Resultats de la cerca

Fou deixeble d’Abraham Gottlob Werner i de Humboldt, i és autor d’importants estudis sobre el vulcanisme antic i la tectònica d’Alemanya Fou el primer a descriure el moviment d’ascensió, per compensació isostàtica, de la península escandinava És autor d’un mapa geològic d’Alemanya 1832, d’una qualitat excepcional

L’alçada mitjana sobre el fons oceànic és d’uns 2 km Al centre hi ha una fossa d’enfonsament anomenada rift S'origina per la separació de dues plaques litosfèriques i és associada a l’emissió de vulcanisme basàltic submarí i a una important sismicitat, segons la tectònica de plaques Es destaquen la dorsal Atlàntica oceà Atlàntic i la dorsal de Lomonossov, que travessa l’oceà Àrtic aproximadament per la meitat

Els agents geològics que produeixen aquestes modificacions es divideixen en dos grups agents geològics externs a l’escorça terrestre, els més coneguts i més ben estudiats glaç, aigües superficials, etc, i agents geològics interns, que actuen des de l’interior de la terra vulcanisme, sismologia, poc coneguts, malgrat ésser-ne ben patents els efectes La geodinàmica es divideix, doncs, en dos apartats geodinàmica externa , que estudia els agents geològics externs, i geodinàmica interna , que estudia els interns L’establiment de les bases científiques de la geodinàmica es deu a Lyell…

Aquesta ascensió és responsable del vulcanisme intraplaca que afecta escorça oceànica illes Hawaii, illes Reunion i d’altres o escorça continental També pot tenir lloc al contacte entre dues plaques litosfèriques, principalment en límits divergents Així, hom pensa que Islàndia, a la dorsal Centreatlàntica, marca la migració cap a l’oest d’aquesta dorsal per sobre d’una ploma mantèllica fa 80 Ma Segons alguns geofísics, l’ascensió de les plomes i la seva expansió en les dorsals contribueix a l’obertura d’aquestes, i és responsable, doncs, del moviment de les plaques Segons altres…

Una serralada pot tenir grans dimensions l’Himàlaia o els Andes tenen milers de quilòmetres de llargada El conjunt del muntanyam presenta unes característiques bastant similars i dona al sistema una certa unitat Cal distingir una part principal, l’eix de la serralada, i una altra de secundària, formada per ramals sorgits del tronc principal Des del punt de vista tectònic segons Aubouin i d’altres, hom en distingeix dos grups fonamentals les serralades intracontinentals o intracratòniques i les serralades pericontinentals o pericratòniques Les primeres són formades damunt un crató o part molt…

Culmina al pic de Cook 3760 m, el més alt del país Forma una cresta situada entre la gran fossa oceànica de Tonga-Kermadec i l’escut australià occidental És un arc amb dues màximes inflexions o convexitats la del NE, mirant cap al Pacífic occidental, i la del SW, cap a la Conca Oriental Australiana Les regions de màxima curvatura estan relacionades amb falles transversals i són clarament responsables de la gran falla alpina d’uns 3000 m Els moviments orogènics que han plegat i aixecat la serralada són postoligocènics i durant el Pliocè superior i el Plistocè es produïren fenòmens de fractura…

Aquestes plaques poden tenir escorça oceànica i continental o totes dues alhora Hi ha zones on apareix material nou zona d’acreció i d’altres on la placa s’enfonsa zona de subducció Aquest fet produeix un moviment de les plaques, que es tradueix en la unió o la separació dels continents Les primeres teories sorgiren de l’observació que la forma de la costa W d’Àfrica corresponia bastant perfectament amb la de l’E de l’Amèrica del Sud, la qual cosa féu pensar en una remota unió d’ambdós continents Wegener 1912 enuncià la teoria de la deriva dels continents, que comparava el moviment dels…

Orientada de NW a SE, enllaça al NW per un llindar, divisòria amb la conca del Fluvià, amb la plana d'en Bas, part de la fossa tectònica d'Olot La tanquen la plataforma estructural del Cabrerès W, el massís hercinià de les Guilleries, on comença la serralada Prelitoral SW, i el horst de la baixa Garrotxa serres del Corb, de Finestres i de Rocacorba E La vall és formada per materials eocènics fortament plegats que empasten una gran falla de direcció armoricana NW-SE, però d'edat alpina, que enfonsà el horst de la baixa Garrotxa Això originà una activitat volcànica que aplanà la vall reblint-ne…