Resultats de la cerca
Es mostren 2635 resultats
citerior
Geografia
Història
Situat deçà, que és més ençà.
Els romans empraren aquest mot per a delimitar àrees geogràfiques, en contraposició a ulterior Així, donaren la denominació de citerior a la Gàllia Cisalpina i a la Hispània del costat d’ací de l’Ebre
dessalatge
Geografia
Agronomia
Acció de dissoldre o simplement eliminar la concentració salina d’un terreny, com els que se solen donar en regions de clima àrid o semiàrid, vora la mar o vora un llac salí, els quals són poc favorables als conreus.
Es fa normalment amb regatges intensius i continuats durant un cert temps fins que en desapareix la salinitat Els terrenys salins del pòlders, per exemple, esdevenen, amb el dessalatge previ, àrees d’una fertilitat remarcable
relació de Bowen
Física
Meteorologia
Quocient entre els fluxos de calor sensible i de calor latent emesos per una superfície.
Aquesta relació és important en els càlculs de balanç d’energia a l’atmosfera Valors típics són de 0,1 sobre oceans tropicals, 0,5 sobre àrees cobertes de vegetació o superiors a 10 sobre els deserts
Casimir Roumeguère
Biologia
Historiografia
Naturalista i historiador occità.
Arxiver de la ciutat de Tolosa, s’interessà vivament per la botànica, principalment per la criptogàmia aplegà una notable collecció de documents sobre la història de la botànica als Pirineus i altres àrees de l’Estat francès
densitat de població
Sociologia
Concepte i indicador de la geografia de la població que constitueix la més elemental de les correlacions entre la població i l’espai.
Normalment aquesta correlació és establerta en habitants per quilòmetre quadrat, però en aquest nivell té una significació molt imprecisa i sovint confusionària, puix que aquest quocient depèn de la variable superfície, i aquesta no solament presenta valors molt desiguals, sinó que obeeix generalment demarcacions administratives sovint arbitràries Les terres emergides del món suporten una densitat de població d’uns 26 habitants per quilòmetre quadrat, xifra que encobreix densitat zero a l’Antàrtida i de centenars d’habitants en alguns estats europeus o del SE asiàtic si hom va del nivell de…
estratificació
Vista aèria de successives estratificacions produïdes als vessants del turó de Sant Cosme, al sud de Sapeira (Pallars Jussà)
© Fototeca.cat
Geologia
Deposició d’un estrat o capa darrere un altre estrat en superfícies planes o lleugerament inclinades.
L’estratificació s’origina per canvis en els materials que s’anaven dipositant o per canvis en les condicions del dipòsit Aquests canvis poden ésser variació de la mida dels grans, com, per exemple, el pas de sorra a grava canvis en la textura, com ara l’arrodoniment de les partícules i canvis en la cimentació i la compactació de les partícules La regularitat i l’extensió de l’estratificació depèn de la persistència dels agents causants de la deposició o sedimentació Si els agents actuen en petites àrees, com, per exemple, als rius, s’originen estrats irregulars que no són…
D'un bioma a un altre: les migracions dels animals
Els animals no tenen una dependència de les condicions climàtiques tan marcada com els vegetals Això no vol dir que no hi hagi una fauna característica de cadascun dels biomes, però en tot cas moltes espècies tenen una tolerància prou gran per a viure en àrees climàticament ben diferents Aquesta relativa independència de les condicions ambientals es fa més marcada en el cas dels animals anomenats “superiors”, que pertanyen als grups dels mamífers i els ocells I és natural, perquè la seva homeotèrmia, és a dir, la seva capacitat de regular la temperatura corporal i mantenir-la més…
crèdit
Educació
En l’etapa d’educació secundària obligatòria establerta per la reforma educativa del 1990, unitat didàctica impartida en un nombre d’hores determinat.
Hi ha tres tipus bàsics de crèdits els crèdits comuns , referits a àrees comunes obligatòries els crèdits variables , opcionals i que possibiliten l’orientació de l’alumne segons les seves preferències i els crèdits de síntesi , de comprovació interdisciplinaris
Lucentum
Revista de prehistòria, arqueologia i història antiga, en castellà, editada anualment per la Universitat d’Alacant.
Pren el seu nom de la denominació llatina de la ciutat d’Alacant Fou fundada el 1982 S'hi publiquen treballs d’àmbit general i d’àrees geogràfiques diverses, per bé que hi predominen els temes del País Valencià
Dragó comú
Morfologia El dragó comú Tarentola mauritanica té el cos deprimit i els dits adhesius propis dels animals lapidícoles, que li permeten grimpar per parets llises La seva coloració és força variable i canvia de molt fosca a molt clara segons la situació de l’animal A la fotografia veiem un exemplar que captura una papallona nocturna, el seu aliment predilecte Javier Andrada És un dragó robust, d’un màxim de 15 cm, la meitat dels quals corresponen a la cua Té el cap i el tronc deprimits, el cap gros i ben diferenciat del tronc i la part central particularment deprimida Les potes…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina