et populabunt et vestris ac eorum successoribus universis franquitates et consuetudines que secuntur. In primus statuimus quod vocetur dicta villa Villa Regalis et habeat terminos unius millieni in circuitu ipsius ville. Et quod in dicta villa vel dictis terminis suis curia Bisulduni nec aliqua alia curia non intret pro aliqua querimonia vel aliquo alio maleficio sed quod ibi sit baiulus noster vel vicarius qui audiat et distringat ipsas querimonias et iustitias. Item concedimus vobis quod non teneamini facere nec faciatis unquam nobis nec nostris boaticum terragium erbagium cuguciam intestiam nec exorquiam nec aliquid ratione predictorum nec questiam nobis vel nostris dare immo ab ipsis omnibus sitis semper vos et successores vestri franchi et liberi penitus ac immunes. Item concedimus et indulgemus vobis quod de aliquibus mercaturis vestris nobis non detis nec teneamini dare lezdam sed sitis inde franchi sicut homines Bisulduni. Item concedimus vobis quod habeatis in dicta villa macellum prout est in Gerunda quod quidem sit de dominio nostro tantum. Item concedimus vobis quod illi a quibus hereditates vel possessiones ad censum tenetis vel tenebunt illi qui in dicta villa populabunt non possint a vobis petere nisi tantum censum quod eis facere debetis pro honoribus seu possessionibus quos vel quas pro eis tenetis ad censum nec vos competiere alia ratione. Item statuimus quod nullus miles vel aliquis alius extraneus vel privatus audeat mittere neque mittat equos mulos vel aliquas alias bestias in campis trillis ortis vel locis aliis in quibus blada sint. Et quod in dicta villa non sit desuetum de vino sed quilibet possit undecumque voluerit aportare et vendere ibi vinum. Item statuimus quod furnus vel furni qui in dicta villa erunt sint nostri et non teneamini dare de pane quem ibi coquetis nisi de viginti et quatuor panibus unum panem. Item concedimus vobis quod de aquis terminorum dicte ville possitis acci Pere ad vestram voluntatem ad rigandum blada et vineas et ortos vestros ita quod illi qui habebunt necesse dictam aquam teneant ipsam quouque (sic) ipsorum per unam diem et sic secundum numerum computentur. Item quod de cepis porris caulibus et quibuslibet aliis erbis sive ortaliza detis lezdam nobis sicut Gerunde datur et non aliter. Item indulgemus vobis quod aliquis qui in dicta villa populabit qui sit ecclesie militis vel hominis ville et in dicta villa permaneat non teneatur se redimere a domino cuius erit sed quod incontinenti sit noster. Item concedimus vobis et statuimus quod in dicta villa sit mercatum in die lune in unaquaque septimana et sit ibidem fira semel in unoquoque anno que incipiatur in prima die dominica mensis septembris et duret per octo dies ad quam firam omnes qui ad eam venire voluerint et venerint sint salvi et securi et sub guidatico nostro in veniendo ad eam et stando ac redeundo ad domos suas nisi fuerint banditi seu preconizati vel homicide aut raptores sive latrones. Item concedimus vobis quod si aliquis extraneus a dicta villa percuteret aliquem de dicta villa quod baiulus seu vicarius aut aliquis alius non possit ipsum ibi guidare nec assecurare intus villam ipsam sine licentia ipsius qui vilipensus fuerit vel percussus. Quod si fierit et ille qui esset percussus vel vilipensus aut amici eius seu homines dicte ville per se de eo acciperent idoneam ultionem quod non teneatur inde curie sive nobis nec illi a quo ipsam acciperent ultionem. Item concedimus vobis quod omnes habitatores dicte ville teneantur per sacramentum et sub certa pena baiulo curie nostre dicte ville quod si aliquis vel aliqui eiusdem ville esset ab aliquo extraneo vilipensus sive percussus et hoc ostenderet baiulo vel curie dicte ville quod ipse baiulus vel curia teneatur facere preconizari consilium et quod omnes homines teneantur se congregare in loco in quo ipse baiulus vel curia erit et quod ipse baiulus seu curia vel vicarius et omnes homines dicte ville teneantur sequi signariam si consilium est ipsorum et curie nostre et quod de aliquo malo quod dicto extraneo facient non teneantur. Item statuimus quod si aliquis vel aliqui extranei tenerent in reguardo aliquem vel aliquos habitatores dicte ville et ipse habitator dicte ville assecuraverit ius facere ipsi extraneo in posse baiuli vel vicarii dicte ville et ille extraneus noluerit hoc reci Pere quod dictus baiulus seu vicarius et homines ipsius ville teneant ipsum similiter in reguardo et vicarius seu baiulus ipsius ville capiat ipsum si poterit et teneat captum donec assecuraverit quod non faciat malum hominiabus dicte ville. Item concedimus vobis quod si ab aliquo habitatore dicte ville querimonia facta fuerit ratione debiti vel comande aut cuiuslibet rei mobilis de qua tertium solvi deberet et ille de quo querimonia fiet cum querelante composuerit vel solverit rem petitam suo querelanti infra decem dies post querimoniam curie factam ille reus non teneatur domino aliquid ratione tertii dare inde. Item volumus et statuimus quod nullus se possit tueri privilegiis nostris regalibus licet in dicta villa permaneat nec homines eiusdem ville eum iuvare teneantur donec iuraverit fidelitatem nobis et nostris et quod aliquis licet fidelitatem nobis iuraverit ut est dictum non habeatur pro vicino dicte ville nec deffendatur privilegiis nostris donec domum habeat in dicta villa et ibi suam faciat continue mansionem. Concedimus etiam vobis et statuimus quod quicumque fuerit baiulus vel curia dicte ville pro nobis teneatur iurare cum de ipsa se emparaverit baiulia vel nos seu nostri eum ibi ponemus servare ibi iustitiam et privilegium nostrum presens et omnia hic contenta. Insuper etiam promitimus vobis quod in dicta villa faciemus forciam sive castrum aut staticum ad opus nostri. Et quod nos vel successores nostri vos vel successores vestros aut dictam villam vel terminos eius comiti Empuriarum nec vicecomiti Rocabertini presentibus vel futuris nec alicui alii richohomini vel militi comitatus vel vicecomitatus predictorum non dabimus seu alienabimus in excambium vel alio quoquo modo nec eisdem in redditibus seu iuribus nostris dicte ville aliquid dabimus seu assignavimus se vos et vestros successores seu dictam villam cum terminis suis omnibus et redditibus ac iuribus nostris eiusdem ville retinebimus ad opus nostri perpetuo nos et nostri etiam successores. Promitenites etiam vobis quod predicta omnia observabimus nos et nostri vobis et vestris ut superius continetur et contra ipsa vel eorum aliquid non veniemus nec aliquem faciemus vel permitemus contravenire aliqua ratione. Mandantes firmiter vicariis baiulis curiis et universis aliis officialibus et subditis nostris presentibus et futuris quod predicta omnia firma habeant et observent ac faciant observari et non contraveniant nec aliquem contravenire permitant aliqua ratione.

Data Cesarauguste XI Kalendas iulii anno Domini millessimo CC LX septimo."

Original: Perdut.

Registre matriu del document: Arxiu de la Corona d’Aragó, Cancelleria, núm. 15, foli 56.

Reproducció de la matriu: Arxiu de la Corona d’Aragó, Cancelleria, núm. 17, foli 84.

Transcripció de l’original inserida en la confirmació atorgada per Jaume II el 2 d’abril de 1324: Arxiu de la Corona d’Aragó, Cancelleria, núm. 225, foli 244.

Bofarull: Colección, VIII, pàgs. 124 I 140.

Huici: Colección diplomática, II, pàg. 312, doc. 931.

Josep M. Font i Rius: Cartas de población y franquicia de Cataluña, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, vol. I (textos), Madrid-Barcelona 1969, pàgs. 464-467, doc. núm. 316.

Traducció

"Que tothom sàpiga que nós, Jaume, per la gràcia de Déu rei d’Aragó, Mallorca i València, comte de Barcelona i d’Urgell, i senyor de Montpeller, volent construir i edificar una població i una vila al lloc anomenat parròquia de Figueres, i atès que tots els qui hi viuran i hi habitaran han de gaudir de les llibertats i bons costums que s’especifiquen més avall, per això donem i concedim, per nós i pels nostres successors, a vosaltres, Ramon Berenguer, Ramon Cort, Joan Mir, Guillem. Arnau, Bernat Llorenç, Arnau Moler, Bernat Renard, Pere Julià, Pere d’Horts, Guillem Corcol·l., Pere Jaume, Arnau Letó, Perpinyà Davín, Pere Ramonell, Guillem Aïnsa, Guillem Sunyer, Bernat Queric, Ramon Maçot, Castelló de Salelles, Guillem Rodbald, Joan Calivi, Bernat Anelet, Guillem Sirvent i a tots els altres de l’esmentada parròquia de Figueres, i a qualsevol altre dels qui habitaran i residiran en aquesta població o vila, a tots els vostres successors i successors llurs, les franqueses i els costums que vénen a continuació. En primer lloc, establim que aquesta vila s’anomeni reial i que tingui com a límit mil passes tot al seu voltant. Que a l’esmentada vila i els seus termes susdits no hi intervingui la cúria de Besalú ni cap altra cúria amb l’excusa d’alguna querella o destret, sinó que hi hagi allà un batlle o veguer nostre que escolti i resolgui les querelles i les justícies. Igualment res us concedim que no estigueu obligats a satisfer-nos, ni ens satisfeu mai, ni a nosaltres ni als nostres successors, el bovatge, el terratge, l’herbatge, la cogúcia, la intestia ni l’eixorquia, ni res per cap d’aquests conceptes, ni ens heu de donar la questia, ni a nós ni als nostres, ans al contrari, que tant vosaltres com els vostres successors sigueu sempre francs i lliures de totes aquestes coses i completament immunes. Igualment us concedim, per exempció, que d’alguns mercats vostres no ens en doneu ni estigueu obligats a donar-nos-en la lleuda, sinó que en sigueu francs com els homes de Besalú. També us concedim que a la vostra vila tingueu un macellum tal com el tenen a Girona i que sigui exclusivament del vostre domini. També us concedim que aquells de qui teniu algunes heretats o possessions subjectes a cens no puguin exigir-vos, als pobladors d’aquesta vila, res més que el cens que esteu obligats a donar-los pels honors i les possessions que teniu per ells subjectes a cens, i que no puguin obligarvos per cap altra raó. També establim que cap cavaller, ni cap altra persona forastera o privada, no gosi enviar ni enviï cavalls, muls ni altres bèsties als camps, les eres, els horts o els altres indrets on hi hagi blat. I que en aquesta vila no es prohibeixi el costum del vi, sinó que cadascú pugui portar-hi vi d’allà on vulgui i vendre-l’hi. També establim que el forn o els forns que hi haurà en aquesta vila siguin nostres i que del pa que hi cogueu només estigueu obligats a donar un pa de cada vint-i-quatre. També us concedim que de les aigües dels termes d’aquesta vila en pugueu prendre segons el vostre voler per regar els vostres camps de blat, les vinyes i els horts, de manera que aquells que necessitin aquesta aigua en disposin durant tot un dia i així es portin els comptes segons el seu nombre. També establim que de les cebes, els porros, les cols i totes les altres verdures i hortalisses, ens en doneu la lleuda com ho fan els de Girona i no altrament. També us concedim la gràcia que qualsevol dels pobladors d’aquesta vila que sigui home de l’església, cavaller o vilatà i que romangui en aquesta vila, no estigui obligat a redimir-se del senyor que el té sinó que automàticament esdevingui home nostre. També us concedim i deixem establert que a l’esmentada vila hi hagi mercat els dilluns de cada setmana i una fira un cop l’any que comenci el primer diumenge de setembre i duri vuit dies, i que tots els qui vulguin venir i vinguin a aquesta fira siguin resguardats i segurs sota el nostre guiatge a l’anada, durant l’estada i a la tornada a casa seva, llevat que es tractés de bandits o de persones conceptuades com a homicides, raptors o lladres. També establim a favor vostre que si algun foraster copejava algú de l’esmentada vila, ni el batlle, ni el veguer, ni cap altra persona, no pugui donar-li guiatge ni assegurança dins la vila sense permís d’aquell que hagi estat injuriat o percudit. Si això s’esdevingués i la persona percudida o vilipendiada, o bé els seus amics o els homes de la vila en nom seu rebien d’aquell la satisfacció adequada, aleshores no queda obligat envers la cúria ni envers nós ni envers aquell de qui ha rebut la satisfacció. També us concedim que tots els habitants de l’esmentada vila, per sagrament i sota una certa pena, estiguin obligats envers el batlle de la nostra cúria de la susdita vila de manera que si algú, o alguns, de la mateixa vila fos injuriat o copejat per algun foraster i en donava part al batlle o a la cúria de la vila, el batlle i la cúria tenen l’obligació de convocar assemblea, i tots els homes s’han de reunir al lloc on es trobi el batlle o la cúria, i el batlle o la cúria, i el veguer, i tots els homes de la vila estan obligats a seguir la senyera si aquest és llur consell i el de la nostra cúria i no han de donar comptes del mal que facin al damunt dit foraster. Igualment, establim que si algun o alguns forasters tenien presos algun o alguns dels habitants de la susdita vila i aquest habitant de la vila assegurava que satisfaria el dret al foraster per mans del batlle o del veguer de la susdita vila, però el foraster no volgués acceptar-ho, aleshores que el batlle o el veguer i els homes de la vila el detinguin també igualment a ell, i que el veguer o el batlle de la vila el faci agafar, si pot, i que el mantingui pres fins que asseguri que no farà cap mal als homes de la vila. També us concedim que si algun habitant d’aquesta vila promovia alguna querella per raó d’algun deute o alguna comanda o algun bé moble de què s’hagi de pagar el terç, i aquell que hagi estat demandat s’avé amb el demandant i li paga el que li demana en el termini de deu dies d’ençà de la presentació de la querella davant la cúria, que l’inculpat no es vegi obligat a donar res al senyor per raó del terç. També volem i establim que ningú no pugui sentir-se protegit amb els nostres privilegis reials i que els homes de la vila no estiguin obligats a ajudarlo, encara que romangui a l’esmentada vila, mentre no hagi jurat fidelitat a nós i als nostres; i que ningú, encara que ens hagi jurat fidelitat com s’ha dit, no sigui tingut per veí d’aquesta vila ni sigui protegit pels nostres privilegis mentre no tingui casa a l’esmentada vila i no hi estableixi d’una manera permanent la seva residència. Concedim també i establim que tot aquell que sigui batlle o membre de la cúria de la susdita vila està obligat a prestar-nos jurament en prendre possessió de la batllia i nós o els nostres el posarem allà per fer-hi complir la justícia, aquest nostre privilegi i totes les coses que conté. A més, també us prometem que a l’esmentada vila construirem una fortalesa o castell o un estatge per a les nostres necessitats. I nosaltres i els nostres successors no us lliurarem a vosaltres, i als vostres successors, l’esmentada vila ni els seus termes al comte d’Empúries, ni al vescomte de Rocabertí, ni els actuals ni els futurs, ni a cap altre home acabalat o cavaller del comtat i el vescomtat esmentats, ni ens en desprendrem mitjançant permuta o d’alguna altra manera, ni els donarem ni assignarem res de les rendes o dels nostres drets en aquesta vila, sinó que tant nosaltres com els nostres successors, segons les nostres necessitats us conservarem per sempre a vosaltres i els vostres successors i l’esmentada vila amb tots els seus termes i les nostres rendes i drets a la vila. Us prometem també que tant nós com els nostres guardarem la més estricta observança sobre totes les coses esmentades, tant envers vosaltres com els vostres successors, com s’ha dit més amunt, i nosaltres no hi anirem en contra i tampoc no farem ni permetrem que ningú hi vagi en contra per cap raó.

Hem ordenat fermament als veguers, batlles, homes de la cúria i tots els altres oficials i súbdits nostres, tant presents com futurs, que totes les coses esmentades, les tinguin per assentades en ferm, les observin, les facin observar, no les contradiguin ni permetin que ningú les contradigui per cap raó.

Donat a Saragossa el dia onzè de les calendes de juliol, l’any del Senyor mil dos-cents seixanta-set."

(Trad.: Joan Bellès i Sallent)