Resultats de la cerca

Sorgit a Düsseldorf a la meitat de la dècada de 1970, Florian Schneider Öhningen-Kattenhorn, Baden-Württemberg, 7 d’abril de 1947 ‒ Düsseldorf, Rin del Nord-Westfàlia, 30 d’abril de 2020 i Ralf Hütter Krefeld, Rin del Nord-Westfàlia, 20 d’agost de 1947 en foren els dos membres fundadors i permanents i els seus principals creadors, fins la marxa de Schneider l’any 2008 La seva revolucionària aposta de prescindir de bateria i treballar exclusivament amb sintetitzadors els dugué a crear un corpus musical que es convertí en referència per a un gran nombre de bandes, com Tangerine Dream els…

Es crià a Pittsburgh, on començà a actuar professionalment en l’adolescència El 1929 entrà en l’orquestra d’Andy Kirk en qualitat de pianista i arranjadora L’èxit de la banda de Kirk els anys trenta fou degut, en gran part, a les composicions, arranjaments i a la interpretació pianística de Williams, que també proveí de partitures les orquestres d’Earl Hines, Benny Goodman i Louis Armstrong Després de deixar Kirk el 1942, formà grup propi i arranjà per a Duke Ellington, per a qui escriví Trumpet No End El 1946, la seva Zodiac Suite s’estrenà al Carnegie Hall amb l’Orquestra Filharmònica de…

Vida Entrà als Setze Jutges el 1962, amb cançons iròniques Les corbates , influïdes per G Brassens i escrites inconfessadament per la seva tia Paulina Aviat incorporà elements jazzístics a la seva música, i el seu humor derivà cap a la sàtira i la denúncia L’home del carrer , Fariseus , fins a arribar a la brutalitat Spot , Fills de Buda Publicà alguns àlbums Triat i garbellat , 1971 No és possible el que visc , 1974, etc, on jugava hàbilment amb el llenguatge La cultura , Un dia gris a Madrís , fregant sovint el surrealisme Ulls tancats , La meva estrella Bon guitarrista…

Treballà amb Ch Barnet 1947 i C Basie 1948-51 Del 1951 al 1959 formà part de l’orquestra de D Ellington i parallelament enregistrà àlbums amb temes propis, entre els quals Swahili 1955 i Serenade to a Bus Seat 1957 Durant els anys seixanta fou contractat per la cadena NBC i es convertí en un membre de Tonight Show Orchestra 1962-72 Així mateix, collaborà amb músics com Oscar Peterson, amb qui gravà Trio Plus One 1964, i Bob Brookmeyer, amb el qual formà un quintet i enregistrà Tonight 1964 A partir dels setanta es presentà com a solista en els principals festivals i clubs del món…

S’inicià a la guitarra a divuit anys Durant la primera joventut tocà en bandes locals i formà un grup amb els seus germans El 1948 entrà a l’orquestra de Lionel Hampton, en la qual romangué dos anys A continuació, durant un llarg període de temps, treballà en diversos clubs d’Indianapolis El 1959 es donà finalment a conèixer quan signà un contracte amb la discogràfica Riverside i enregistrà, entre altres, l’àlbum The Incredible Jazz Guitar of Wes Montgomery Feu alguns concerts amb el grup de John Coltrane, però no n’hi ha enregistraments Actuà molt sovint amb el pianista Wynton Kelly i feu…

La seva primera influència musical fou el gòspel Obligat a guanyar-se la vida des dels tretze anys, aviat derivà cap al rhythm-and-blues El 1951 fou contractat per primer cop per la discogràfica RCA El seu gran èxit no li arribà fins el 1955, que la cançó Tutti Frutti  el situà en les llistes dels discs més venuts Amb aquesta i altres cançons aconseguí el seu estil més personal, fet d’un acompanyament percussiu al piano i vocalitzacions característiques Considerat, juntament amb Elvis Presley i d’altres, com un dels pioners del rock-and-roll , enregistrà una gran quantitat de discs i entre…

Començà a guanyar-se la vida amb ocupacions diverses i finalment com a empleat de banca, feina que compaginà amb la d’illustrador en revistes de còmics L’any 1951 fou contractat per la revista TBO , a la qual es vinculà fins al seu final La seva aportació més destacada fou la continuació, a partir del 1969, de la illustració de les vinyetes de La familia Ulises , sèrie creada per  Marí Benejam , imitant-ne l’estil a la perfecció, historietes que no volgué signar mai Publicà també historietes d’altres personatges de la seva autoria, dels quals en destaca Los Kakikus  1963 Sovint signà amb el…

Biografia S’inicià d’infant en la música als orfeons Canigó i de Sants, barri al qual sempre estigué molt arrelada, i hi feu també les primeres interpretacions com a actriu dramàtica posteriorment formà part de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona El 1964 debutà com a cantant acompanyada del conjunt Els Quatre Gats, i des d’aleshores actuà amb continuïtat i realitzà nombrosos enregistraments discogràfics El 1965 publicà els seus dos primers àlbums, els singles, Anirem tots cap al cel i Gent , versions catalanes de cançons nord-americanes menys una, cosa que la convertí en un dels pocs…

Començà la seva carrera musical amb el grup The Iguanas a mitjan anys seixanta El 1966, amb el sobrenom d’ Iggy Stooge i amb Ron i Scott Ashtetones, fundà el grup The Stooges, que es dissoldria el 1973 El seu primer disc, The Idiot 1977, fou produït per David Bowie El seu segon àlbum, Lust for Life , arribà el mateix any i la seva producció mantingué un ritme estable, però no fou fins al 1986, que reprengué la seva collaboració amb Bowie, que aconseguí entrar en les llistes d’èxits amb Blah, Blah, Blah 1986 De la seva discografia cal destacar New Values 1979, Soldier 1980, Party 1981, Zombie…

S'interessà per aquest gènere des de ben jove, estimulat pel seu pare, pianista de jazz aficionat Estudià clarinet i saxo contralt abans d’optar pel saxo tenor com a primer instrument Un cop graduat a la Cheltenham High School 1967, s’inscrigué a la Universitat d’Indiana i es traslladà a Nova York, ciutat on de seguida s’integrà en diverses formacions musicals i destacà com a solista Cofundà Dreams 1970, una banda que fusionava el jazz i el rock , tocà amb el seu germà trompetista en el quintet d’Horacio Silver 1975-82 i en la formació Brecker Brothers Band, més partidària de la fusió jazz-…