Resultats de la cerca
Es mostren 13062 resultats
Miquel Fusté i Ara
Antropologia
Antropòleg especialitzat en l’estudi de les restes humanes d’època prehistòrica, sobretot dels Països Catalans.
Fou professor de la Universitat de Barcelona i un dels membres més destacats del seu Laboratori d’Antropologia Publicà nombrosos treballs monogràfics, com Parietal neandertalià de la Cova Negra Xàtiva 1953, Cráneos de la edad del bronce procedentes de una cueva sepulcral de Son Maimó en Petra, Mallorca 1953 i Restos humanos prehistóricos de la cueva de El Toll, Moià 1966, estudis de conjunt d’una època, entre els quals es destaquen Estudio antropológico de los pobladores neo-eneolíticos de la región valenciana 1957 i Antropología de las poblaciones pirenaicas durante el período…
Tirint

Detall de la fortificació de Tirint
Corel / Robert Chadwick
Ciutat
Ciutat grega de l’època micènica, a la plana de l’Argòlida, al S d’Argos.
Habitada des del tercer millenni, fou important durant el segon, com una de les ciutats estat del món micènic, famosa per les seves fortificacions, citada per Homer Se'n conserva l’acròpolis, sobre un petit turó, excavada des del 1884, quan Shliemann començà la resurrecció arqueològica de la cultura aquea, excavacions que han continuat després Destaca el recinte fortificat, amb muralles de tècnica ciclòpia, un dels més ben conservats i imposants, edificat vers el 1400 aC i refet vers el 1200 un oval de 300 m de llarg i entre 100 i 60 d’ample, els propileus, el mégaron o palau reial i altres…
estiatge
Geografia
Disminució del cabal d’un riu en una època de l’any determinada.
Pot ésser degut a diverses causes en els rius de plana es produeix durant l’època d’eixut, en la qual la pluviositat és molt baixa i l’evaporació és intensa Hi contribueix també la disminució de l’aportació aqüífera dels mantells subterranis deguda a la intensitat i la durada de l’eixut, el qual és molt important en els rius mediterranis i en els de les zones tropicals En els rius de muntanya, de règim nival, l’estiatge es produeix durant l’estació freda, a causa de la retenció hivernal de les aigües a la capçalera Durant l’estiatge les aigües corren pel canal d’estiatge , el…
sega
Agronomia
Etnografia
Època de la sega.
En les societats agràries les acaballes de la sega acaballes eren celebrades amb diversos ritus d’acció de gràcies i de fertilitat El camp era considerat com un ésser viu al qual amb les collites dels fruits hom llevava la vida Sacrificis d’animals boc, ofrenes i ritus diversos, li tornaven la vida i n'asseguraven la collita següent Molts símbols de substitució apunten cap a un sacrifici humà originari Hom reservava sovint part de l’ofrena per barrejar-la amb la llavor La sega de l’última garba revestia una solemnitat especial era considerada l’esperit del gra, la mare Era portada ritualment…
Luz

Exemplar núm. 1 de la segona època de la revista Luz (7 d’octubre de 1898)
Publicacions periòdiques
Revista modernista catalana.
Editada a Barcelona i redactada en castellà, tingué dues etapes quinzenal la primera, del 15 de novembre de 1897 al 31 de gener de 1898, i setmanal la segona, de l’octubre al desembre del 1898 Fundada pel mecenes i escriptor Josep M Roviralta, tingué com a inspirador Miquel Utrillo Publicà els primers capítols de l' España negra , amb illustracions de Regoyos
Miocè
Geologia
Època (i sèrie) del Terciari superior, compresa entre l’Oligocè i el Pliocè.
S'inicià fa 24,6 milions d’anys i finalitzà fa uns 5,1 milions d’anys Com durant tot el Terciari, el clima en el Miocè s’anà refredant progressivament això no obstant, es mantingué més càlid que en l’Oligocè i el Pliocè El Miocè fou una època de grans esdeveniments faunístics En el Miocè inferior el contacte entre el continent africà i l’eurasiàtic afavorí l’intercanvi de fauna en ambdós sentits, mitjançant l’existència d’un corredor en el Pròxim Orient Entre els elements faunístics nouvinguts procedents d’Àfrica s’han trobat, en el registre fòssil peninsular, els primers…
Gaceta sportiva

Portada de la Gaceta sportiva
Biblioteca de l'Esport
Publicacions periòdiques
Esport general
Revista d’esports publicada a Barcelona el 27 de gener de 1913 en una primera època, i en una segona el 3 d’octubre de 1922.
Tractava preferentment de futbol, atletisme, ciclisme i boxa, que eren els esports més practicats a Catalunya En el seu idea-ri s’incloïa la divulgació de la cultura física, seguint la tendència de les revistes europees esportives de l’època De publicitat setmanal, a la segona època se’n publicaren, com a mínim, 27 números
Gaseta de les Arts
Publicacions periòdiques
Revista quinzenal iniciada el 1924 sota la direcció, en una primera època, que acabà el 1927, de Joaquim Folch i Torres.
En la segona època 1928-30 es fusionà amb La Ciutat i la Casa i fou dirigida conjuntament per Folch i per Rafael Benet Important revista de divulgació, tant de l’art antic com del modern, tingué una pretensió eclèctica, malgrat que la doctrina dominant era la derivada del Noucentisme
Mare de Déu de Bellulla
Santuari
Antic santuari marià de Canovelles (Vallès Oriental), destacat centre de pelegrinatge del Vallès en època moderna.
La primera capella dedicada a la Mare de Déu de Bellulla és documentada el 1279 i té origen en la invenció de la imatge de santa Maria, localitzada -segons la tradició- per una pastora del poble de Canovelles en l’inici del segle XIII La talla gòtica de la Mare de Déu, avui desapareguda, era coneguda com la perla del Vallès El nom Bellulla podria fer referència a una marededeu advocada de la vista el mot és una construcció derivada de bell ull o bell ullada El santuari assolí la seva plenitud en època moderna quan, el 1611, els dominics del convent de Santa Caterina de Barcelona s’…
Atlàntida
©
Mitologia
Segons la tradició grega, illa o continent, país dels atlants, que s’enfonsà, engolit per la mar, en una època remota.
Aquesta tradició ha arribat sobretot a través de Plató, que hi fa referència als diàlegs Timeu i Críties Ho donà com un fet històric i explicà que durant un viatge de Soló d’Atenes a Egipte, els sacerdots de Sais li narraren la història de l’Atlàntida Era un imperi sobirà de “tota l’illa de l’Atlàntida i d’altres illes i part del continent” la situà en un cas “al nord”, i en un altre “davant les columnes d’Hèrcules”, o sigui, de l’estret de Gibraltar Els atlants intentaren de sotmetre els grecs i els egipcis, però Atenes aconseguí la victòria Tot això passava, sempre segons la versió…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina