Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
criptó

Propietats físiques del criptó
Química
Element gasós inodor, incolor i monoatòmic, que pertany al grup dels gasos nobles (o rars) de la taula periòdica.
El seu nom ve del mot grec κρψπτός, que significa ‘amagat’ Es dona a l’atmosfera en una proporció molt baixa 1 cm 3 /m 3 , i no ha estat identificat ni al Sol ni als estels Fou descobert per William Ramsay i Morris William Travers el 1898 Hom l’obté per destillació fraccionada dels residus d’evaporació de l’aire líquid És de reduïda activitat química a causa dels vuit electrons que posseeix en el darrer nivell i de l’elevat primer potencial d’ionització 14 aV Ultra el clatrat de criptó, hidrat sòlid Kr5,75 H 2 O que hom obté comprimint el gas entre la xarxa de molècules de l’aigua, en són…
Gammagrafia pulmonar
Patologia humana
La gammagrafia pulmonar és un mètode d’examen basat en la utilització d’elements radioactius que, després d’haver estat introduïts en l’organisme, són captats per les estructures respiratòries Aquests elements radioactius, els radioisòtops , emeten radiacions gamma que són captades per un dispositiu especial, la gammacambra , que transmet la informació a un ordinador que analitza les dades i permet d’obtenir en una pantalla les imatges corresponents Aquestes imatges obtingudes es representen en paper fotogràfic per tal de facilitar-ne l’estudi D’altra banda, la gammagrafia pulmonar es pot…
fotogravat
Disseny i arts gràfiques
Conjunt de procediments fotogràfics i electrònics emprats per a reproduir il·lustracions, sia de traç negre ben marcat (ploma) o de fotografies (directe).
Inicialment, aquest terme feia referència només al procediment d’obtenció de clixés tipogràfics, però actualment s’aplica també a l’òfset La tècnica utilitzada en tipografia consisteix a obtenir un negatiu de l’original, el qual és aplicat a una planxa metàllica sensibilitzada tots dos són exposats insolació a l’acció d’una llum molt forta arc voltaic, xenó, de mercuri, etc, que la impressiona Un cop impressionada la planxa, hom la posa dins els àcids, que n'ataquen les parts que no han estat reservades Si la reproducció ha d’ésser d’una fotografia fotogravat directe, cal…
làmpada

Diversos tipus de làmpades elèctriques
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Element o dispositiu productor de llum.
Les làmpades poden ésser de diversos tipus, segons llur forma de funcionament i d’obtenció de la llum Abans de l’aplicació de l’electricitat, la llum artificial era produïda per combustió d’una substància líquida o sòlida oli, cera, resines, etc, i encara avui són emprats a vegades aparells que produeixen llum per combustió llums de petroli, de butà, d’acetilè i, especialment, de gas per a l’enllumenat públic làmpades de Bec Auer Les làmpades elèctriques, actualment gairebé les úniques utilitzades, es basen en altres principis que la combustió i poden ésser classificades bàsicament en dos…
química inorgànica
Química
Part de la química que estudia els elements químics i els composts inorgànics
.
La química inorgànica no comprèn solament l’estudi de les propietats, els mètodes de preparació i les transformacions d’aquestes substàncies, sinó també el de les relacions d’analogia que hom pot establir entre elles i el de les causes que determinen llurs propietats específiques Els fonaments teòrics de la química inorgànica pertanyen principalment a la química física Així, únicament a partir de l’establiment definitiu de la taula periòdica i de l’estructura electrònica dels elements ha estat possible una sistematització de propietats i comportaments dels elements i de llurs composts De les…
platí
Platí
© Fototeca.cat
Química
Element metàl·lic de transició, de nombre atòmic 78, pertanyent al grup VIIIB de la taula periòdica.
Fou descobert el 1735 per Antonio de Ulloa a l’Amèrica del Sud Dona nom al grup de metalls constituït per ruteni, rodi, palladi, osmi, iridi i el mateix platí, els quals presenten propietats en molts casos similars i ocorren sovint conjuntament a la natura El platí és un element rar, i constitueix un 10 -6 per cent del pes de l’escorça terrestre Es troba principalment a la natura en forma nativa, associat amb els altres elements del seu grup i, en molt més petita proporció, en diverses menes de níquel i coure, de les quals hom pot obtenir-lo dels residus del refinatge electrolític dels…
fotocoagulació
Mètode terapèutic basat en la producció de coagulacions localitzades en els teixits per la conversió en calor d’un feix lluminós (làmpades o làser de xenó o d’argó) sobre una àrea molt reduïda.
taula periòdica
Química
Ordenació dels elements en una taula per tal de posar de manifest la periodicitat de les propietats d’aquests amb l’augment del nombre atòmic.
Taula periòdica dels elements Històricament, el primer intent en aquest sentit fou fet el 1817 per Johann Wolfgang Döbereiner, el qual classificà alguns elements calci-estronci-bari, clor-brom-iode, liti- sodi-potassi en tríades, l’element central de les quals presentava un pes de combinació que era la mitjana de pesos corresponents als dos extrems Aquestes tríades foren ampliades posteriorment amb la incorporació d’altres elements El 1862, Alexandre-Émile Béguyer de Chancourtois disposà els elements segons l’ordre de pes atòmic, seguint una corba helicoidal en l’espai, de manera que els…
Castell d’Áger
Art romànic
Situació Restes de les dues naus paralleles cobertes amb voltes de canó que havien format part del castell palau dels vescomtes d’Àger ECSA - F Fité El castell d’Àger, juntament amb la canònica de Sant Pere, és situat dalt del turó que domina la vila homònima L’itinerari per a arribar-hi és el mateix que hem indicat en la monografia anterior FFLI Mapa 32-12 289 Situació 31TCG147526 Història La vall i el castell d’Àger foren conquerits per Arnau Mir de Tost a la primera meitat del segle XI, centúria en la qual la documentació que ha pervingut fa referència a la fortalesa i el seu terme castral…
element
Taula periòdica dels elements
Química
Substància que no pot ésser descomposta en unes altres de més senzilles per mètodes químics.
Totes les altres substàncies existents en la natura o produïdes artificialment són formades per proporcions definides dels elements existents Per oposició a les substàncies compostes o combinacions, hom els anomena també substàncies elementals o cossos simples El 1661, R Boyle, analitzant amb sentit crític el resultat del treball dels alquimistes, formulà el concepte d’element fent abstracció de totes les estructures metafísiques dels alquimistes i postulà que només les substàncies tangibles i ponderables podien ésser considerades com a elements, i així considerà tots els metalls del seu…