Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
il·luminisme
Cristianisme
Doctrina i moviment, difosos sobretot a la península Ibèrica, que col·loquen, en una línia de caire protestant, l’experiència mística religiosa per damunt de tot altre criteri de veritat.
Sobre una mística neoplatònica, revifada pel Renaixement, i amb una oberta simpatia per tot el que fos reduir la pràctica religiosa externa —litúrgia, sagraments, pregària oficial—, l’illuminisme considerava la fe com a amor o experiència mística, interpretava l’Escriptura en funció d’aquesta i practicava una ètica llibertària, utòpica i pacifista, fruit d’una interpretació de la llibertat cristiana com a llibertat de l’abandó, al qual hom arriba per la contemplació o deixament dexamiento , totalment oposat a qualsevol tipus de voluntarisme Els desordres sexuals, atribuïts als…
Raimon Galí i Herrera
Literatura catalana
Historiador i memorialista.
Fill del pedagog i historiador Alexandre Galí Estudià filosofia i lletres a Barcelona i a Mèxic Fou oficial provisional de l’Escola de Guerra de la Generalitat durant la guerra civil i lluità amb l’exèrcit de la República El 1939 s’exilià a França, Cuba i finalment a Mèxic, i s’establí a la capital d’aquest país, on estudià a l’Escuela Nacional de Antropología e Historia Collaborà en la revista “Full Català”, publicada pels catalans exiliats, i promogué, amb aquests, “Quaderns de l’Exili” Es dedicà també a l’arqueologia, collaborant amb Pere Bosch i Gimpera Al seu retorn a Catalunya, el 1948…
Raimon Galí i Herrera

Raimon Galí i Herrera
© Família Galí
Antropologia
Literatura
Antropòleg i escriptor.
Fill del pedagog i historiador Alexandre Galí i germà del també pedagog Jordi Galí Estudià filosofia i lletres a Barcelona i a Mèxic Fou oficial provisional de l’Escola de Guerra de la Generalitat durant la guerra civil i lluità amb l’exèrcit de la República El 1939 s’exilià a França, Cuba i finalment a Mèxic, tot establint-se a la capital d’aquest país, on estudià a l’Escola Nacional d’Antropologia i Història, collaborà en la revista Full Català , publicada pels catalans exiliats i promogué, amb aquests, Quaderns de l'Exili Es dedicà també a l’arqueologia, collaborant amb Pere Bosch i…
Espai Obert
Historiografia catalana
Revista anual publicada entre el 1994 i el 1998 pel col·lectiu Comarques Centrals Valencianes, creat a la Safor per diversos professionals de la cultura i la investigació. Se subtitulà Revista d’assaig i investigació.
Tenia com a finalitat principal esdevenir un òrgan d’expressió del naixent projecte de les Comarques Centrals Valencianes i participar en la vertebració d’aquest espai alternatiu a la divisió en províncies com a fòrum de debat sobre els seus lligams històrics, culturals, econòmics i lingüístics En el consell de redacció i l’assessor hi havia representants d’arreu d’aquest territori, fet que incidí en el caràcter supracomarcal de la publicació Entre els objectius exposats en la primera editorial figuraven també la promoció dels joves investigadors, la creació de vincles amb la Universitat i la…
sentimentalisme
Filosofia
Corrent filosòfic que, en oposició a l’intel·lectualisme (Shaftesbury, Hutcheson, J.Butler) i, ensems, al voluntarisme (Schleiermacher), fonamenta la moral, la religió, etc, en el sentiment.
Televisió de Catalunya
Comunicació
Ràdio i televisió
Empresa pública de televisió dependent de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, coneguda també com a TV3, nom que pròpiament designa el primer dels canals a emetre.
Inicis i infraestructura Començà a emetre, íntegrament en català, el 10 de setembre de 1983, de primer al Barcelonès i, gradualment, per tot el Principat En dos anys, TV3 aconseguí fixar una programació regular i estable i ampliar els seus horaris, i el 1987 oferia programació del matí a mitjanit El 1986 inaugurà els locals de Sant Joan Despí, amb més de 30000 m 2 construïts, on hi ha el Centre d’Emissió d’Informatius, el Centre de Producció d’Audiovisuals, el Centre de Serveis i Energies i el Centre d’Accés i Control El 1987 RTVE permeté que l’emissora connectés amb les xarxes d’ Eurovisió…
Els anarquistes al govern
L’estiu-tardor del 1936, el tradicional enfrontament de l’anarquisme a tota forma institucionalitzada de govern no va ser motiu suficient perquè l’agrupació CNT-FAI no acceptés la proposició d’incorporar-se al govern de la Generalitat, primer, i al de la República espanyola, després Les raons deriven de la situació creada el 19 de juliol quan, arran de la seva participació en la lluita armada que va assegurar la victòria damunt dels revoltats, els anarquistes van pretendre dirigir unidireccionalment el procés revolucionari de la rereguarda catalana i, també, la mateixa Guerra Civil Aquest…
El Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria
Membres del CADCI davant del seu local celebrant-ne la reobertura, Barcelona, CPérez de Rozas, 18-2-1936 AF/AHC A la primeria de març del 1903, al cafè dels Quatre Gats, es creà el Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria CADCI Els seus fundadors van promoure un projecte d’iniciatives que lligava perfectament amb les condicions i les expectatives dels treballadors mercantils de l’època la instrucció com a eina de promoció, el mutualisme, l’esport, l’excursionisme i el nacionalisme, dintre d’un estil unitari i pluralista Alhora, tal com afirmava el manifest fundacional,…
L’època dels nous moviments socials
Definir una època tan concreta com la dels nous moviments socials no pot sorprendre ningú Bé que els processos històrics quasi mai no tenen una cronologia tan precisa, hi ha moments en què els canvis es precipiten i adquireixen força suficient per a caracteritzar períodes de llarga durada Uns pocs exemples poden illustrar-ho Va ser en aquest període 1900-30 que el catalanisme assolí la maduresa suficient per a participar en les eleccions, prou vitalitat per a diferenciar-se segons tendències i per a, fins i tot, tenir un paper molt actiu en la política espanyola és per tot això que es…
Joan Fuster i Ortells

Joan Fuster i Ortells
Edicions Bromera
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptor.
D’ascendència pagesa, el seu pare, Joan Baptista Fuster i Seguí, abandonà el camp, creà un taller d’imatgeria religiosa, exercí de professor de dibuix i fou un destacat carlí de la comarca Fuster començà 1942 els estudis de dret a la Universitat de València, on es llicencià el 1947 A penes exercí l’advocacia després d’haver fet de passant uns pocs anys en un bufet de València i d’haver obert despatx propi a Sueca, deixà les causes legals per la dedicació en exclusiva a la literatura i les contribucions retribuïdes en la premsa periòdica Es doctorà en filologia catalana el 1985 Des del 1983…
, ,