Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
Max Glaenzel Ribas
Teatre
Escenògraf.
Estudià al centre d’art i disseny Escola Massana i el 1993 debutà com a escenògraf teatral, en collaboració amb Estel Cristià, amb qui conitnua collaborant, amb el muntatge de la companyia Rebeca de Winter, Yvonne, princesa de Borgonya , de Witold Gombrowicz, dirigit per Josep Maria Mestres Els seus treballs s’han presentat regularment en teatres com la Sala Beckett, el Teatre Nacional de Catalunya o el Teatre Lliure, en obres com Dissabte, diumenge i dilluns , d’Eduardo de Filippo, amb direcció de Sergi Belbel 2003 Ròmul El Gran de Friedrich Dürrenmatt, amb direcció Carles…
Anne Sophie Mutter
Música
Violinista alemanya.
Infant prodigi, estudià piano, i posteriorment violí amb Erna Honigberger Es perfeccionà al Conservatori de Winterthur amb Aida Stucki A set anys 1970 aconseguí el primer premi del concurs Jugend Musiziert Herbert von Karajan, que n’esdevingué el mentor, la sentí al Festival de Lucerna el 1976, i un any després la feu debutar al Festival de Salzburg i el 1978 amb la Filharmònica de Berlín Amb Karajan enregistrà, entre altres obres, els concerts per a violí de Beethoven, Brahms, Bruch, Mendelssohn i Čajkovskij El 1977 debutà a Londres, amb un concert dirigit per Daniel Barenboim Als EUA es…
,
Lluís Bartomeu Meseguer i Pallarés
Literatura
Poeta, historiador de la literatura i assagista.
Llicenciat per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctor per la Universitat de València, és catedràtic de la Universitat Jaume I de Castelló Començà la seva trajectòria com a creador amb el poemari Les veus del vent 1984, que fou inclòs en l’antologia Bengales en la fosca 1997 Posteriorment, publicà el dietari Vesprades de Moscou 1995 i l’assaig L’optimista 1997 En collaboració amb Antoni Albalat, és autor del recull de poemes Tardor a Llaregubb 1999 A més, s’ha dedicat a la investigació i, fruit d’aquesta dedicació, ha publicat diversos estudis crítics que s’han caracteritzat per la seva…
,
Krystian Zimerman
Música
Pianista polonès.
Començà a estudiar piano a cinc anys d’edat amb el seu pare i quan en tenia set continuà a Katowice El 1975 guanyà el Concurs Internacional de Piano F Chopin a Varsòvia Aquest fou el punt de partida de la seva carrera, amb concerts a Europa, al continent americà i a Àsia Al cap de poc temps, es retirà durant un any per tal de dedicar-se a l’ampliació del seu repertori, fins aleshores molt circumscrit a F Chopin Al seu retorn triomfà a diferents ciutats alemanyes, com ara Stuttgart, Munic i Berlín Posteriorment tornà a fer una nova pausa en la seva carrera i tornà a reaparèixer el 1980,…
Kronos Quartet
Música
Quartet de corda fundat l’any 1973 a Seattle (EUA).
El violinista David Harrington n'ha estat l’unic integrant permanent Des del 1999 la resta dels membres són John Sherba violí, Hank Dutt viola i Jeffrey Zeigler violoncel Entre els membres anteriors del quartet cal esmentar Joan Jeanrenaud violoncel, que en formà part del 1978 al 1999 Bé que tots els membres tenen una formació clàssica, el grup ha destacat per una orientació volgudament contemporània i eclèctica, amb freqüents incursions en gèneres en principi poc afins a la música de cambra, com són el rock i la World Music , el jazz o les bandes sonores cinematogràfiques, que ha adaptat a…
Josep Maria Nuix i Julibert
Música
Compositor i flautista, conegut artísticament com Jep Nuix.
Format al Conservatori de Música de Barcelona en les disciplines de flauta, harmonia i contrapunt, aprofundí el seu interès pels nous mitjans compositius al Conservatori de Basilea Estudià composició amb Gabriel Brncic S’interessà per la música electrònica a través dels seus contactes amb el laboratori de música electrònica Phonos i conegué compositors com Witold Lutosławski, Luigi Nono, Thomas Kessler, Gerald Bennett, Luis de Pablo i Heinz Holliger Fou guardonat amb diversos premis i mencions de composició, com ara el primer premi del desè Concurs de Joves Compositors de…
,
Premi Polar de Música
Música
Premi de música creat el 1989.
En fou l’impulsor Stig Anderson, compositor i productor suec, entre d’altres, del Grup Abba i de l’empresa discogràfica Polar Records International AB Atorgat anualment des del 1992 a generalment dos o excepcionalment un o tres intèrprets, conjunts musicals o institucions d’arreu del món destacades per la seva trajectòria, el guardó és concedit sense distinció de gèneres i abasta tant la música clàssica, com el pop , el rock , el jazz o l’avantguarda Formen part del comitè de la institució la Reial Acadèmia Sueca de Música, l’Associació Sueca de Drets d’Interpretació, l’Associació Sueca de…
Gdańsk
© Brosen
Ciutat
Capital del voivodat homònim, Polònia, a la Bàltica, a la desembocadura del Vístula.
La part antiga de la ciutat s’estén en ple delta del Vístula, al peu d’una elevació morènica La ciutat moderna és travessada pels rius Motlawa i Radunia, afluents del Martwa Vístula, branca del Vístula Gdańsk és ciutat portuària, la principal de Polònia, amb les dàrsenes installades a les illes a les ribes del delta Actualment és un port de cabotatge, dedicat al tràfic de càrrega mixta És també nucli industrial, amb drassanes i indústria metallúrgica, química, alimentària i de la fusta Forma una veritable conurbació amb els propers nuclis de Sopot estació balneària i Gdynia Fundada cap al 980…
música polonesa
Música
Art musical conreat a Polònia.
A part la música litúrgica, des de la cristianització, la primera obra musical polonesa coneguda és la cançó guerrera Bogurodzica s XIII El primer autor conegut és Nicolau de Radom, autor d’obres religioses del s XV Els autors següents vincularen la música polonesa a l’Europa occidental, fet que ha estat constant des d’aleshores Hi influïren especialment l’escola francoflamenca i Palestrina A la cort de Segimon III 1587-1632 fou conreada la música policoral veneciana, la qual inicià la profunda influència musical italiana a Polònia Cap al 1625 el romà Marco Scacchi introduí l’…
Joan Ollé i Freixas
© Focus
Teatre
Director d’escena.
S’inicià com a director d’escena amb els muntatges de Yo era un tonto y lo que he visto me ha hecho dos tontos 1974 i Nocturn per acordió 1975, dos espectacles a partir de textos de J Salvat-Papasseit de la companyia Dagoll Dagom Els anys 1977 i 1978 dirigí dos èxits seguits que consolidaren la seva carrera No hablaré en clase , de J Parramon i el mateix Joan Ollé, i Quan la ràdio parlava de Franco , de JM Benet i Jornet i Terenci Moix Entre els muntatges que dirigí els anys vuitanta cal esmentar Els pledejaires 1983, de J Racine Crímenes y locuras del traidor Lope de Aguirre 1986, de J…