Resultats de la cerca

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Los Films de Formentera Barcelona GUIÓ JJordà, JELahosa FOTOGRAFIA Manuel Esteban blanc i negre, normal SO Manel Ribes Sinopsi L’escriptora Maria Aurèlia Capmany, en presència del periodista Joan Enric Lahosa i del poeta Jaume Vidal i Alcover, parla sobre Geroni Campdepedrós i Jansana, un poeta català afrancesat que visqué entre el 1779 i el 1821 Però, finalment, el personatge es revela com el fruit de la imaginació de l’escriptora i protagonista d’una novella seva Producció JJordà temptejà la possibilitat d’adaptar al cinema la novella de Capmany Un lloc entre els…

Camp de refugiats de Livarna, a la localitat eslovena de Dobova, fronterera amb Croàcia © Meabh Smith / Trocaire Les relacions entre el Govern de Croàcia i Eslovènia van centrar bona part del debat polític durant tot aquest 2016 En el marc de l’arbitratge sobre el conflicte territorial que, des del 1991, mantenen aquests dos governs, el Govern croat va decidir abandonar les negociacions després que es filtrés una gravació en la qual un jutge del Tribunal d’Arbitratge intercanviava presumptament informació confidencial amb membres del Govern eslovè Aquesta decisió va provocar la dimissió,…

Aquest castell era situat al Mall o gran pic rocós que corona a ponent la serralada del Cis, al costat de l’església de Sant Esteve del Mall ara coneguda com la Mare de Déu del Tossal Des d’aquest turó es controlava l’anomenada Valle Magna o confluència de la vall de Sant Esteve amb la del Fornó, abans de l’aiguabarreig amb l’Isàvena El castell de Sant Esteve del Mall formà amb el de Roda la frontera defensiva del comtat de Ribagorça a mitjan segle X al sector central de l’Isàvena Després d’un revolta protagonitzada per uns tals Rami i Esó, probablement representants de l’element indígena, el…

Document de Carles el Calb en què agraeix la fidelitat dels barcelonins i concedeix al seu bisbe Frodoí diners per a reparar la catedral, 875-77 ACB / RM Els ciutadans de Barcelona entenent la paraula “ciutadà” en l’antic sentit romà del terme homes amb la plenitud dels seus drets polítics van obtenir com a mínim tres preceptes dels sobirans carolingis De fet només se n’ha conservat un, el més tardà, però per les referències que s’hi feia en els documents anteriors, Ramon d’Abadal aconseguí reconstruir en gran part el primer d’aquests preceptes, obra de Carlemany, i considerà el segon, del…

De caràcter religiós i filantròpic al principi, anà prenent un aire més polític i nacionalista, d’acord amb les tendències emancipacionistes europees d’ençà del 1860 Els pogroms russos del 1881 provocaren l’arribada a Palestina de diversos grups de jueus —la primera alià “‘pujada’ a Sió”— que hi establiren les primeres colònies agrícoles Fou, però, per l’obra de Theodor Herzl i d’ençà del primer congrés sionista Basilea, 1897 que el moviment prengué caràcter polític foren creades l’Organització Sionista Mundial i dues grans institucions de recaptació de fons per a l’establiment de jueus a…

Recreació de la processó de Corpus Christi a València, Fra BTaín, 1913 AHCV / GC Un dels objectius del control social que exercien l’Estat i les classes dominants era el de la vigilància de les manifestacions populars més espontànies, dels costums i de les tradicions, en una paraula, de les diversions del poble menut Per aconseguir-ho, calia elaborar una legislació prohibitiva de tots aquells aspectes festius que es volguessin corregir, evitar o suprimir, i permissiva de tots els altres que es volguessin tolerar A més, calia també disposar del sistema de control adient per poder corregir els…

El seu tipus hagué d’imitar en tot el diner de tern i fou anomenat diner barceloní d’argent o ternat i, més endavant, crucesignatum o croat, per la gran creu que tallava el revers Des dels segles X i XI, els països europeus, hereus de l’imperi Carolingi, feien encunyar exclusivament dinerets de billó de contingut d’argent més i més baix Al llarg del segle XIII, però, el desenvolupament econòmic exigia, a tot Europa, una moneda de més valor que els petits diners, i Gènova i altres ciutats italianes ja feien múltiples de diner, batuts en argent El 1218 Ramon Berenguer de Provença acordà amb els…

Situació Façana de ponent de l’església, amb la porta d’entrada, sobre la qual hi ha tres permòdols que serviren possiblement per a suportar un porxo ECSA - J Colomé Aquesta església és situada al bell mig del veïnat de les Camposines, actualment un grup de masos pràcticament deshabitats, situat en un apèndix a la banda sud-est del terme, en una important cruïlla de camins que uneixen Móra d’Ebre amb Gandesa i aquesta amb Ascó Mapa 32-18 471 Situació 31TBF933548 Prop de la capella, hi passa la carretera N-230 que es dirigeix a Ascó Des del poble de la Fatarella s’hi arriba per la carretera TV…

Cap als anys vuitanta del segle passat, l’evolució demogràfica i el ritme de la industrialització van crear, sobretot a les grans ciutats, unes condicions de vida molt dures Aquestes produïren problemes higiènics de gran envergadura i unes situacions de tensió social extrema que no semblava que els poders públics volguessin suavitzar Fou en aquestes condicions que es produí l’inici de l’exercici professional d’uns quants metges i higienistes als quals preocuparen les deplorables condicions sòcio-sanitàries de la població de Barcelona Començaren a treballar a l’Institut Municipal d’Higiene…

Fou un centre musical de gran importància dins de l’Amèrica llatina El primer músic europeu a installar-se a Colòmbia durant el període colonial fou el compositor i organista Juan Pérez Materano, mort el 1561, que desenvolupà la seva tasca a la ciutat de Cartagena de Indias L’activitat compositiva més intensa del país, però, tingué lloc a la catedral de Bogotà , on es troba el repertori més ampli i ric de música renaixentista i barroca de tot el nou món L’arquebisbe Bartolomé Lobo Guerrero, al final del segle XVI, organitzà la capella de la catedral i li donà un impuls que es mantingué ben bé…