Resultats de la cerca

Fill de mare pianista, inicià les lliçons de violoncel amb el seu pare, violoncellista de la Filharmònica de Leningrad Més tard estudià amb Aleksandr Strimer al conservatori de la ciutat A només deu anys debutà com a solista en un concert dirigit per Albert Coates amb la Filharmònica de Leningrad Després de la Segona Guerra Mundial, inicià veritablement la seva carrera El 1946 tocà amb George Enescu a Romania i dugué a terme les primeres gires i enregistraments, entre els quals el del Concert per a violoncel núm 1 de Dmitrij Kabalevskij, dirigit pel mateix compositor…

Realitzà primer els estudis de violoncel i posteriorment feu els de flauta Deixeble del violoncellista André Navarra al Conservatori de París, s’hi diplomà amb un primer premi Debutà al Carnegie Hall l’any 1981 Fou professor de violoncel i flauta de bec en diverses institucions de França, i actualment ho és al Conservatori de Niça Ha dedicat una particular atenció a la música contemporània i ha enregistrat obres dels compositors Michel Legrand i Edvard Hagerup Bull, entre d’altres Amb Les Musiciens de Paris ha enregistrat alguns concerts per a flauta d’A Vivaldi

Fill també d’un violoncellista, el 1754 entrà a formar part, com a segon violoncel, de l’orquestra de la cort de l’elector de Mannheim, dirigida per Johann Stamitz, amb el qual contribuí, juntament amb FX Richter, a afaiçonar l’ escola de Mannheim i a donar-li renom La inclusió d’elements populars en les seves composicions fou sovint bescantada pels crítics de l’època, que ho consideraren una frivolitat Tot i morir jove, la seva producció instrumental és abundant quaranta simfonies, cinc concerts per a violoncel, dos per a flauta, sis quartets, sis sonates en trio i…

Fill del baríton Mack Harrell 1909-1960, estudià amb Leonard Rose a la Juilliard School L’any 1960 debutà al Carnegie Hall amb la Filharmònica de Nova York Del 1965 al 1971 fou primer violoncellista de l’Orquestra de Cleveland, que dirigia Georg Szell Des del 1971 desenvolupà una important carrera com a solista La seva amplíssima discografia inclou les Suites per a violoncel sol de JS Bach, els trios per a piano, violí i violoncel de Beethoven i els concerts d’E Elgar, R Schumann, A Dvorák i C Saint-Saëns Debutà a la Gran Bretanya l’any 1975 en un concert amb la…

Estudià violoncel amb Domenico Gabrielli i composició amb DA Perti Durant els períodes 1689-96 i 1701-27 fou violoncellista a Sant Petroni, a Bolonya, i arribà a ser-ne un reconegut virtuós També a Bolonya, fou mestre de capella a l’església de Sant Lluís Jacchini mostrà un gran talent per a acompanyar cantants, tant a l’església com al teatre Compongué concerts de cambra i sonates per a corda i trompeta a la manera de la tradició bolonyesa de M Cazzati, G Torelli, GA Perti i P Franceschini Com a compositor, acostumà a intercalar passatges per a violoncel solista,…

Es formà musicalment amb el seu pare, Joseph Kirshbaum, violinista i director d’orquestra Fou alumne de Leo Aronson a Dallas i debutà com a solista amb l’Orquestra Simfònica d’aquesta ciutat quan tenia tretze anys Es diplomà a la Universitat de Yale, on fou deixeble del violoncellista francès Aldo Parisot L’any 1969 fou guardonat amb el primer premi al Concurs Internacional de Violoncel Gaspar Cassadó de Florència i un any després obtingué també el primer premi al Concurs Internacional Cajkovskij de Moscou Això li obrí les portes de les sales de concerts més importants del món Ha…

Començà els estudis de violoncel amb Beatrice Bluhm i a deu anys ingressà al Conservatori de París, on fou deixeble, entre d’altres, de Gerard Hekking Quan tenia setze anys obtingué el primer premi de violoncel, i començà a guanyar-se la vida tocant en cafès i cinemes de la capital francesa El 1931 debutà amb l’Orquestra dels Concerts Lamoureux Del 1935 al 1937 fou membre de l’Orquestra de Montecarlo, i del 1937 al 1939 actuà amb l’Orquestra Simfònica de Boston sota la direcció de Sergey Koussevitzky Fou molt amic de Pau Casals i un dels seus convidats al Festival de…

Rebé les primeres classes de música del seu pare, Bernhard Anton Romberg 1742-1814, i completà la seva formació amb F Marteau i JK Schlik Entre el 1784 i el 1796, juntament amb el seu cosí, el violinista Andreas Romberg 1767-1821, feu diverses gires de concerts per Europa A partir del 1790 ambdós músics passaren a formar part de l’orquestra de l’elector de Bonn En aquesta ciutat conegueren F Ries, A Rejcha i L van Beethoven, de l’obra del qual BH Romberg es convertí en intèrpret destacat Més tard abandonà Bonn i anà a Berlín, on fou nomenat mestre de capella 1815-19, i finalment s’establí a…

La seva àmplia formació musical inclogué l’estudi de composició, piano, violí, violoncel, contrabaix, clarinet i trompa El 1798 debutà com a violoncellista, a l’edat de quinze anys, i l’any següent anà a Meiningen, on rebé lliçons de violoncel de JJ Kriegk Del 1801 al 1805 tocà a l’orquestra de la cort, i simultàniament actuà com a solista i formant part de quartets El 1811 fou contractat per l’orquestra reial de Dresden, de la qual esdevingué solista el 1821, càrrec que ocupà fins el 1850 Dotzauer viatjà per Alemanya, Viena i Holanda Com a intèrpret de …

Estudià al Conservatori del Liceu i a l’Institut Casals Ben aviat destacà com a violoncellista, i actuà sobretot a l’Amèrica del Sud Fou professor del seu instrument al Conservatori de l’Havana i, juntament amb G Cassadó, fundà la Sociedad de Música Contemporánea a Cuba En tornar a Barcelona actuà sovint com a director de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu i participà en diverses formacions de cambra Dirigí el primer enregistrament discogràfic de l’òpera Canigó del pare Massana, basada en el poema de Jacint Verdaguer També es dedicà a la composició