Situació
Façana de ponent de l’església, amb la porta d’entrada, sobre la qual hi ha tres permòdols que serviren possiblement per a suportar un porxo.
ECSA - J. Colomé
Aquesta església és situada al bell mig del veïnat de les Camposines, actualment un grup de masos pràcticament deshabitats, situat en un apèndix a la banda sud-est del terme, en una important cruïlla de camins que uneixen Móra d’Ebre amb Gandesa i aquesta amb Ascó.
Mapa: 32-18 (471). Situació: 31TBF933548.
Prop de la capella, hi passa la carretera N-230 que es dirigeix a Ascó. Des del poble de la Fatarella s’hi arriba per la carretera TV-7331. (JFS-CPO)
Història
El lloc de les Camposines va pertànyer a la comanda d’Ascó. Hom sap que el 1209 el comanador de Ribera, Pere de Castellnou, i el preceptor d’Ascó, fra Bonifat, atorgaren una carta de poblament a Pere de Busca i als homes que volguessin anar a les Camposines. El lloc de les Camposines fou saquejat i cremat els anys 1291 i 1293 durant les guerres entre els Entença i els templers del final del segle XIII.
Hom celebra cada any un aplec a l’ermita. (JFS)
Església
Planta i secció de l’església, amb els característics arcs de diafragma.
J. Fuguet
Sant Bartomeu és una església d’una nau amb una capçalera plana orientada a llevant, que fa 10 m de llarg, 5,85 m d’ample i 4 m d’alt a l’interior. Per cobrir la nau s’utilitzà el mateix procediment que a Sant Joan d’Algars (que té les mateixes mides) o a Santa Magdalena de Berrús, una autèntica rècula d’arcs de diafragma transversals, nou en aquest cas, separats escassament mig metre l’un de l’altre —la mateixa mida que fan de gruix— sobre els quals s’assenten les lloses a saltacavall. Com a Sant Joan d’Algars, els arcs arrenquen de terra d’una bancada perimetral que fa una mica de sòcol. Els arcs són de perfil apuntat rebaixat, de pedra molt ben tallada, amb les arestes de l’intradós aixamfranades.
Els murs laterals d’on arrenquen els arcs són gruixuts, d’1 m, i fets de maçoneria. El de tramuntana rep el suport de dos potents contraforts perquè en aquest costat el terreny és costerut i cal assegurar el mur d’una possible esllavissada. No estan col·locats pensant en cap criteri de simetria sinó únicament obeint a una necessitat tècnica. Un és al mig del mur i l’altre a la capçalera.
La porta de l’església s’obre al mur de ponent i té un arc de mig punt adovellat. Al damunt, a la façana, hi ha tres permòdols, la funció dels quals ignorem. Hom suposa que podien aguantar algun tipus de pòrtic. El tester és coronat per un petit campanar de cadireta d’una sola arcada, que fa la impressió que ha estat refet fa pocs anys.
El mur de la capçalera és menys gruixut que els altres. Sembla refet posteriorment. Malgrat tot, costa pensar que abans el temple fos més llarg, com creu E. Ventosa. Això, ho fa pensar un argument prou sòlid: si hom prolonga la nau, automàticament deixa de tenir la proporció àuria que ara té. Aquesta proporció és una de les característiques de les esglésies templeres d’aquest tipus, com Algars, Berrús, Pinyeres, datables al segle XIII. Aquesta constant apareix també a les capelles templeres de la Provença i d’Itàlia. (JFS)
Bibliografia
- Font I Rius, 1969-83, vol. I (I), doc. 228, pàgs. 317-318
- Ventosa, 1986, pàg. 29
- Fuguet, 1995, pàgs. 151-153