Resultats de la cerca

Nascut en una família d’artesans, esdevingué un dels gravadors de música més importants de l’Alemanya del segle XVIII Sembla que durant la seva joventut estudià música amb alguns dels organistes més importants de la ciutat, probablement J Pachelbel o JPh Förtsch Les fonts documentals el situen com a gravador 1726, com a editor 1729 i com a organista a l’església de Santa Margarida 1737 El mateix J Mattheson el cita en la seva obra i el considera un gran organista i gravador Les primeres obres que Schmid imprimí foren les seves pròpies i més tard, cap al final de la dècada del 1730, començà a…

Rebé la seva primera formació musical a la Kreuzschule de Dresden Més tard compaginà els estudis a la universitat amb els de música i se sap que el 1718 era alumne del compositor i violinista JG Pisendel El 1723 anà a Praga, on s’estigué sis mesos i rebé lliçons de G Tartini El 1726 fou nomenat mestre de concerts a Merseburg, i fou durant aquest període que JS Bach li confià com a alumne el seu fill gran, Wilhelm Friedemann Després de diverses feines de curta durada en diferents ciutats alemanyes, el 1740 es traslladà a Berlín com a director musical de la capella reial, càrrec…

Estudià als conservatoris de Bruges, Brusselles i la Haia, centre aquest darrer on fou deixeble de Frans Brüggen Formà part del Brussels Ensemble Musiques Nouvelles, dedicat a la música contemporània, però, com els seus germans Wieland i Sigiswald, acabà decantant-se cap a la música antiga Estudià la flauta barroca de manera autodidàctica a partir dels tractats d’interpretació musical del segle XVIII Ha estat membre d’Ensemble Parnassus, del Collegium Aureum i de La Petite Bande És professor de flauta barroca dels conservatoris de Brusselles i de la Haia Des del 1986 també es dedica a la…

Fou alumne de Karl Wolleitner piano i d’Alois Forer orgue a l’Acadèmia de Música de Viena Estudià clavicèmbal amb Fritz Neumeyer a Friburg A partir del 1958 començà a impartir lliçons d’orgue i composició a l’Acadèmia de Música de Viena, de la qual fou professor 1972-98 Els premis obtinguts en diversos concursos a Ginebra 1955, Innsbruck 1958 i Viena 1963 i 1965 donaren ressonància internacional a les seves interpretacions L’any 1974 fou nomenat organista de la Hofmusikkapelle de Viena Fou un dels membres destacats del Concentus Musicus de Viena 1963-2010, que dirigia Nikolaus Harnoncourt,…

Fou alumne de Gustav Leonhardt al Conservatori d’Amsterdam Des del seu debut, el 1971, ha fet nombroses aparicions com a solista en formacions com La Petite Bande, dirigida per Sigiswald Kuijken Ha estat professor en diversos centres, com ara el Conservatori de la Haia, la Hochschule für Musik de Berlín i el Conservatori d’Amsterdam, i convidat a formar part del jurat de diferents concursos a París, Nantes, Amsterdam i Hamburg La seva trajectòria s’ha caracteritzat per un interès particular per la música dels grans compositors del segle XVIII, com JS Bach, GF Händel, J Haydn,…

Estudià al Conservatori d’Essen i a les universitats de Münster i Berlín, on fou deixeble de J Wolf Entre el 1925 i el 1937 ensenyà al Conservatori d’Essen i des del 1939 ho feu a Berlín Fou membre del senat de l’Acadèmia Prussiana de les Arts Després de la guerra esdevingué director de l’Institut d’Investigació Musical de Kiel i, a partir del 1955, ensenyà també a la universitat d’aquesta ciutat Dirigí la collecció de música alemanya Organum 1950, l’Institut Johann Sebastian Bach de Göttingen 1951-61, la nova edició de les obres de JS Bach d’aquest centre, i l’Arxiu…

Un dels exemples més coneguts del seu ús és en l' Art de la fuga , de JS Bach

Collaborà estretament amb BBritten, del qual estrenà nombroses obres Fou també un notable intèrpret de Schubert i Bach

Dedicada de bon principi a l’escena, més tard esdevingué un gènere instrumental Bach, Schumann, Strauss, Béla Bartók, etc

Vida Estudià a la Universitat de Leipzig entre els anys 1738 i 1741 i fou deixeble de JS Bach El 1741 estudià a Berlín amb JJ Quantz, flautista de la cort de Frederic el Gran El 1751, arran de l’èxit d' Il filosofo convinto in amore , fou nomenat compositor de la cort de Prússia Aquell mateix any es casà amb una soprano de la companyia de la cort, Benedetta Emilia Molteni A la mort de CH Graun, l’any 1759, assumí les funcions de director de l’òpera reial, en un moment en què la guerra dels Set Anys perjudicava les activitats operístiques de la cort La part més important de la…