Resultats de la cerca

Conegut com el Gran Otto per la seva corpulència, fou president del FC Barcelona des del 14 d’octubre de 1909 fins al 17 de setembre de 1910 Substituí Joan Gamper en el càrrec i després tornà a deixar la presidència al fundador del club Durant el seu mandat el Barça guanyà la primera Copa d’Espanya de la seva història, el Campionat de Catalunya i la Copa Pirineus També formà part del Collegi d’Àrbitres i fou vocal de la directiva encapçalada per Gamper entre el 17 de setembre de 1910 i el 7 d’octubre de 1911

Format per un grup de tiradors encapçalats per Alfonso Ardura Altuna, que en fou el president, i Mario Llorens, el 1911 redactà els estatuts a partir de les propostes del mestre d’armes Félix Lyón d’Artiz Juntament amb altres entitats constituí la Federació de Societats Esportives de Barcelona Organitzà un concurs local d’esgrima a Barcelona, amb el suport municipal, per fomentar aquest esport a les Festes Esportives, i s’encarregà de nomenar els àrbitres de la Copa Intersales Posteriorment l’activitat decaigué i els seus membres es diluïren en entitats com el Cercle Eqüestre o…

Format al francès Biarritz Olímpique i al Real Club de Tenis de San Sebastián, el 1944 es proclamà campió d’Espanya júnior El 1950 tornà a Barcelona i practicà l’hoquei sobre herba amb el FC Barcelona i, posteriorment, al Reial Club de Polo de Barcelona, on compaginà l’hoquei i el tennis Fou tres cops campió estatal de dobles 1945, 1951, 1953 Com a dirigent, formà part de la junta directiva de la Federació Catalana de Hockey i presidí el seu collegi d’àrbitres 1963-64 Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1997

S’inicià el 1954 Internacional des del 1959, dirigí més d’un centenar de partits de diferents competicions, tant de clubs –Copa d’Europa– com de seleccions –Jocs Mediterranis, Campionats d’Europa i del Món i Jocs Olímpics– Es retirà després de trenta anys en actiu, però continuà lligat a l’arbitratge per mitjà del Collegi Català d’Àrbitres, el qual presidí Al principi dels anys noranta s’incorporà a l’ACB, de la qual fou el director arbitral en dos períodes diferents 1995-98 i a partir del 2004 El 2001 fou nomenat històric del bàsquet català

Debutà la temporada 1971-72 i arbitrà a primera divisió entre les temporades 1987-90 Fou jutge de línia internacional i xiulà partits de seleccions nacionals, de la Copa d’Europa, Recopa i UEFA Aparegué a TV3 com a analista arbitral i participà en diferents programes esportius Arbitrà el seu últim partit en la Copa d’Espanya de futbol en pista coberta 2008 Collaborà amb la Federació Catalana d’Àrbitres i ocupà el càrrec de defensor del club de la Federació Catalana de Futbol També fou agent de la FIFA És autor del llibre L’àrbitre o "el pito del sereno"

L’any 1969 s’inicià en l’arbitratge adscrit a la Federació Territorial de Barcelona de Patinatge i, deu anys després, assolí la categoria estatal Debutà en la màxima categoria en un Cerdanyola-FC Barcelona de la Copa del Rei i fins el 2000, any que es retirà, arbitrà gairebé cinc-cents partits, entre els quals moltes finals El seu debut internacional fou en un Europeu juvenil 1982 També dirigí partits en molts campionats, com els europeus 1987, 1994, el Mundial 1988 i els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Presidí el Comitè Nacional d’Àrbitres de la Federació Espanyola de Patinatge…

Al principi del 2000 assumí el càrrec de president del Collegi Nacional d’Àrbitres de Beisbol És director tècnic i responsable de competicions de la Reial Federació Espanyola de Beisbol i Softbol El 2010 validà les regles oficials de beisbol de la federació espanyola Ha estat director de les expedicions espanyoles de beisbol en competicions internacionals També és secretari de la comissió tècnica de la Confederació de Beisbol Europeu CEB, vinculada a la Federació Internacional de Beisbol IBAF, on entrà com a membre el 2003 Forma part de l’organització dels Campionats d’Europa de…

Fundador del Grup Excursionista Isards 1929, entre el 1931 i el 1936 dinamitzà les activitats de la Unió Excursionista de Catalunya Presidí la secció de muntanya i promogué la construcció del refugi de l’entitat a la Molina Formà part del primer Comitè Català de Refugis 1931 i fou membre de la junta directiva de la Federació Catalana d’Esquí 1933, i un dels primers àrbitres d’esquí catalans És autor dels llibres Lliçons d’esquí 1980 i Els meus seixanta anys d’esquí 1993 El 1987 rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya

Membre del Club Natació Barcelona, amb el qual fou campió de Catalunya 1929 i d’Espanya 1929, 1930 de relleus 4 × 200 m lliure Esdevingué directiu i àrbitre de natació, salts i waterpolo L’any 1931 fou el delegat que, pel seu domini de la llengua alemanya, acompanyà l’equip de waterpolo en una gira que feu pel centre d’Europa El 1940 entrà al collegi català d’àrbitres, i el 1947, a l’estatal El 1961 formà part de la comissió de waterpolo de la federació espanyola, que el 1966 li concedí la medalla d’or de serveis distingits

Començà la temporada 1975-76 i assolí la màxima categoria estatal la 1980-81 i la internacionalitat el 1984 Dirigí nou partits del play-off final de la Lliga ACB i una final de la Copa del Rei 1992 Participà en diversos torneigs preolímpics, en els Jocs Olímpics de Seül 1988, en Campionats del Món i d’Europa i en totes les competicions europees de clubs Arbitrà la final de l’Eurobasket 1987 Es retirà en finalitzar la temporada 1997-98 El 1999 fou nomenat instructor d’àrbitres de la FIBA Exercí també d’assessor tècnic d’arbitratge de la federació espanyola