Resultats de la cerca

Secció anatòmica de l’aparell auditiu humà © Fototecacat/ J Fors Des del punt de vista anatòmic, es divideix en tres seccions orella externa, mitjana i interna L’orella externa és formada pel pavelló auditiu, que recull el so, i el conducte auditiu, que actua com a ressonador i augmenta la sensibilitat auditiva en una extensió entre els 2000 Hz i els 5000 Hz L’orella mitjana comença en el timpà, una membrana que vibra quan és estimulada pel so que prové del conducte auditiu Darrere del timpà hi ha una cadena d’ossos petits, anomenats martell, enclusa i estrep, que condueixen la vibració,…

El micròfon fou ideat per David Hughes, i els primers tipus destinats a transmetre la paraula foren construïts per Elisha Gray i Graham Bell La forma del senyal elèctric obtingut ha d’ésser exactament igual a la forma d’ona d’energia acústica, però aquesta condició no és fàcil d’obtenir, perquè la mateixa presència del micròfon deforma l’ona que hi hauria si aquesta no hi fos A més, la velocitat del so no és la mateixa a l’aire que dins la membrana que rep l’energia, i això fa que s’hi produeixin vibracions paràsites Segons llur resposta en funció de la direcció de les ones acústiques, els…

Els models grans posseeixen, a més, una o més claus protegides per una fontanella barrilet Fou molt emprat a l’Europa del Renaixement En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de llengüeta doble i tub cilíndric La seva llengüeta no toca directament els llavis, sinó que està protegida per una càpsula amb una obertura per on bufar, de manera que vibra només sota el control de la pressió de l’aire Els sons produïts, sense la participació dels llavis, són uniformes pel que fa a volum i qualitat de so, sense possibilitats dinàmiques Els cromorns formen una família de sis membres,…

N'hi ha dues grans classificacions La classificació més tradicional, que es basa en criteris com ara la forma de produir el so, les característiques de certes parts de l’instrument i el tipus d’execució, en deriva tres grups principals corda, vent i percussió Dins cada grup hi ha subdivisions així, els instruments de corda poden ésser d’arc, de cordes polsades i de tecla els de percussió poden ésser autòfons quan hom percudeix el cos de l’instrument o de membrana El grup més variat és el d’instruments de vent, que, al marge de la distinció entre els de fusta i els de metall, poden ésser de…

La part de la física que estudia el so com a agent propagador d’energia és l’ acústica La velocitat del so és v = B el mòdul d’elasticitat si el medi és un sòlid que varia en funció de la forma, el de compressibilitat si és un líquid, i igual a γ p si és un gas p essent la pressió i γ la relació entre la calor específica a pressió constant i la calor específica a volum constant La velocitat de propagació del so depèn del medi en què es propaga en aire a 0°C és de 331 m/s, en aigua a 8°C és de 1435 m/s, i en acer és de 5 km/s Bé que el marge de freqüències que poden tenir les ones sonores,…

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de fricció L’altura sonora varia quan l’instrumentista modifica la forma de la làmina en doblegar-la, produint sons més aguts a mesura que n’augmenta la corbatura És per això que el pas d’una nota a l’altra sol fer-se en forma de glissando També poden obtenir-s’hi efectes de vibrato molt característics A l’Europa occidental la làmina d’acer amb arc fou introduïda cap a l’any 1925 Fou un instrument d’ús corrent, en forma de xerrac ordinari, que substituí el flexatò a les orquestres de jazz Posteriorment ha estat utilitzat per a produir efectes…

L’orella té dues funcions diferents actua com a òrgan de l’ oïda , és a dir, de la percepció de sons, i forma part dels òrgans que intervenen en la consecució de l’ equilibri , és a dir, el manteniment d’una postura corporal estable Oïda L’oïda consisteix a percebre les ones sonores que corresponen a sons que es produeixen en l’entorn Les ones sonores són vibracions de les molècules d’aire que s’expandeixen des del punt en què es genera l’energia sonora Les molècules en moviment transmeten la vibració a d’altres molècules, i l’efecte es propaga fins que l’energia sonora s’esgota Les…

Definició La paràlisi de les cordes vocals consisteix en la pèrdua de la capacitat de moviment d’aquestes estructures a causa d’una alteració en la innervació dels músculs laringis La paràlisi, que pot afectar una única corda vocal o bé totes dues, origina una alteració de la fonació i, de vegades, provoca una obstrucció al pas de l’aire cap a les vies respiratòries inferiors que pot ocasionar una dificultat respiratòria Causes La paràlisi de les cordes vocals es produeix quan els músculs que tenen com a funció la mobilització d’aquestes estructures no reben els impulsos nerviosos que en…

La magnífica decoració de la volta estrellada de la capella els àngels músics canten la glòria de Déu i lloen el naixement de Crist, representat a l’Epifania de la clau central S’ha atribuït a l’escultor Antoni Claperós © Enciclopèdia Catalana – JGumí El Palau Dalmases, situat al carrer de Montcada de Barcelona, es construí cap al final del segle XVII sobre l’antic palau dels senyors de Boixadors, del qual es conserva intacta la capella gòtica del principi del segle XV La volta estrellada de la capella presenta una clau central decorada amb un relleu esculpit que mostra una representació de l…